astilar
astilar
Arquitectura i urbanisme
- ca astilar, adj
- es ástilo -la
- en astylar
Arquitectura i urbanisme
Definition
Dit de l'obra arquitectònica que no té columnes ni pilars.
astràgal
astràgal
Escultura
- ca astràgal, n m
- ca collaret, n m sin. compl.
- ca collarí, n m sin. compl.
- ca fuserol, n m sin. compl.
- ca motllura, n f sin. compl.
- ca motlura, n f sin. compl.
- es astrágalo
- es collarino
- en astragal
Escultura
Definition
Motllura convexa de secció semicircular o de tres quarts de cercle que, en una columna, separa el fust del capitell.
atauric
atauric
Pintura i dibuix, Escultura
- ca atauric, n m
- es ataurique
- en ataurique
Pintura i dibuix, Escultura
Definition
Element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada, propi de l'art islàmic.
atauxia
atauxia
Arts decoratives
- ca atauxia, n f
- es ataujía
- es taujía
- en inlay
Arts decoratives
Definition
Element decoratiu consistent en l'encastament d'esmalt o de metalls fins en mosses obertes en un metall, propi de l'art islàmic.
àtic
àtic
Arquitectura i urbanisme
- ca àtic, n m
- es ático
- en penthouse
- en penthouse apartment
Arquitectura i urbanisme
Definition
Pis superior d'un edifici, situat sobre la cornisa i reculat amb relació a la façana.
àtic
àtic
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca àtic, n m
- es ático
- en attic
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definition
Part superior d'un retaule, de dimensions i importància inferiors a les del cos principal.
àtic
àtic
Arquitectura i urbanisme
- ca àtic, n m
- es ático
- en attic
Arquitectura i urbanisme
Definition
Construcció situada sobre la cornisa d'un edifici com a coronament de la façana que, de vegades, serveix per a amagar la teulada.
atlant
atlant
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca atlant, n m
- ca telamó, n m sin. compl.
- es atlante
- es telamón
- en atlant
- en atlantid
- en atlas
- en telamon
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definition
Figura masculina, de mig cos o de cos sencer, que sosté un entaulament o una cornisa.
atri
atri
Arquitectura i urbanisme
- ca atri, n m
- es atrio
- en atrium
- en cavaedium
Arquitectura i urbanisme
Definition
Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s'obren les distintes cambres, propi de la casa romana de tradició etrusca.
atri
atri
Arquitectura i urbanisme
- ca atri, n m
- es atrio
- en portico
Arquitectura i urbanisme
Definition
Espai cobert, tancat amb un mur baix o limitat amb pilars, generalment amb el trespol més alt que el carrer, situat davant la façana de l'edifici al qual dona accés.
