Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

estrogen

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Conceptes generals, Ginecologia i obstetrícia

ca estrogen, n m
ca hormona estrògena, n f sin. compl.
es estrógeno, n m
fr oestrogène, n m
en estrogen, n

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Conceptes generals, Ginecologia i obstetrícia

Definition

Denominació genèrica d'un grup de substàncies, naturals o sintètiques, que exerceixen les accions biològiques característiques de l'hormona esteroidal estradiol. Es classifiquen en estrògens esteroidals (17ß-estradiol, estrona, estriol, etinilestradiol, mestranol) i composts no esteroidals amb activitat estrogènica (dietilestilbestrol). L'estrogen natural més potent en l'espècie humana és el 17ß-estradiol seguit per l'estrona i l'estriol. Cadascuna d'aquestes molècules és un esteroide de 18 àtoms de carboni, que conté un anell fenòlic A (anell aromàtic amb un grup hidroxil en el carboni 3), del qual en depèn la unió selectiva als receptors d'estrògens. Els compostos no esteroidals amb activitat estrogènica, apart de l'estrogen sintètic dietilestilbestrol, es troben en forma natural en diverses plantes i fongs. Diversos agents sintètics (plaguicides, plastificants) tenen també activitat predominantment en els fol·licles ovàrics a partir de l'aromatització de l'androstendiona, en el cas de l'estrona, o de la testosterona, pel que fa a l'estradiol. Al seu torn l'estrona pot convertir-se en estriol i estradiol i l'estradiol en estrona i estriol. Aquest darrer estrogen també pot provenir del precursor androgènic 16a-hidroxiandrostendiona. Els efectes dels esteroides ovàrics són molt diversos: estimulació del creixement dels fol·licles, increment del nombre de receptors fol·liculars per a l'hormona fol·liculoestimulant, sensibilització de la hipòfisi als efectes de l'hormona alliberadora de gonadotropines, aparició dels caràcters sexuals secundaris durant la pubertat femenina, estimulació de la proliferació glandular de l'endometri, inducció de la formació de receptors de progesterona de les cèl·lules endometrials, estimulació de la producció del moc cervical, etc. La major part dels estrògens circulants en l'adult normal del sexe masculí procedeixen de la bioconversió de la testosterona en estradiol i de l'androstendiona en estrona, per mitjà de l'aromatasa del teixit adipós, dels músculs, del ronyó i del fetge. Tant en l'home com en la dona, el còrtex suprarenal pot formar estrògens a partir dels andrògens testosterona, per a l'estradiol, i androstendiona, per a l'estrona. En general, per tant, els estrògens generals són produïts per l'aromatització adrenal, gonadal i perifèrica, dels percussors androgènics. En la dona, però, la contribució suprarenal a la taxa d'estrògens circulants és relativament insignificant. La placenta sintetitza també gran quantitats d'estrògens i utilitza la deshidroepiandrosterona fetal i el seu derivat 16a-hidroxil, per a produir estrona i estriol, respectivament, de manera que l'orina de les embarassades és una font abundant d'estrògens naturals. En terapèutica, els estrògens són emprats principalment com a component dels anticonceptius combinats i en l'hormonoteràpia de restitució en postmenopàusiques (osteoporosi, símptomes vasomotors, prevenció de la malaltia cardiovascular, vaginitis, etc.). També són emprats en el tractament de l'hipogonadisme femení, del càncer de mama, de l'endometriosi, del càncer de pròstata, etc.

estrogen conjugat