Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  radioimmunoprecipitació, n f

Immunologia, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definition
Immunoprecipitació produïda entre un antigen i un anticòs, marcats, un d'ells o tots dos, amb un radioisòtop.
  • ca  radioimmunosorbent, adj

Immunologia, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definition
Dit de la tècnica de radioimmunoassaig emprada per a mesurar la IgE en mostres de sèrum.
  • ca  radioimmunoteràpia, n f
  • es  radioinmunoterapia
  • fr  radioimmunothérapie
  • en  radioimmunotherapy

Immunologia, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Toxicologia

Definition
Procediment de radioteràpia fonamentat en l'ús d'anticossos monoclonals dirigits contra cèl·lules tumorals i marcats amb isòtops radioactius, emprat en el tractament de limfomes, leucèmies i tumors sòlids (càncer d'ovari recidivant o persistent, tumors cerebrals recidivants sobre zones irradiades prèviament o en progressió després de la quimioteràpia, gliomes oberts a l'espai subaracnoidal, etc). Els radioisòtops més usats habitualment són el iode-131, l'istri-90 i el bismut-213, que són emissors de partícules beta i eliminen cèl·lules neoplàstiques situades a escassa distància (1mm), la qual cosa suposa la destrucció de diversos diàmetres cel·lulars (1 mm equival aproximadament a 20 cèl·lules). Per tant, l'existència de cèl·lules que no expressen l'antigen o bé la manca de biodisponibilitat de l'anticòs en zones tumorals desfavorables per a la seva difusió no representen, teòricament, un obstacle insalvable per a la radioimmunoteràpia (RIT). L'endocitosi d'anticossos adossats a llur antigen específic provoca la separació del radionúclid i la seva eliminació de la cèl·lula, de manera que el tractament perd parcialment la seva especificitat. Hom ha emprat diverses vies d'administració dels anticossos monoclonals marcats: intravenosa, intraarterial, intraperitoneal, intratecal i intratumoral. Les vies d'administració no sistèmiques permeten una captació més gran de l'anticòs per part del tumor, amb una menor toxicitat, i, per tant, afavoreixen l'increment de la dosi radioactiva. La RIT és una tècnica ben tolerada, car la seva toxicitat més destacable és la mielosupressió transitòria. Els antígens enfront dels quals hom dirigeix la RIT inclouen els CD20, HLA-DR10, CD22 i CD33.
  • ca  radioimmunotransferència, n f
  • ca  RIT, n f sigla

Immunologia, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definition
Immunotransferència en què la darrera fase s'efectua mitjançant radioimmunoassaig.
  • ca  radiointoxicació, n f

Gastroenterologia, Neurologia, Disciplines de suport > Física, Toxicologia

Definition
Conjunt de manifestacions clíniques consecutives a l'exposició aguda total i homogènia a les radiacions. Comprèn manifestacions cerebrals i cardiovasculars, en forma de nàusees, vòmits, apatia, tremolor, convulsions, atàxia, xoc refractari i coma, que condueixen a la mort en un termini inferior a les 36 hores.
  • ca  radioiode, n m

Gastroenterologia, Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definition
Un dels nou radioisòtops del iode. El iode 131 i el iode 125 són els més emprats en el diagnòstic i tractament de les malalties de la tiroide, i en la gammagrafia dels pulmons, el fetge, els ronyons, etc. L'I 131 té una mitja vida de 8,04 dies i emet raigs beta i gamma. L'I 125 té una mitja vida de 80 dies i només emet raigs gamma.
  • ca  radionúclid, n m
  • ca  isòtop radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  núclid radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  radioisòtop, n m sin. compl.
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • es  radionucleido
  • es  radionúclido
  • fr  radionuclide
  • en  radionuclide

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Núclid radioactiu que pot desintegrar-se emetent radiacions corpusculars o radioactives.

Entre els núclids d'un element químic, uns són estables i d'altres són inestables. Si la proporció de protons i neutrons no permet l'estat d'equilibri, el nucli tendeix a desintegrar-se tot emetent una radiació nuclear del tipus alfa, beta o gamma. És el cas dels radionúclids, que constitueixen l'element bàsic de la medicina nuclear. Cada radionúclid és caracteritzat pel seu període de semidesintegració o període radioactiu o semivida (temps necessari per a la desintegració de la meitat d'una mostra qualsevol).

El descobriment de la radioactivitat artificial o induïda i els progressos en la fabricació d'acceleradors de partícules necessaris per a produir transformacions nuclears permeten la preparació a gran escala de radionúclids artificials. Tots els radionúclids emprats en medicina són artificials i són produïts mitjançant el bombardeig dels nuclis d'elements químics estables amb neutrons (reactor nuclear) o amb d'altres partícules (accelerador lineal i ciclotó).

Tant en les exploracions diagnòstiques (gammagrafia, tomografia per emissió de fotó simple, tomografia per emissió de positrons) com en les aplicacions terapèutiques, rarament s'empra un radionúclid aïllat, sinó que el radionúclid forma part d'una molècula o preparat més complex anomenat radiofàrmac.

En les exploracions diagnòstiques, es tendeix a utilitzar radionúclids amb una període de semidesintegració curt, de l'ordre de vàries hores, amb emissió de radiació gamma i sense emissió beta. Pel que fa a l'ús terapèutic es fan servir radionúclids emissors de radiacions gamma i beta; les partícules gamma permeten de seguir el radionúclid en el seu viatge per l'organisme, mentre que les partícules beta, que posseeixen una penetració menor, consenteixen l'administració de radiacions a l'òrgan diana suficients per a assolir l'efecte terapèutic desitjat. Hi ha un altre grup de radionúclids, emissors de positrons, que presenten un període de semidesintegració ultracurt, emprats en la tomografia per emissió de positrons.
  • ca  radiolàbil, adj

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Dit de la substància la composició de la qual ès fàcilment alterada per efecte de les radiacions ionitzants. També un radioisòtop es diu làbil quan el seu temps de vida mitjana és curt.
  • ca  radiòleg | radiòloga, n m, f
  • es  radiólogo | radióloga, n m, f
  • fr  radiologiste, n m, f
  • fr  radiologue, n m, f
  • en  radiologist, n

.FITXA REVISADA, Oncologia i radioteràpia, Entorn professional > Professions

Definition
Professional de la medicina especialitzat en els usos i els efectes diagnòstics i terapèutics de les radiacions ionitzants.
  • ca  radiolesió, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Lesió produïda per radiacions ionitzants.