Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "palma" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufalaga marina, n f
- ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
- ca palmerina, n f sin. compl.
- ca barra, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca bufalaga, n f alt. sin.
- ca bufalaga borda, n f alt. sin.
- ca esca borda, n f alt. sin.
- ca escovari, n m alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca granerola, n f alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
- ca herba verderolera, n f alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de polit, n m alt. sin.
- ca mogregall, n m alt. sin.
- ca pala marina, n f alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma marina, n f alt. sin.
- ca passerina, n f alt. sin.
- ca peu de milà, n m alt. sin.
- ca boja borda, n f var. ling.
- ca brufalaga, n f var. ling.
- ca cagamutxo, n m var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca palamarinar, n f var. ling.
- ca palmarina, n f var. ling.
- ca pauma marina, n f var. ling.
- nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
- nc Passerina hirsuta L. var. ling.
<Botànica > timeleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufalaga marina, n f
- ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
- ca palmerina, n f sin. compl.
- ca barra, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca bufalaga, n f alt. sin.
- ca bufalaga borda, n f alt. sin.
- ca esca borda, n f alt. sin.
- ca escovari, n m alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca granerola, n f alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
- ca herba verderolera, n f alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de polit, n m alt. sin.
- ca mogregall, n m alt. sin.
- ca pala marina, n f alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma marina, n f alt. sin.
- ca passerina, n f alt. sin.
- ca peu de milà, n m alt. sin.
- ca boja borda, n f var. ling.
- ca brufalaga, n f var. ling.
- ca cagamutxo, n m var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca palamarinar, n f var. ling.
- ca palmarina, n f var. ling.
- ca pauma marina, n f var. ling.
- nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
- nc Passerina hirsuta L. var. ling.
<Botànica > timeleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cocoter, n m
- ca coco (fruit), n m sin. compl.
- ca coco (pinyol), n m sin. compl.
- ca coco, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- nc Cocos nucifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cocoter, n m
- ca coco (fruit), n m sin. compl.
- ca coco (pinyol), n m sin. compl.
- ca coco, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- nc Cocos nucifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadatx, n m alt. sin.
- ca espadell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca gladiol de codina, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca gladíol de codina, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadatx, n m alt. sin.
- ca espadell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca gladiol de codina, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca gladíol de codina, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri d'espases, n m
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadella vulgar, n f alt. sin.
- ca espadelleres, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus communis L.
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri dels blats, n m
- ca coltell, n m sin. compl.
- ca coltell vermell, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca espaseta, n f sin. compl.
- ca herba d'espasa, n f sin. compl.
- ca herba palma, n f sin. compl.
- ca espadelles, n f pl alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espasetes, n f pl alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de blat, n m alt. sin.
- ca lliri de blats, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri roig, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca contell vermell, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- ca xupla-melo, n m var. ling.
- nc Gladiolus italicus Mill.
- nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.
<Botànica > iridàcies>
