Diccionari d'oftalmologia

Trastorn de la refracció ocular en què els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina, que impedeix de veure amb claredat els objectes situats prop de l'ull.

Estat patològic caracteritzat per un augment de la distància entre les dues òrbites, sovint amb associació de disostosi clidocranial o craniofacial i possible deficiència mental.

Estrabisme en què l'eix visual es desvia permanentment cap amunt.

Fòria en què l'eix visual d'un ull descendeix respecte al de l'altre.

Embassament de pus situat a la cambra anterior.

Hemorràgia subconjuntival que provoca envermelliment ocular intern.

Alteració patològica consistent en la disminució de la pressió intraocular.

Estrabisme en què l'eix visual es desvia permanentment cap avall.

Trastorn consistent en l'alternança de contraccions i dilatacions de la pupil·la que es produeix de forma rítmica independentment dels canvis en la il·luminació o en la fixació dels ulls.

Recta que passa pel punt d'intersecció dels dos eixos visuals paral·lelament a la recta que passa pels centres dels ulls de l'observador.