xhosa
xhosa
- ca xhosa
- ca cauzuh sin. compl.
- ca isixhosa sin. compl.
- ca koosa sin. compl.
- ca xosa sin. compl.
- ar خوسا
- cy Xhosa
- cy Cauzuh sin. compl.
- cy Isixhosa sin. compl.
- cy Koosa sin. compl.
- cy Xosa sin. compl.
- de Xhosa
- de Cauzuh sin. compl.
- de Isixhosa sin. compl.
- de Koosa sin. compl.
- de Xosa sin. compl.
- en Xhosa
- en Cauzuh sin. compl.
- en Isixhosa sin. compl.
- en Koosa sin. compl.
- en Xosa sin. compl.
- es josa
- es cauzuh sin. compl.
- es isixhosa sin. compl.
- es koosa sin. compl.
- es xosa sin. compl.
- eu xhosera
- eu cauzuh sin. compl.
- eu isixhosa sin. compl.
- eu koosa sin. compl.
- eu xhosa sin. compl.
- eu xhosera sin. compl.
- eu xosa sin. compl.
- fr xhosa
- fr cauzuh sin. compl.
- fr isixhosa sin. compl.
- fr koosa sin. compl.
- fr xosa sin. compl.
- gl xosa
- gl cauzuh sin. compl.
- gl isixosa sin. compl.
- gl koosa sin. compl.
- gl xosa sin. compl.
- gn xhosa
- gn isixhosa sin. compl.
- gn kausuh sin. compl.
- gn koosa sin. compl.
- gn xosa sin. compl.
- it xhosa
- it cauzuh sin. compl.
- it isixhosa sin. compl.
- it koosa sin. compl.
- it xosa sin. compl.
- pt xhosa
- pt cauzuh sin. compl.
- pt isixhosa sin. compl.
- pt koosa sin. compl.
- pt xosa sin. compl.
- tmh Xhosa
- tmh cauzuh sin. compl.
- tmh Isixhosa sin. compl.
- tmh koosa sin. compl.
- tmh xosa sin. compl.
- zh 科萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup ètnic xhosa és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (16,5 % de la població total), juntament amb els zulús (23 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
