epifisat -ada
epifisat -ada
Arqueobiologia
- ca epifisat -ada, adj
- es epifisado
- en epiphysed
Arqueobiologia
Definition
Dit de l'os llarg que té l'extrem totalment ossificat i soldat a la diàfisi.
epífisi
epífisi
Arqueobiologia
- ca epífisi, n f
- es epífisis
- en epiphysis
Arqueobiologia
Definition
Extrem d'un os llarg.
epígraf
epígraf
Epigrafia
- ca inscripció, n f
- ca epígraf, n m sin. compl.
- es epígrafe
- es inscripción
- en epigraph
- en inscription
Epigrafia
Definition
Text commemoratiu de persones o esdeveniments gravat en un suport perdurable, com ara la pedra, el marbre, el metall, l'os o la ceràmica, com a dedicatòria o intitulació.
epigrafia
epigrafia
Epigrafia
- ca epigrafia, n f
- es epigrafía
- en epigraphy
Epigrafia
Definition
Disciplina que estudia les inscripcions.
epigravetià
epigravetià
Divisions cronoculturals
- ca epigravetià, n m
- es epigravetiense
- en Epigravettian
Divisions cronoculturals
Definition
Fase del paleolític superior francocantàbric i italià, datada entre els anys 18000 i 14000 aC.
epínetron
epínetron
Ceramologia
- ca epínetron, n m
- es epínetron
- en epinetron
Ceramologia
Definition
Instrument grec de forma arrodonida i còncava, utilitzat per a protegir el genoll i la cuixa en cardar la llana.
epipaleolític
epipaleolític
Divisions cronoculturals
- ca epipaleolític, n m
- es epipaleolítico
- fr epipaleolithique
- en Epipalaeolithic
Divisions cronoculturals
Definition
Edat compresa entre els anys 14000 i 7000 aC a Europa, segons l'àrea geogràfica, posterior al paleolític i anterior al neolític, caracteritzada per una cultura material i una economia aparentment entroncades amb el paleolític.
Note
- Alguns investigadors francesos solen diferenciar cronològicament aquest terme del mesolític. Segons altres autors, ambdós termes són sinònims.
epíquisis
epíquisis
Ceramologia
- ca epíquisis, n f
- es epíquisis
- en epichysis
Ceramologia
Definition
Enòcoa amb el coll molt llarg i estret.
epistili
epistili
Elements arquitectònics
- ca epistili, n m
- es epistilo
- en epistyle
Elements arquitectònics
Definition
Arquitrau de pedra.
erosió
erosió
Geoarqueologia
- ca erosió, n f
- es erosión
- en erosion
Geoarqueologia
Definition
Conjunt de processos pels quals els detritus i les roques són fragmentats o dissolts i transportats d'un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l'acció de l'aigua, el vent, el gel o la gravetat.
