Back to top
epifisat -ada epifisat -ada

Arqueobiologia

  • ca  epifisat -ada, adj
  • es  epifisado
  • en  epiphysed

Arqueobiologia

Definición
Dit de l'os llarg que té l'extrem totalment ossificat i soldat a la diàfisi.
  • ca  epífisi, n f
  • es  epífisis
  • en  epiphysis

Arqueobiologia

Definición
Extrem d'un os llarg.
  • ca  inscripció, n f
  • ca  epígraf, n m sin. compl.
  • es  epígrafe
  • es  inscripción
  • en  epigraph
  • en  inscription

Epigrafia

Definición
Text commemoratiu de persones o esdeveniments gravat en un suport perdurable, com ara la pedra, el marbre, el metall, l'os o la ceràmica, com a dedicatòria o intitulació.
  • ca  epigrafia, n f
  • es  epigrafía
  • en  epigraphy

Epigrafia

Definición
Disciplina que estudia les inscripcions.
epigravetià epigravetià

Divisions cronoculturals

  • ca  epigravetià, n m
  • es  epigravetiense
  • en  Epigravettian

Divisions cronoculturals

Definición
Fase del paleolític superior francocantàbric i italià, datada entre els anys 18000 i 14000 aC.
  • ca  epínetron, n m
  • es  epínetron
  • en  epinetron

Ceramologia

Definición
Instrument grec de forma arrodonida i còncava, utilitzat per a protegir el genoll i la cuixa en cardar la llana.
epipaleolític epipaleolític

Divisions cronoculturals

  • ca  epipaleolític, n m
  • es  epipaleolítico
  • fr  epipaleolithique
  • en  Epipalaeolithic

Divisions cronoculturals

Definición
Edat compresa entre els anys 14000 i 7000 aC a Europa, segons l'àrea geogràfica, posterior al paleolític i anterior al neolític, caracteritzada per una cultura material i una economia aparentment entroncades amb el paleolític.

Nota

  • Alguns investigadors francesos solen diferenciar cronològicament aquest terme del mesolític. Segons altres autors, ambdós termes són sinònims.
  • ca  epíquisis, n f
  • es  epíquisis
  • en  epichysis

Ceramologia

Definición
Enòcoa amb el coll molt llarg i estret.
epistili epistili

Elements arquitectònics

  • ca  epistili, n m
  • es  epistilo
  • en  epistyle

Elements arquitectònics

Definición
Arquitrau de pedra.
  • ca  erosió, n f
  • es  erosión
  • en  erosion

Geoarqueologia

Definición
Conjunt de processos pels quals els detritus i les roques són fragmentats o dissolts i transportats d'un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l'acció de l'aigua, el vent, el gel o la gravetat.