Diccionari d'oftalmologia

Diplopia en què la percepció de les dues imatges es dona en el pla vertical.

Aparell emprat per a mesurar el grau de diplopia.

Instrument emprat per a estudiar la visió binocular.

Instrument emprat per a examinar els reflexos de la cara anterior de la còrnia i determinar l'astigmatisme.

Part que correspon a la sortida de les fibres del nervi òptic i dels vasos sanguinis de la retina.

Trastorn consistent en una ceguetat parcial per percebre els colors.

Distància de 6 m o més entre l'ull i un objecte en què els raigs lluminosos que arriben a l'ull són pràcticament paral·lels, com si vinguessin de l'infinit.

Distància entre els centres de les pupil·les quan els eixos visuals són paral·lels.

Trastorn consistent en la presència congènita d'una segona fila de pestanyes derivades cap endarrere, que provoca conjuntivitis, queratitis, entropi i a vegades úlceres i opacitats a la còrnia.

Vergència en què ambdós ulls es mouen en direcció oposada a la línia mediana de la cara.