Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca base de dades temporal, n f
- es base de datos temporal
- en temporal database
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definición
Nota
- En una base de dades temporal, les dades descriptives de cada entitat tenen data associada, cosa que permet emmagatzemar i recuperar versions històriques de les dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca base de dades transaccional, n f
- es base de datos transaccional
- en transactional database
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Radiometria
- ca base de l'atmosfera, n f
- ca BOA, n f sin. compl.
- es base de la atmósfera
- es BOA sin. compl.
- en bottom of atmosphere
- en BOA sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definición
En l'àmbit de les correccions atmosfèriques pot designar la part de l'atmosfera en contacte amb la superfície de la Terra o, en funció adjectiva, pot indicar que una magnitud (com la irradiància solar BOA) s'està estimant o mesurant tenint en compte els efectes que l'atmosfera hi hagi produït, o bé que una magnitud (com la reflectància BOA) s'ha estimat o mesurat al nivell del terreny (i, per tant, que s'està donant un valor pràcticament no influït pel pas de la radiació per l'atmosfera).
BOA és l'acrònim de bottom of atmosphere ('base de l'atmosfera').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fotogrametria
- ca base de la pel·lícula, n f
- es base de la película
- en film base
Fotogrametria
Definición
Nota
- Les bases de la pel·lícula estan fabricades amb un material transparent i flexible d'una espessor compresa entre 40 i 100 µm. Originàriament eren de vidre, material que proporcionava gran estabilitat dimensional però al mateix temps fragilitat; posteriorment es va utilitzar nitrat de cel·lulosa (producte conegut amb el nom de cel·luloide) que, per ser molt inflamable, es va substituir per triacetat de cel·lulosa i acetat butirat de cel·lulosa. Aquests materials eren de combustió lenta, tot i que no eren totalment incombustibles, fet pel qual es van substituir per polièster a partir de la dècada de 1960, un material que presenta bon comportament davant la humitat, resistència i estabilitat dimensional. L'estabilitat dimensional està condicionada per la relació d'espessor entre la base de la pel·lícula i l'emulsió, per les forces diferencials produïdes pel diferent comportament dels dos materials i per la tensió produïda en l'arrossegament de la pel·lícula.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca base de triangulació, n f
- ca línia de base, n f sin. compl.
- es base de triangulación
- es línea de base
- fr base de triangulation
- fr ligne de base
- it base di stazionamento
- en base line
- en triangulation base line
- de Triangulierungs-Grundlage
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca cosmòdrom, n m
- ca base espacial, n f sin. compl.
- es base espacial
- es cosmódromo
- en cosmodrome
- en spaceport
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
El cosmòdrom de Baikonur és la instal·lació més gran i més antiga del món, des de la qual es va llançar, entre d'altres, el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik-1. En resposta als primers èxits soviètics, es va construir als Estats Units d'Amèrica un cosmòdrom ubicat a Florida, al Cap Canaveral, des del qual es va llançar, entre d'altres, el primer programa espacial tripulat dels Estats Units d'Amèrica, el Mercury. Altres cosmòdroms són el Centre Espacial Guaiana, a Kourou, a la Guaiana Francesa, i el cosmòdrom de Jiuquan, a la Xina.
El nom prové del grec cosmos ('món') i dromos ('pista' o 'cursa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia
- ca base fotogràfica, n f
- es base fotográfica
- fr base photographique
- it base aerea
- en photobase
- de photographische Grundlage
Cartografia
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca base fotogràfica, n f
- ca línia de base, n f sin. compl.
- es base fotográfica
- es línea de base
- fr base photographique
- fr ligne de base
- it base aerea
- en air base
- en base line
- en photobase
- de Grundlinie
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca base fotogràfica, n f
- es base fotográfica
- es fotobase
- en photo base
- sbl B
Fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca muntura giroestabilitzada, n f
- ca base giroestabilitzada, n f sin. compl.
- es base giroestabilizada
- es montura giroestabilizadora
- es plataforma giroestabilizadora
- en gyro-stabilized mount
- en gyro-stabilized platform
Fotogrametria
Definición
Nota
- La muntura giroestabilitzada permet garantir la presa vertical i l'orientació òptima dels fotogrames seguint la línia de vol, amb correcció d'inclinació i deriva. Consta d'amortidors per a compensar les vibracions del motor, giroscopis per a mesurar les rotacions angulars de la plataforma i motors per a corregir la verticalitat en funció de la informació enviada pels giroscopis. Pot compensar fins a ±5º en qualsevol dels tres eixos i fins a ±30º l'angle de deriva.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8