Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bossot" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abossar, v tr
- es abozar
- fr bosser
- en clap, to
- en stop, to
<Ports > Accions>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua de consumo humano, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrencamonyos, n m/f
- ca bardana borda, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurro, n m alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca gaferots, n m pl alt. sin.
- ca gafets bords, n m pl alt. sin.
- ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llapassa borda, n f alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasser bord, n m alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca xiqueta, n f alt. sin.
- ca caxurrera, n f var. ling.
- ca llaparasa, n f var. ling.
- ca lleparasa, n f var. ling.
- ca rapalassa borda, n f var. ling.
- nc Xanthium strumarium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrencamonyos, n m/f
- ca bardana borda, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurro, n m alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca gaferots, n m pl alt. sin.
- ca gafets bords, n m pl alt. sin.
- ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llapassa borda, n f alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasser bord, n m alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca xiqueta, n f alt. sin.
- ca caxurrera, n f var. ling.
- ca llaparasa, n f var. ling.
- ca lleparasa, n f var. ling.
- ca rapalassa borda, n f var. ling.
- nc Xanthium strumarium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
