Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  radiopatologia, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Branca de la medicina que estudia els efectes de les radiacions ionitzants sobre les cèl·lules i els teixits.
  • ca  radiopelvimetria, n f
  • ca  radiopelvigrafia, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Estudi radiogràfic de la pelvis per tal d'apreciar-ne les dimensions i la capacitat amb finalitats obstètriques, radiopelvigrafia.
  • ca  radiopelvimetria, n f
  • ca  radiopelvigrafia, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Estudi radiogràfic de la pelvis per tal d'apreciar-ne les dimensions i la capacitat amb finalitats obstètriques, radiopelvigrafia.
  • ca  radioplom, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Isòtop radioactiu del plom.
  • ca  radiopotassi, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Isòtop radioactiu del potassi: potassi-40, potassi-42.
  • ca  radioprotecció, n f
  • ca  protecció radiològica, n f sin. compl.

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
En la utilització de les radiacions ionitzants, tècnica (mètodes i dispositius) que permet de protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives a les cèl·lules vives.
  • ca  radioprotector -a, adj

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Cos o la substància que, afegit a un sistema químic o ingerit per un ésser viu, atenua els efectes de la irradiació.
  • ca  radioquímica, n f

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Part de la química dedicada a l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, l'ús de materials radioactius en problemes químics.
  • ca  radioquimioteràpia, n f
  • es  radioquimioterapia
  • fr  radiochimiothérapie
  • en  radiocheotherapy

Farmacologia, Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definition
Procediment terapèutic basat en l'ús simultani o concurrent de radioteràpia i quimioteràpia amb finalitats radicals. La intenció és de millorar el control tumoral local, disminuir la incidència de recidives i preservar el funcionament de l'òrgan tractat. Acostuma a provocar un augment de la toxicitat aguda dels procediments (medul·la òssia, mucoses, pell, etc.) i de les seqüeles cròniques derivades del tractament (cor, pulmó, ronyó). És emprada en tumors radioquimiosensibles (carcinoma de cèl·lules petites o de cèl·lules grans del pulmó), en determinats carcinomes de rinofaringe, laringe, coll uterí, canal anal, i en limfomes.
  • ca  radioreacció, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Reacció dels teixits orgànics, especialment de la pell, a les radiacions ionitzants.