Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cocoter, n m
ca coco (fruit), n m sin. compl.
ca coco (pinyol), n m sin. compl.
ca coco, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
nc Cocos nucifera L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cocoter, n m
ca coco (fruit), n m sin. compl.
ca coco (pinyol), n m sin. compl.
ca coco, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
nc Cocos nucifera L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadatx, n m alt. sin.
ca espadell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca gladiol de codina, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca gladíol de codina, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadatx, n m alt. sin.
ca espadell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca gladiol de codina, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca gladíol de codina, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri d'espases, n m
ca espaseta, n f sin. compl.
ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
ca coltell, n m alt. sin.
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadella vulgar, n f alt. sin.
ca espadelleres, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri d'espases, n m
ca espaseta, n f sin. compl.
ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
ca coltell, n m alt. sin.
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadella vulgar, n f alt. sin.
ca espadelleres, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri dels blats, n m
ca coltell, n m sin. compl.
ca coltell vermell, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca espaseta, n f sin. compl.
ca herba d'espasa, n f sin. compl.
ca herba palma, n f sin. compl.
ca espadelles, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasetes, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de blat, n m alt. sin.
ca lliri de blats, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri roig, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca contell vermell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
ca xupla-melo, n m var. ling.
nc Gladiolus italicus Mill.
nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri dels blats, n m
ca coltell, n m sin. compl.
ca coltell vermell, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca espaseta, n f sin. compl.
ca herba d'espasa, n f sin. compl.
ca herba palma, n f sin. compl.
ca espadelles, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasetes, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de blat, n m alt. sin.
ca lliri de blats, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri roig, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca contell vermell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
ca xupla-melo, n m var. ling.
nc Gladiolus italicus Mill.
nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "palma" in all thematic areas