tunen
tunen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
umbundu
umbundu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
- ca umbundu
- ca mbundu del sud sin. compl.
- cod úmbúndú
- ar أومبوندو
- cy Umbundu
- cy Mbundu deheuol sin. compl.
- de Umbundu
- de Mbundu sin. compl.
- en Umbundu
- en Ovimbundu sin. compl.
- en South Mbundu sin. compl.
- es umbudu
- es mbundu del sur sin. compl.
- eu umbundu
- eu hegoaldeko mbundu sin. compl.
- fr oumboundou
- fr mbundu du sud sin. compl.
- fr umbundu sin. compl.
- gl umbundu
- gl mbundu do sur sin. compl.
- gn umbundu
- gn mbundu ñembygua sin. compl.
- it umbundu
- it mbundu del sud sin. compl.
- ja ウンブンドゥ語
- nl Umbundu
- nl Zuidmbundu sin. compl.
- pt umbundu
- pt mbundu do sul sin. compl.
- ru Умбунду
- ru Южный мбунду sin. compl.
- zh 姆本杜
- scr Alfabet llatí
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
Definition
L'umbundu és la llengua del poble ovimbundu, el qual representa el 37% de la població d'Angola, per davant del kimbundu (25%) i el bakongo (13%). L'umbundu és la llengua bantú més difosa a Angola, amb més de cinc milions de parlants, i és emprada també com a llengua de comerç. Actualment, els parlants d'aquesta llengua solen conèixer també el portuguès, l'única llengua oficial a nivell estatal.
Els ovimbundus van ser la principal força darrere l'exèrcit rebel UNITA; les ciutats més importants dels ovimdundus, Huambo i Kuito, van ser totalment destruïdes entre 1992 i 1994, durant la guerra civil.
Els ovimbundus van ser la principal força darrere l'exèrcit rebel UNITA; les ciutats més importants dels ovimdundus, Huambo i Kuito, van ser totalment destruïdes entre 1992 i 1994, durant la guerra civil.
venda
venda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
vidunda
vidunda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vidunda
- ca kividunda sin. compl.
- ca ndunda sin. compl.
- ca vidunga sin. compl.
- cod chividunda
- de Vidunda
- de Chividunda sin. compl.
- de Kividunda sin. compl.
- de Ndunda sin. compl.
- en Vidunda
- en Kividunda sin. compl.
- en Ndunda sin. compl.
- en Vidunga sin. compl.
- es vidunda
- es kividunda sin. compl.
- es ndunda sin. compl.
- es vidunga sin. compl.
- eu vidunda
- eu kividunda sin. compl.
- eu ndunda sin. compl.
- eu vidunga sin. compl.
- fr vidunda
- fr chividunda sin. compl.
- fr kividunda sin. compl.
- fr ndunda sin. compl.
- fr vidunga sin. compl.
- gl vidunda
- gl kividunda sin. compl.
- gl ndunda sin. compl.
- gl vidunga sin. compl.
- it vidunda
- it kividunda sin. compl.
- it ndunda sin. compl.
- it vidunga sin. compl.
- nl Vidunda
- nl Chividunda sin. compl.
- nl Kividunda sin. compl.
- nl Ndunda sin. compl.
- nl Vidunga sin. compl.
- pt vidunda
- pt kividunda sin. compl.
- pt ndunda sin. compl.
- pt vidunga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El vidunda (nom autòcton, chividunda 'llengua de la muntanya') es parla tradicionalment a Morogoro, a l'est de Tanzània; concretament a Vidunda, una regió del districte de Kilosa. Malgrat que la majoria de la població de la zona és parlant de vidunda, no hi ha un ús exclusiu d'aquesta llengua, ja que els parlants de vidunda generalment tenen el suahili com a segona llengua. El vidunda s'utilitza majoritàriament en l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el suahili, llengua de l'administració i l'ensenyament, s'utilitza en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El vidunda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
vinza
vinza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vinza
- ca kivinza sin. compl.
- de Vinza
- en Vinza
- en Kivinza sin. compl.
- es vinza
- es kivinza sin. compl.
- eu vinza
- eu kivinza sin. compl.
- fr vinza
- fr kivinza sin. compl.
- gl vinza
- gl kivinza sin. compl.
- it vinza
- it kivinza sin. compl.
- nl Vinza
- nl Kivinza sin. compl.
- pt vinza
- pt kivinza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic vinza se situa a l'oest de Tanzània, a l'est del llac Tanganyika. Entre els grups veïns dels vinzes trobem els has, al nord; els tongwes, al sud; els nyamwezis, a l'est; i els jijis, a l'oest.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
wanda
wanda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanda
- ca ichiwanda sin. compl.
- ca iciwanda sin. compl.
- ca kiwanda sin. compl.
- ca vanda sin. compl.
- ar واندا
- cy Wanda
- cy Ichiwanda sin. compl.
- cy Iciwanda sin. compl.
- cy Kiwanda sin. compl.
- cy Vanda sin. compl.
- de Wanda
- de Ichiwanda sin. compl.
- de Iciwanda sin. compl.
- de Kiwanda sin. compl.
- de Vanda sin. compl.
- en Wanda
- en Ichiwanda sin. compl.
- en Iciwanda sin. compl.
- en Kiwanda sin. compl.
- en Vanda sin. compl.
- en Wandia sin. compl.
- es vanda
- es ichiwanda sin. compl.
- es iciwanda sin. compl.
- es kiwanda sin. compl.
- es wanda sin. compl.
- eu wandera
- eu ichiwanda sin. compl.
- eu iciwanda sin. compl.
- eu kiwanda sin. compl.
- eu vanda sin. compl.
- eu wanda sin. compl.
- fr wanda
- fr ichiwanda sin. compl.
- fr iciwanda sin. compl.
- fr kiwanda sin. compl.
- fr vanda sin. compl.
- gl wanda
- gl ichiwanda sin. compl.
- gl iciwanda sin. compl.
- gl kiwanda sin. compl.
- gl vanda sin. compl.
- gn wanda
- gn ichiwanda sin. compl.
- gn iciwanda sin. compl.
- gn kiwanda sin. compl.
- gn vanda sin. compl.
- it wanda
- it ichiwanda sin. compl.
- it iciwanda sin. compl.
- it kiwanda sin. compl.
- it vanda sin. compl.
- pt wanda
- pt ichiwanda sin. compl.
- pt iciwanda sin. compl.
- pt kiwanda sin. compl.
- pt vanda sin. compl.
- tmh Tawandat
- tmh Ichiwanda sin. compl.
- tmh iciwanda sin. compl.
- tmh kiwanda sin. compl.
- tmh vanda sin. compl.
- zh 万达语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
wanji
wanji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanji
- ca kivwanji sin. compl.
- ca kiwanji sin. compl.
- ca vwanji sin. compl.
- de Vwanji
- de Kivwanji sin. compl.
- de Kiwanji sin. compl.
- de Wanji sin. compl.
- en Wanji
- en Kivwanji sin. compl.
- en Kiwanji sin. compl.
- en Vwangi sin. compl.
- en Vwanji sin. compl.
- es wanji
- es kivwanji sin. compl.
- es kiwanji sin. compl.
- es vwangi sin. compl.
- es vwanji sin. compl.
- eu wanji
- eu kivwanji sin. compl.
- eu kiwanji sin. compl.
- eu vwangi sin. compl.
- eu vwanji sin. compl.
- fr vwanji
- fr kivwanji sin. compl.
- fr kiwanji sin. compl.
- fr wanji sin. compl.
- gl wanji
- gl kivwanji sin. compl.
- gl kiwanji sin. compl.
- gl vwangi sin. compl.
- gl vwanji sin. compl.
- it wanji
- it kivwanji sin. compl.
- it kiwanji sin. compl.
- it vwangi sin. compl.
- it vwanji sin. compl.
- nl Wanji
- nl Kivwanji sin. compl.
- nl Kiwanji sin. compl.
- nl Vwanji sin. compl.
- pt wanji
- pt kivwanji sin. compl.
- pt kiwanji sin. compl.
- pt vwangi sin. compl.
- pt vwanji sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanji se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels wanjis hi trobem els sangus, al nord; els kingues, al sud; els benes, a l'est; i els safwes, a l'oest.
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
wungu
wungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wungu
- ca bungu sin. compl.
- ca kibungu sin. compl.
- de Bungu
- de Bongo sin. compl.
- de Echiungu sin. compl.
- de Kibungu sin. compl.
- de Wungu sin. compl.
- en Wungu
- en Bungu sin. compl.
- en Kibungu sin. compl.
- es wungu
- es bungu sin. compl.
- es kibungu sin. compl.
- eu wungu
- eu bungu sin. compl.
- eu kibungu sin. compl.
- fr bungu
- fr echiungu sin. compl.
- fr kibungu sin. compl.
- fr wungu sin. compl.
- gl wungu
- gl bungu sin. compl.
- gl kibungu sin. compl.
- it wungu
- it bungu sin. compl.
- it kibungu sin. compl.
- nl Bunku
- nl Bungu sin. compl.
- nl Echiungu sin. compl.
- nl Kibungu sin. compl.
- pt wungu
- pt bungu sin. compl.
- pt kibungu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup ètnic wungu se situa a l'oest de Tanzània i és el grup dominant al districte de Chunya, al nord-oest de la regió de Mbeya. La majoria dels wungus viuen a les planes al sud-est del llac Rukwa i entre els grups veïns trobem els kimbus, al nord; els sangus, a l'est; els safwes, al sud-est; els nyihes al sud, i els fipes i els wandes a l'oest.
Els parlants de wungu generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El wungu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El wungu rep altres denominacions, bungu i kibungu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibungu, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de wungu generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El wungu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El wungu rep altres denominacions, bungu i kibungu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibungu, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
xhosa
xhosa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca xhosa
- ca cauzuh sin. compl.
- ca isixhosa sin. compl.
- ca koosa sin. compl.
- ca xosa sin. compl.
- ar خوسا
- cy Xhosa
- cy Cauzuh sin. compl.
- cy Isixhosa sin. compl.
- cy Koosa sin. compl.
- cy Xosa sin. compl.
- de Xhosa
- de Cauzuh sin. compl.
- de Isixhosa sin. compl.
- de Koosa sin. compl.
- de Xosa sin. compl.
- en Xhosa
- en Cauzuh sin. compl.
- en Isixhosa sin. compl.
- en Koosa sin. compl.
- en Xosa sin. compl.
- es josa
- es cauzuh sin. compl.
- es isixhosa sin. compl.
- es koosa sin. compl.
- es xosa sin. compl.
- eu xhosera
- eu cauzuh sin. compl.
- eu isixhosa sin. compl.
- eu koosa sin. compl.
- eu xhosa sin. compl.
- eu xhosera sin. compl.
- eu xosa sin. compl.
- fr xhosa
- fr cauzuh sin. compl.
- fr isixhosa sin. compl.
- fr koosa sin. compl.
- fr xosa sin. compl.
- gl xosa
- gl cauzuh sin. compl.
- gl isixosa sin. compl.
- gl koosa sin. compl.
- gl xosa sin. compl.
- gn xhosa
- gn isixhosa sin. compl.
- gn kausuh sin. compl.
- gn koosa sin. compl.
- gn xosa sin. compl.
- it xhosa
- it cauzuh sin. compl.
- it isixhosa sin. compl.
- it koosa sin. compl.
- it xosa sin. compl.
- pt xhosa
- pt cauzuh sin. compl.
- pt isixhosa sin. compl.
- pt koosa sin. compl.
- pt xosa sin. compl.
- tmh Xhosa
- tmh cauzuh sin. compl.
- tmh Isixhosa sin. compl.
- tmh koosa sin. compl.
- tmh xosa sin. compl.
- zh 科萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup ètnic xhosa és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (16,5 % de la població total), juntament amb els zulús (23 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
yao
yao
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca yao
- ca achawa sin. compl.
- ca adsawa sin. compl.
- ca adsoa sin. compl.
- ca ajawa sin. compl.
- ca ayao sin. compl.
- ca ayawa sin. compl.
- ca ayo sin. compl.
- ca chiyao sin. compl.
- ca djao sin. compl.
- ca haiao sin. compl.
- ca hiao sin. compl.
- ca hyao sin. compl.
- ca jao sin. compl.
- ca veiao sin. compl.
- ca wajao sin. compl.
- ar ياو
- cy Yao
- cy Achawa sin. compl.
- cy Adsawa sin. compl.
- cy Adsoa sin. compl.
- cy Ajawa sin. compl.
- cy Ayao sin. compl.
- cy Ayawa sin. compl.
- cy Ayo sin. compl.
- cy Chiyao sin. compl.
- cy Djao sin. compl.
- cy Haiao sin. compl.
- cy Hiao sin. compl.
- cy Hyao sin. compl.
- cy Jao sin. compl.
- cy Veiao sin. compl.
- cy Wajao sin. compl.
- de Yao
- de Achawa sin. compl.
- de Adsawa sin. compl.
- de Adsoa sin. compl.
- de Ajawa sin. compl.
- de Ayao sin. compl.
- de Ayawa sin. compl.
- de Ayo sin. compl.
- de Chiyao sin. compl.
- de Djao sin. compl.
- de Haiao sin. compl.
- de Hiao sin. compl.
- de Hyao sin. compl.
- de Jao sin. compl.
- de Veiao sin. compl.
- de Wajao sin. compl.
- en Yao
- en Achawa sin. compl.
- en Adsawa sin. compl.
- en Adsoa sin. compl.
- en Ajawa sin. compl.
- en Ayao sin. compl.
- en Ayawa sin. compl.
- en Ayo sin. compl.
- en Chiyao sin. compl.
- en Ciyao sin. compl.
- en Djao sin. compl.
- en Haiao sin. compl.
- en Hajao sin. compl.
- en Hiao sin. compl.
- en Hyao sin. compl.
- en Jao sin. compl.
- en Veiao sin. compl.
- en Wajao sin. compl.
- es yao
- es achawa sin. compl.
- es adsawa sin. compl.
- es adsoa sin. compl.
- es ajawa sin. compl.
- es ayao sin. compl.
- es ayawa sin. compl.
- es ayo sin. compl.
- es chiyao sin. compl.
- es djao sin. compl.
- es haiao sin. compl.
- es hiao sin. compl.
- es hyao sin. compl.
- es jao sin. compl.
- es veiao sin. compl.
- es wajao sin. compl.
- eu yaoera
- eu achawa sin. compl.
- eu adsawa sin. compl.
- eu adsoa sin. compl.
- eu ajawa sin. compl.
- eu ayao sin. compl.
- eu ayawa sin. compl.
- eu ayo sin. compl.
- eu chiyao sin. compl.
- eu djao sin. compl.
- eu haiao sin. compl.
- eu hiao sin. compl.
- eu hyao sin. compl.
- eu jao sin. compl.
- eu veiao sin. compl.
- eu wajao sin. compl.
- eu yao sin. compl.
- fr yao
- fr achawa sin. compl.
- fr adsawa sin. compl.
- fr adsoa sin. compl.
- fr ajawa sin. compl.
- fr ayao sin. compl.
- fr ayawa sin. compl.
- fr ayo sin. compl.
- fr chiyao sin. compl.
- fr djao sin. compl.
- fr haiao sin. compl.
- fr hiao sin. compl.
- fr hyao sin. compl.
- fr jao sin. compl.
- fr veiao sin. compl.
- fr wajao sin. compl.
- gl yao
- gl achawa sin. compl.
- gl adsawa sin. compl.
- gl adsoa sin. compl.
- gl ajawa sin. compl.
- gl ayao sin. compl.
- gl ayawa sin. compl.
- gl ayo sin. compl.
- gl chiyao sin. compl.
- gl djao sin. compl.
- gl haiao sin. compl.
- gl hiao sin. compl.
- gl hyao sin. compl.
- gl jao sin. compl.
- gl veiao sin. compl.
- gl wajao sin. compl.
- gn yao
- gn achawa sin. compl.
- gn adsawa sin. compl.
- gn adsoa sin. compl.
- gn ajawa sin. compl.
- gn ayao sin. compl.
- gn ayawa sin. compl.
- gn ayo sin. compl.
- gn chiyao sin. compl.
- gn djao sin. compl.
- gn haiao sin. compl.
- gn hiao sin. compl.
- gn hyao sin. compl.
- gn jao sin. compl.
- gn veiao sin. compl.
- gn wajao sin. compl.
- it yao
- it achawa sin. compl.
- it adsawa sin. compl.
- it adsoa sin. compl.
- it ajawa sin. compl.
- it ayao sin. compl.
- it ayawa sin. compl.
- it ayo sin. compl.
- it chiyao sin. compl.
- it djao sin. compl.
- it haiao sin. compl.
- it hiao sin. compl.
- it hyao sin. compl.
- it jao sin. compl.
- it veiao sin. compl.
- it wajao sin. compl.
- pt yao
- pt achawa sin. compl.
- pt adsawa sin. compl.
- pt adsoa sin. compl.
- pt ajawa sin. compl.
- pt ayao sin. compl.
- pt ayawa sin. compl.
- pt ayo sin. compl.
- pt chiyao sin. compl.
- pt djao sin. compl.
- pt haiao sin. compl.
- pt hiao sin. compl.
- pt hyao sin. compl.
- pt jao sin. compl.
- pt veiao sin. compl.
- pt wajao sin. compl.
- tmh Tayaot
- tmh Achawa sin. compl.
- tmh adsawa sin. compl.
- tmh adsoa sin. compl.
- tmh ajawa sin. compl.
- tmh ayao sin. compl.
- tmh ayawa sin. compl.
- tmh ayo sin. compl.
- tmh chiyao sin. compl.
- tmh djao sin. compl.
- tmh haiao sin. compl.
- tmh hiao sin. compl.
- tmh hyao sin. compl.
- tmh jao sin. compl.
- tmh veiao sin. compl.
- tmh wajao sin. compl.
- zh 爻语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definition
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants de yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.
Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
