Back to top
rebuig crònic rebuig crònic

Immunologia dels trasplantaments

  • ca  pèrdua crònica de l'empelt, n f
  • ca  rebuig crònic, n m sin. compl.
  • es  pérdida crónica del injerto
  • es  rechazo crónico
  • fr  rejet chronique
  • en  chronic graft failure
  • en  chronic rejection

Immunologia dels trasplantaments

Definition
Rebuig que es produeix almenys sis mesos després del trasplantament i que es caracteritza per una pèrdua progressiva de la funció de l'òrgan o el teixit trasplantat.

Note

  • La pèrdua crònica de l'empelt pot ser deguda a mecanismes d'al·loreactivitat o a altres causes, com ara infecció per citomegalovirus, toxicitat per ciclosporina o alteracions isquèmiques.
rebuig hiperagut rebuig hiperagut

Immunologia dels trasplantaments

  • ca  rebuig hiperagut, n m
  • es  rechazo hiperagudo
  • fr  rejet hyperaigu
  • en  hyperacute rejection

Immunologia dels trasplantaments

Definition
Rebuig que es produeix en les 24 primeres hores després del trasplantament, a causa de la presència en el receptor d'anticossos preexistents específics contra alguna estructura del donador.

Note

  • La pràctica habitual de la prova encreuada abans d'un trasplantament evita l'aparició del rebuig hiperagut.
rebuig primari rebuig primari

Immunologia dels trasplantaments

  • ca  rebuig primari, n m
  • es  rechazo primario
  • fr  rejet primaire
  • en  first-set phenomenon
  • en  first-set rejection

Immunologia dels trasplantaments

Definition
Rebuig d'un empelt en un hoste no sensibilitzat prèviament contra els antígens específics d'aquest empelt.
rebuig secundari rebuig secundari

Immunologia dels trasplantaments

  • ca  rebuig secundari, n m
  • es  rechazo secundario
  • fr  rejet secondaire
  • en  second-set phenomenon
  • en  second-set rejection

Immunologia dels trasplantaments

Definition
Rebuig d'un empelt en un hoste sensibilitzat contra els antígens específics d'aquest empelt.
recanvi plasmàtic recanvi plasmàtic

Immunointervenció

  • ca  recanvi plasmàtic, n m
  • es  plasmaféresis
  • es  recambio plasmático
  • fr  échange de plasma
  • fr  échange plasmatique
  • fr  plasmaphérèse
  • en  plasma exchange
  • en  plasmapheresis

Immunointervenció

Definition
Procediment que consisteix a extreure al pacient una quantitat de sang determinada i a reinjectar-li posteriorment les cèl·lules que se n'han separat per centrifugació i plasma fresc congelat homòleg o albúmina sèrica.

Note

  • 1. El recanvi plasmàtic es fa servir en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries.
  • 2. La forma plasmafèresi (o plasmoafèresi), que s'utilitza de vegades per a designar aquest concepte, és una denominació impròpia: plasmafèresi significa 'extracció de plasma' (del grec aphaíresis 'treure' o 'extreure'), mentre que en el recanvi plasmàtic el plasma s'extreu, però se substitueix per un altre. Plasmafèresi designaria, estrictament, només la fase d'extracció d'aquest procediment.
receptor receptor

Immunologia dels trasplantaments

  • ca  receptor, n m
  • ca  hoste, n m sin. compl.
  • es  huésped
  • es  receptor
  • fr  bénéficiaire
  • fr  hôte
  • en  donee
  • en  host
  • en  recipient

Immunologia dels trasplantaments

Definition
Organisme que rep sang, un òrgan o un teixit d'un altre organisme.
receptor receptor

Receptors i molècules de membrana

  • ca  receptor, n m
  • es  receptor
  • fr  récepteur
  • en  receptor

Receptors i molècules de membrana

Definition
Molècula d'estructura principalment proteica localitzada a la membrana o al citoplasma d'una cèl·lula, que, en interaccionar amb els seus lligands específics, inicia els mecanismes cel·lulars de resposta corresponents.
receptor antigènic receptor antigènic

Receptors i molècules de membrana

  • ca  receptor antigènic, n m
  • es  receptor antigénico
  • fr  récepteur antigénique
  • en  antigen receptor

Receptors i molècules de membrana

Definition
Receptor de la superfície cel·lular dels limfòcits que reconeix un antigen específicament i és capaç d'unir-s'hi i de transmetre els senyals d'activació cel·lular corresponents.
receptor d'Fc receptor d'Fc

Receptors i molècules de membrana

  • ca  receptor d'Fc, n m
  • es  receptor de Fc
  • es  receptor Fc
  • fr  récepteur de Fc
  • fr  récepteur Fc
  • en  Fc receptor

Receptors i molècules de membrana

Definition
Receptor de la superfície cel·lular present en diversos tipus de cèl·lules, que reconeix específicament la regió Fc d'una molècula d'immunoglobulina.
receptor d'immunoglobulines polimèriques receptor d'immunoglobulines polimèriques

Receptors i molècules de membrana

  • ca  receptor d'immunoglobulines polimèriques, n m
  • ca  receptor de poli-Ig, n m sin. compl.
  • es  receptor de inmunoglobulinas poliméricas
  • es  receptor de poli-Ig
  • fr  poly-Ig récepteur
  • fr  récepteur pour les Ig polymériques
  • en  poly-Ig receptor

Receptors i molècules de membrana

Definition
Receptor d'Fc que s'expressa en les superfícies basal i lateral de les cèl·lules epitelials de les mucoses i que intervé en el transport cap a la llum intestinal d'immunoglobulines IgA i IgM d'estructura polimèrica.