Back to top
base de dades temporal base de dades temporal

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  base de dades temporal, n f
  • es  base de datos temporal
  • en  temporal database

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definition
Base de dades que conté informació indexada per temps.

Note

  • En una base de dades temporal, les dades descriptives de cada entitat tenen data associada, cosa que permet emmagatzemar i recuperar versions històriques de les dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
base de dades transaccional base de dades transaccional

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  base de dades transaccional, n f
  • es  base de datos transaccional
  • en  transactional database

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definition
Base de dades que permet operacions de modificació de les dades o que està sotmesa de forma regular i constant a actualitzacions.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
base de l'atmosfera base de l'atmosfera

Teledetecció > Radiometria

  • ca  base de l'atmosfera, n f
  • ca  BOA, n f sin. compl.
  • es  base de la atmósfera
  • es  BOA sin. compl.
  • en  bottom of atmosphere
  • en  BOA sin. compl.

Teledetecció > Radiometria

Definition
Part inferior de l'atmosfera.

En l'àmbit de les correccions atmosfèriques pot designar la part de l'atmosfera en contacte amb la superfície de la Terra o, en funció adjectiva, pot indicar que una magnitud (com la irradiància solar BOA) s'està estimant o mesurant tenint en compte els efectes que l'atmosfera hi hagi produït, o bé que una magnitud (com la reflectància BOA) s'ha estimat o mesurat al nivell del terreny (i, per tant, que s'està donant un valor pràcticament no influït pel pas de la radiació per l'atmosfera).

BOA és l'acrònim de bottom of atmosphere ('base de l'atmosfera').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
base de la pel·lícula base de la pel·lícula

Fotogrametria

  • ca  base de la pel·lícula, n f
  • es  base de la película
  • en  film base

Fotogrametria

Definition
Suport d'una pel·lícula fotogràfica sobre el qual es disposen l'emulsió i la sobrecoberta, que es manté estable respecte dels canvis d'humitat i de temperatura i és resistent al fregament.

Note

  • Les bases de la pel·lícula estan fabricades amb un material transparent i flexible d'una espessor compresa entre 40 i 100 µm. Originàriament eren de vidre, material que proporcionava gran estabilitat dimensional però al mateix temps fragilitat; posteriorment es va utilitzar nitrat de cel·lulosa (producte conegut amb el nom de cel·luloide) que, per ser molt inflamable, es va substituir per triacetat de cel·lulosa i acetat butirat de cel·lulosa. Aquests materials eren de combustió lenta, tot i que no eren totalment incombustibles, fet pel qual es van substituir per polièster a partir de la dècada de 1960, un material que presenta bon comportament davant la humitat, resistència i estabilitat dimensional. L'estabilitat dimensional està condicionada per la relació d'espessor entre la base de la pel·lícula i l'emulsió, per les forces diferencials produïdes pel diferent comportament dels dos materials i per la tensió produïda en l'arrossegament de la pel·lícula.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
base de triangulació base de triangulació

Cartografia > Topografia i fotogrametria

  • ca  base de triangulació, n f
  • ca  línia de base, n f sin. compl.
  • es  base de triangulación
  • es  línea de base
  • fr  base de triangulation
  • fr  ligne de base
  • it  base di stazionamento
  • en  base line
  • en  triangulation base line
  • de  Triangulierungs-Grundlage

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definition
Línia mesurada amb gran precisió sobre la superfície terrestre que serveix de punt de partida i de referència d'una xarxa de triangulació.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
base espacial base espacial

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

  • ca  cosmòdrom, n m
  • ca  base espacial, n f sin. compl.
  • es  base espacial
  • es  cosmódromo
  • en  cosmodrome
  • en  spaceport

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definition
Instal·lació destinada a l'enlairament, l'aterratge i l'assistència tècnica d'astronaus.

El cosmòdrom de Baikonur és la instal·lació més gran i més antiga del món, des de la qual es va llançar, entre d'altres, el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik-1. En resposta als primers èxits soviètics, es va construir als Estats Units d'Amèrica un cosmòdrom ubicat a Florida, al Cap Canaveral, des del qual es va llançar, entre d'altres, el primer programa espacial tripulat dels Estats Units d'Amèrica, el Mercury. Altres cosmòdroms són el Centre Espacial Guaiana, a Kourou, a la Guaiana Francesa, i el cosmòdrom de Jiuquan, a la Xina.

El nom prové del grec cosmos ('món') i dromos ('pista' o 'cursa').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
base fotogràfica base fotogràfica

Cartografia

  • ca  base fotogràfica, n f
  • es  base fotográfica
  • fr  base photographique
  • it  base aerea
  • en  photobase
  • de  photographische Grundlage

Cartografia

Definition
Fotografia aèria o ortofotografia que s'utilitza com a fons cartogràfic d'altres informacions territorials que constitueixen un mapa.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
base fotogràfica base fotogràfica

Cartografia > Topografia i fotogrametria

  • ca  base fotogràfica, n f
  • ca  línia de base, n f sin. compl.
  • es  base fotográfica
  • es  línea de base
  • fr  base photographique
  • fr  ligne de base
  • it  base aerea
  • en  air base
  • en  base line
  • en  photobase
  • de  Grundlinie

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definition
Distància mitjana existent entre els punts principals i els punts conjugats de dues fotografies aèries verticals consecutives que formen un parell fotogràfic.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
base fotogràfica base fotogràfica

Fotogrametria

  • ca  base fotogràfica, n f
  • es  base fotográfica
  • es  fotobase
  • en  photo base
  • sbl  B

Fotogrametria

Definition
Línia que uneix el punt principal d'una fotografia i l'homòleg del punt principal de la fotografia consecutiva en una passada fotogràfica.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
base giroestabilitzada base giroestabilitzada

Fotogrametria

  • ca  muntura giroestabilitzada, n f
  • ca  base giroestabilitzada, n f sin. compl.
  • es  base giroestabilizada
  • es  montura giroestabilizadora
  • es  plataforma giroestabilizadora
  • en  gyro-stabilized mount
  • en  gyro-stabilized platform

Fotogrametria

Definition
Muntura que assegura la fixació d'una càmera aèria a la plataforma, l'amortiment de les vibracions i la compensació dels moviments angulars durant l'exposició mantenint l'eix òptic de la càmera en posició vertical.

Note

  • La muntura giroestabilitzada permet garantir la presa vertical i l'orientació òptima dels fotogrames seguint la línia de vol, amb correcció d'inclinació i deriva. Consta d'amortidors per a compensar les vibracions del motor, giroscopis per a mesurar les rotacions angulars de la plataforma i motors per a corregir la verticalitat en funció de la informació enviada pels giroscopis. Pot compensar fins a ±5º en qualsevol dels tres eixos i fins a ±30º l'angle de deriva.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8