Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  estrongiloïdosi, n f
  • ca  estrongiloidiasi, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia produïda pel nematode Strongiloides stercoralis. Moltes de les persones infestades romanen asimptomàtiques o bé presenten símptomes abdominals i cutanis de caràcter lleu. Les manifestacions cutànies més comunes són la urticària recidivant, que sovint afecta les natges i els canells, i l'erupció serpiginosa patognomònica anomenada larva corredora (larva currens), lesió eritematosa, elevada i pruent que avança ben ràpidament al ritme de 10 cm per hora, tot seguint el curs de la migració de la larva, principalment en el tronc. Els helmints adults penetren en la mucosa duodenojejunal i provoquen dolor abdominal, episodis diarreics intermitents i fins i tot hemorràgia digestiva. El pas de les larves pels pulmons pot ocasionar, bé que rarament, una pneumònia eosinofílica. Hom observa ocasionalment una infestació larvària massiva en portadors asimptomàtics de la malaltia coneguda per estrongiloïdosi disseminada.
  • ca  estrongiloïdosi, n f
  • ca  estrongiloidiasi, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia produïda pel nematode Strongiloides stercoralis. Moltes de les persones infestades romanen asimptomàtiques o bé presenten símptomes abdominals i cutanis de caràcter lleu. Les manifestacions cutànies més comunes són la urticària recidivant, que sovint afecta les natges i els canells, i l'erupció serpiginosa patognomònica anomenada larva corredora (larva currens), lesió eritematosa, elevada i pruent que avança ben ràpidament al ritme de 10 cm per hora, tot seguint el curs de la migració de la larva, principalment en el tronc. Els helmints adults penetren en la mucosa duodenojejunal i provoquen dolor abdominal, episodis diarreics intermitents i fins i tot hemorràgia digestiva. El pas de les larves pels pulmons pot ocasionar, bé que rarament, una pneumònia eosinofílica. Hom observa ocasionalment una infestació larvària massiva en portadors asimptomàtics de la malaltia coneguda per estrongiloïdosi disseminada.
  • ca  estrongiloïdosi disseminada, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Infestació massiva per larves infectants de Strongiloides stercoralis (larves filariformes), observada en pacients immunodeprimits com a conseqüència d'un tractament amb immunosupressors, malalties neoplàstiques malignes o malnutrició. No obstant això, no és freqüent en malalts infectats pel virus de la immunodeficiència humana. Es tracta d'una malaltia aguda greu, caracteritzada per un quadre clínic diarreic amb esteatorrea molt intensa o per una colitis disenteriforme acompanyada de xoc. Les larves no solament envaeixen els teixits de l'aparell digestiu i els pulmons, sinó també el sistema nerviós central (meningoencefalitis), el fetge, el peritoneu i els ronyons. Hom pot observar també, secundàriament, una sèpsia pel bacils gramnegatius, deguda a l'alteració de la mucosa intestinal.
  • ca  estrongilosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia produïda per cucs del gènere estròngil.
  • ca  estropipat, n m
  • en  estropipate

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Farmacologia, Ginecologia i obstetrícia

Definition
Preparat d'estrona en què aquest estrogen és solubilitzat en forma de sulfat i estabilitzat amb piperazina. És emprat per via oral i vaginal.
  • ca  estrosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definition
Infestació produïda per larves de mosques del gènere estrus (Oestrus sp).
  • ca  dietilestilbestrol, n m
  • ca  estilbestrol, n m sin. compl.
  • ca  estrostilbèn, n m sin. compl.
  • es  dietilestilbestrol, n m
  • fr  diéthylstilbestrol, n m
  • en  diethylstilbestrol, n
  • CAS  56-53-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Ginecologia i obstetrícia, Terminologia històrica > Farmacologia

Definition
Estrogen sintètic no esteroidal.

Note

  • Des del punt de vista estructural, el dietilestilbestrol és semblant a l'estradiol i és tant potent com aquest estrogen, bé que és més actiu per via oral en posseir una vida mitjana més prolongada.

    El dietilestilbestrol no és emprat actualment, però té importància històrica perquè la seva introducció com a estrogen econòmic i actiu per via oral, en una època en què els productes naturals eren escassos, constituí una fita en el perfeccionament dels tractaments endocrinològics. També han estat usats alguns èsters de la substància original, per exemple el difosfat (via intravenosa) i el dipropionat (vies oral, intramuscular i vaginal). L'ús del fàrmac en el tractament del càncer de pròstata produïa seriosos efectes feminitzants. En dones que en la seva etapa embrionària hi han estat exposades es descriuen casos d'adenocarcinoma de vagina i coll uterí, i anomalies uterovaginals.

    La denominació dietilestilbestrol és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  estre, n m
  • ca  estruació, n f sin. compl.
  • ca  estrus, n m sin. compl.
  • es  estro
  • fr  oestrus
  • en  estrus

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definition
Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l'acoblament. Aquests períodes coincideixen amb la maduració de l'òvul, la qual cosa en possibilita la fecundació, i tenen una freqüència variable. La duració de l'estre varia segons les espècies, des d'unes quantes hores fins a quatre setmanes. Tots aquests mecanismes d'excitació sexual i de maduració són controlats per les hormones.

Note

  • La denominació estre prové del grec oîstros 'desig esbojarrat'.
  • ca  estructura, n f
  • es  estructura
  • fr  structure
  • en  structure

Anatomia

Definition
Constitució, disposició dels elements que componen els òrgans o cossos vius, especialment els elements anatòmics.

Note

  • La denominació estructura prové del llatí structura, de struo 'construir'.
  • ca  estructura, n f
  • es  estructura
  • fr  structure
  • en  structure

Malalties i síndromes, Salut mental

Definition
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants. Hom parla, doncs, de l'estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc. En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic -més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats- com un conjunt o sistema d'organització de diferents trastorns (estructura paranoica, obsessiva, etc.).

Note

  • La denominació estructura prové del llatí structura, de struo 'construir'.