European Aeronautic Defense and Space Company
European Aeronautic Defense and Space Company
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca EADS, n f
- ca European Aeronautic Defense and Space Company, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Aeronautic Defense and Space Company, 'Empresa Europea de Defensa Aeronàutica i de l'Espai'.
Empresa constituïda el 10 de juliol de 2000, amb una divisió, EADS Astrium, destinada al desenvolupament i la fabricació d'equips i vehicles espacials, així com al desenvolupament i el subministrament de serveis per satèl·lit.
Vegeu Astrium GEO-Information Services.
Empresa constituïda el 10 de juliol de 2000, amb una divisió, EADS Astrium, destinada al desenvolupament i la fabricació d'equips i vehicles espacials, així com al desenvolupament i el subministrament de serveis per satèl·lit.
Vegeu Astrium GEO-Information Services.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Association of Remote Sensing Companies
European Association of Remote Sensing Companies
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca EARSC, n f
- ca European Association of Remote Sensing Companies, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Association of Remote Sensing Companies, 'Associació Europea d'Empreses de Teledetecció'.
Organització europea creada l'any 1989 i destinada a la coordinació i la promoció de les companyies de teledetecció d'Europa, tant en l'àmbit espacioportat com aeroportat.
Organització europea creada l'any 1989 i destinada a la coordinació i la promoció de les companyies de teledetecció d'Europa, tant en l'àmbit espacioportat com aeroportat.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Association of Remote Sensing Laboratories
European Association of Remote Sensing Laboratories
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca EARSeL, n f
- ca European Association of Remote Sensing Laboratories, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Association of Remote Sensing Laboratories, 'Associació Europea de Laboratoris de Teledetecció'.
Xarxa científica d'instituts europeus de teledetecció, tant acadèmics com del sector comercial o industrial.
Es va fundar l'any 1977 sota els auspicis de l'ESA, el Consell d'Europa i la Comissió Europea. Les principals activitats desenvolupades per l'EARSeL són les següents: promoure i estimular la formació en matèria de teledetecció i observació de la Terra, iniciar i coordinar la recerca orientada a l'aplicació pràctica de la teledetecció, patrocinar altres agències per al desenvolupament de nous sensors i sistemes, proporcionar una xarxa d'experts per a les agències d'Europa i promoure la cooperació entre els experts en teledetecció i els gestors ambientals i entre els instituts europeus occidentals i orientals.
Xarxa científica d'instituts europeus de teledetecció, tant acadèmics com del sector comercial o industrial.
Es va fundar l'any 1977 sota els auspicis de l'ESA, el Consell d'Europa i la Comissió Europea. Les principals activitats desenvolupades per l'EARSeL són les següents: promoure i estimular la formació en matèria de teledetecció i observació de la Terra, iniciar i coordinar la recerca orientada a l'aplicació pràctica de la teledetecció, patrocinar altres agències per al desenvolupament de nous sensors i sistemes, proporcionar una xarxa d'experts per a les agències d'Europa i promoure la cooperació entre els experts en teledetecció i els gestors ambientals i entre els instituts europeus occidentals i orientals.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Astronauts Centre
European Astronauts Centre
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca EAC, n m
- ca European Astronauts Centre, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Astronauts Centre, 'Centre Europeu d'Astronautes'.
Seu de l'ESA ubicada a Colònia, Alemanya, destinada a l'entrenament dels astronautes de futures missions.
Seu de l'ESA ubicada a Colònia, Alemanya, destinada a l'entrenament dels astronautes de futures missions.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Datum 1950
European Datum 1950
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca European Datum 1950
- ca ED50 sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definition
Dàtum geodèsic definit després de la Segona Guerra Mundial com a dàtum internacional europeu per a la interconnexió de les xarxes geodèsiques nacionals de l'Europa occidental.
Es basa en l'el·lipsoide de Hayford de 1909, i ha estat àmpliament utilitzat a la major part de l'Europa occidental, excepte a la Gran Bretanya, Irlanda, Suècia i Suïssa, i a la resta del món fins a l'establiment dels dàtums World Geodetic System 1984 (WGS84) i European Terrestrial Reference System 1989 (ETRS89) al final de la dècada del 1980.
Es basa en l'el·lipsoide de Hayford de 1909, i ha estat àmpliament utilitzat a la major part de l'Europa occidental, excepte a la Gran Bretanya, Irlanda, Suècia i Suïssa, i a la resta del món fins a l'establiment dels dàtums World Geodetic System 1984 (WGS84) i European Terrestrial Reference System 1989 (ETRS89) al final de la dècada del 1980.
Note
- Literalment, dàtum europeu de 1950.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
European Geostationary Navigation Overlay Service
European Geostationary Navigation Overlay Service
Teledetecció
- ca EGNOS, n m
- ca European Geostationary Navigation Overlay Service, n m sin. compl.
Teledetecció
Definition
Acrònim de European Geostationary Navigation Overlay Service, 'Servei Europeu Geoestacionari Complementari per a la Navegació'.
SBAS desenvolupat per la Comissió Europea, l'ESA i l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (EUROCONTROL), format per una constel·lació de 3 satèl·lits geoestacionaris i diverses estacions terrestres de referència, que té com a objectiu incrementar l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les mesures obtingudes pels GNSS.
Opera en la regió d'Europa.
SBAS desenvolupat per la Comissió Europea, l'ESA i l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (EUROCONTROL), format per una constel·lació de 3 satèl·lits geoestacionaris i diverses estacions terrestres de referència, que té com a objectiu incrementar l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les mesures obtingudes pels GNSS.
Opera en la regió d'Europa.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites
European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca EUMETSAT, n f
- ca European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites, 'Organització Europea per a l'Explotació dels Satèl·lits Meteorològics'.
Organització fundada l'any 1986 per a l'explotació de satèl·lits meteorològics, formada per 20 estats membres (Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, Eslovàquia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i el Regne Unit) i 10 estats cooperants (Bulgària, Estònia, Hongria, Islàndia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Eslovènia i Txèquia).
Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits de la sèrie EPS, Meteosat i TOPEX-Poseidon.
Organització fundada l'any 1986 per a l'explotació de satèl·lits meteorològics, formada per 20 estats membres (Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, Eslovàquia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i el Regne Unit) i 10 estats cooperants (Bulgària, Estònia, Hongria, Islàndia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Eslovènia i Txèquia).
Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits de la sèrie EPS, Meteosat i TOPEX-Poseidon.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Remote Sensing
European Remote Sensing
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca ERS, n m
- ca European Remote Sensing, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definition
Acrònim de European Remote Sensing, 'teledetecció europea'.
Sèrie de satèl·lits europeus de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per l'ESA i destinats a l'observació del mar (dinàmica dels oceans, batimetries, etc.), de la terra (detecció d'esllavissades del terreny, evolució de les erupcions volcàniques, detecció de terratrèmols, desplaçament2 horitzontal al llarg de falles actives, etc.) i de l'atmosfera (règim global de circulació dels vents, etc.).
Es tracta del primer programa de l'ESA d'observació de la Terra a través de la regió espectral de les microones.
- El satèl·lit ERS-1, a una altitud nominal entre 782 i 785 km, va ser llançat el 17 de juliol de 1991 i va ser operatiu fins al 10 de març de 2000.
- El satèl·lit ERS-2, a una altitud nominal de 780 km, va ser llançat el 21 d'abril de 1995, si bé el sistema d'emmagatzematge a bord va fallar el juny de 2003, de manera que va perdre la seva capacitat de cobertura mundial. No obstant això, una xarxa d'estacions d'adquisició de dades SAR proporcionava una bona cobertura (en temps real de recepció de dades) fins que va ser declarat inoperatiu el 6 de juliol de 2011.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal de cada satèl·lit és de 35 dies. Durant 9 mesos entre els anys 1995 i 1996 els dos satèl·lits van operar en mode tàndem, la qual cosa va incrementar la resolució temporal i va permetre l'obtenció de dades SAR interferomètriques per a l'actualització de l'MDE. Durant gairebé 5 mesos entre el 27 de setembre de 2007 i el 12 de febrer de 2008 l'ERS-2 i l'Envisat van operar també en mode tàndem.
Principals sensors: AMI-SAR, AMI-SCAT, MWR, IRR, RA-1, GOME (només a l'ERS-2).
Sèrie de satèl·lits europeus de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per l'ESA i destinats a l'observació del mar (dinàmica dels oceans, batimetries, etc.), de la terra (detecció d'esllavissades del terreny, evolució de les erupcions volcàniques, detecció de terratrèmols, desplaçament2 horitzontal al llarg de falles actives, etc.) i de l'atmosfera (règim global de circulació dels vents, etc.).
Es tracta del primer programa de l'ESA d'observació de la Terra a través de la regió espectral de les microones.
- El satèl·lit ERS-1, a una altitud nominal entre 782 i 785 km, va ser llançat el 17 de juliol de 1991 i va ser operatiu fins al 10 de març de 2000.
- El satèl·lit ERS-2, a una altitud nominal de 780 km, va ser llançat el 21 d'abril de 1995, si bé el sistema d'emmagatzematge a bord va fallar el juny de 2003, de manera que va perdre la seva capacitat de cobertura mundial. No obstant això, una xarxa d'estacions d'adquisició de dades SAR proporcionava una bona cobertura (en temps real de recepció de dades) fins que va ser declarat inoperatiu el 6 de juliol de 2011.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal de cada satèl·lit és de 35 dies. Durant 9 mesos entre els anys 1995 i 1996 els dos satèl·lits van operar en mode tàndem, la qual cosa va incrementar la resolució temporal i va permetre l'obtenció de dades SAR interferomètriques per a l'actualització de l'MDE. Durant gairebé 5 mesos entre el 27 de setembre de 2007 i el 12 de febrer de 2008 l'ERS-2 i l'Envisat van operar també en mode tàndem.
Principals sensors: AMI-SAR, AMI-SCAT, MWR, IRR, RA-1, GOME (només a l'ERS-2).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Space Astronomy Centre
European Space Astronomy Centre
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESAC, n m
- ca European Space Astronomy Centre, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Space Astronomy Centre, 'Centre Europeu d'Astronomia Espacial'.
Seu de l'ESA ubicada a Villafranca del Castillo, prop de Madrid, a Espanya, que concentra els centres d'operacions científiques de totes les missions d'astronomia i planetàries, així com els seus arxius científics.
Seu de l'ESA ubicada a Villafranca del Castillo, prop de Madrid, a Espanya, que concentra els centres d'operacions científiques de totes les missions d'astronomia i planetàries, així com els seus arxius científics.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
European Space Operations Centre
European Space Operations Centre
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESOC, n m
- ca European Space Operations Centre, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Acrònim de European Space Operations Centre, 'Centre Europeu d'Operacions Espacials'.
Seu de l'ESA ubicada a Darmstadt, Alemanya, responsable del control dels satèl·lits en òrbita de l'ESA.
Seu de l'ESA ubicada a Darmstadt, Alemanya, responsable del control dels satèl·lits en òrbita de l'ESA.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
