fusió per quocients
fusió per quocients
Fotogrametria
- ca fusió per quocients, n f
- es fusión mediante razones
- en ratio fusion
Fotogrametria
Definition
Fusió en la qual es calcula el quocient entre una banda de la imatge de més resolució espectral i la suma de les bandes, i el resultat es multiplica per la imatge de més resolució espacial.
Note
- Els procediments més comuns en la fusió per quocients són la transformació Brovey, el quocient variable sintètic i el quocient de millora.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
fusió per transformació de color
fusió per transformació de color
Fotogrametria
- ca fusió per transformació de color, n f
- ca fusió HSI, n f sin. compl.
- es fusión HSI
- es fusión mediante transformación de color
- en color transform fusion
- en HSI fusion
Fotogrametria
Definition
Fusió en la qual la imatge de resolució espectral més elevada es transforma a l'espai de color HSI, en el qual el component espacial està representat per la intensitat i el component espectral està representat pel color.
Note
-
1. El component d'intensitat se substitueix per la imatge de resolució espacial més elevada i posteriorment es reverteix el procés mitjançant una transformació a l'espai de color RGB.
2. La denominació fusió HSI conté una sigla, HSI, que correspon a l'anglès hue, saturation, intensity ('to, saturació, intensitat'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fuyo-1
Fuyo-1
Teledetecció > Plataformes
- ca JERS-1, n m
- ca Fuyo-1, n m sin. compl.
- ca Japanese Earth Resources Satellite-1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definition
Acrònim de Japanese Earth Resources Satellite-1, 'satèl·lit japonès dels recursos naturals de la Terra-1'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, subrecurrent i polar, gestionat per la NASDA i destinat a l'estudi dels usos del sòl, la geologia, etc.
El JERS-1, a una altitud nominal de 568 km, va ser llançat l'11 de febrer de 1992 i va ser operatiu fins a l'11 d'octubre de 1998. Travessava l'equador a les 10:45 (node descendent) i tenia una resolució temporal de 44 dies.
Principals sensors: OPS, JERS-1 SAR.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, subrecurrent i polar, gestionat per la NASDA i destinat a l'estudi dels usos del sòl, la geologia, etc.
El JERS-1, a una altitud nominal de 568 km, va ser llançat l'11 de febrer de 1992 i va ser operatiu fins a l'11 d'octubre de 1998. Travessava l'equador a les 10:45 (node descendent) i tenia una resolució temporal de 44 dies.
Principals sensors: OPS, JERS-1 SAR.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
FVC
FVC
Teledetecció > Radiometria
- ca fracció de coberta vegetal, n f
- ca FVC, n f sin. compl.
- es fracción de cubierta vegetal
- es FVC sin. compl.
- en fraction of vegetation cover
- en FVC sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definition
Tant per u de superfície que ocupa la vegetació en una zona observada des del nadir.
La fracció de coberta vegetal és un paràmetre estructural de la coberta que ha estat aproximat a partir de dades de teledetecció.
FVC és l'acrònim de fraction of vegetation cover ('fracció de coberta vegetal').
La fracció de coberta vegetal és un paràmetre estructural de la coberta que ha estat aproximat a partir de dades de teledetecció.
FVC és l'acrònim de fraction of vegetation cover ('fracció de coberta vegetal').
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
FWHM
FWHM
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca amplada a mitjana alçària, n f
- ca FWHM, n f sin. compl.
- es anchura a media altura
- es FWHM sin. compl.
- en full width at half maximum
- en FWHM sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Indicador numèric de la forma d'una funció utilitzat, per exemple, per a donar una idea de la precisió en funcions com les que proporcionen la sensibilitat d'un detector al llarg d'un interval de longituds d'ona, que habitualment presenten forma de campana.
El valor de l'amplada a mitja alçària s'obté calculant la diferència entre els dos valors extrems de la variable independent en els quals la variable dependent és igual a la meitat del seu valor màxim. És un indicador útil per a caracteritzar la forma del pic d'una corba i la seva amplada i per a determinar on estan concentrats la majoria dels valors. Aquest indicador també s'utilitza en el processament de senyals per a definir l'amplada de l'interval de freqüències en què menys de la meitat de la potència del senyal s'atenua. Quan la funció que es vol considerar és una distribució normal, el valor és aproximadament 2.35482 cops la desviació estàndard.
FWHM és l'acrònim de full width at half maximum ('amplada a mitja alçària').
El valor de l'amplada a mitja alçària s'obté calculant la diferència entre els dos valors extrems de la variable independent en els quals la variable dependent és igual a la meitat del seu valor màxim. És un indicador útil per a caracteritzar la forma del pic d'una corba i la seva amplada i per a determinar on estan concentrats la majoria dels valors. Aquest indicador també s'utilitza en el processament de senyals per a definir l'amplada de l'interval de freqüències en què menys de la meitat de la potència del senyal s'atenua. Quan la funció que es vol considerar és una distribució normal, el valor és aproximadament 2.35482 cops la desviació estàndard.
FWHM és l'acrònim de full width at half maximum ('amplada a mitja alçària').
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
FWS
FWS
Teledetecció > Sensors
- ca FWS, n m
- ca Filter Wedge Spectrometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definition
Acrònim de Filter Wedge Spectrometer.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-4 destinat majoritàriament a l'estudi de la radiància de la Terra a l'atmosfera.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp-IRoc [1200,2400 nm] i l'IRom [3200,6400 nm], en 2 bandes amb una cobertura territorial d'uns 57 km (dallada).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-4 destinat majoritàriament a l'estudi de la radiància de la Terra a l'atmosfera.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp-IRoc [1200,2400 nm] i l'IRom [3200,6400 nm], en 2 bandes amb una cobertura territorial d'uns 57 km (dallada).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
FY
FY
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca FY, n m
- ca Feng Yun, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definition
Acrònim de Feng Yun, 'vent i núvols'.
Sèrie de satèl·lits de teledetecció gestionats per l'NSMC i destinats a la meteorologia.
Per convenció, els noms senars dels satèl·lits (FY-1A, FY-1B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita polar mentre que els parells (FY-2A, FY-2B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita geoestacionària. Cadascun d'aquests dos grups presenta diverses generacions de satèl·lits.
La primera d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per quatre satèl·lits: FY-1A a FY-1D.
- L'FY-1A, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 7 de setembre de 1988 i va ser operatiu durant només 39 dies a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 11:30 (node descendent).
- L'FY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 3 de setembre de 1990 i va ser operatiu fins a l'any 1992, també a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 16:00 (node ascendent).
- L'FY-1C i l'FY-1D, a una altitud nominal de 863 km, van ser llançats el 10 de maig de 1999 i el 15 de maig de 2002, respectivament, i van ser operatius fins al mes de gener de 2004 i fins a l'any 2007, respectivament. Travessaven l'equador a les 06:45 i 06:50, respectivament, en node descendent.
La segona generació de satèl·lits d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per dues fases.
- La primera fase consta de dos satèl·lits, l'FY-3A i l'FY-3B, a una altitud nominal de 836.4 km. El primer va ser llançat el 27 de maig de 2008 i va ser operatiu fins a principis de 2015 (tot i que gran part dels sensors que transportava van deixar de ser operatius prèviament) i el segon va ser llançat el 4 de novembre de 2010; travessen l'equador a les 10:00 i a les 14:00 (node descendent), respectivament. Ambdós són considerats satèl·lits experimentals.
- La segona fase estarà formada pels satèl·lits FY-3C a 3F. L'FY-3C va ser llançat el 23 de setembre de 2013, l'FY-3D va ser llançat el 15 de novembre de 2017 i de l'FY-3E al 3H està previst que siguin llançats entre el 2018 i el 2021; permetran millorar el sondatge i la capacitat de crear imatges. L'FY-3C va patir un problema el 30 de maig de 2015 i dos dels seus sensors (MERSI-I i MWTS-2) no són operatius.
La primera generació de satèl·lits d'òrbita geoestacionària també és formada per diversos satèl·lits.
- L'FY-2A, considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 10 de juny de 1997 i va ser operatiu fins al 8 d'abril de 1998.
- L'FY-2B, també considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 25 de juny del 2000 i va ser operatiu fins al setembre de 2004.
- L'FY-2C, considerat el primer satèl·lit meteorològic operacional de la Xina, va ser llançat el 19 d'octubre de 2004, va estar fins al 2009 en la posició 105º E i actualment és a la posició 124.5° E.
- L'FY-2D, inicialment reserva de l'FY-2C, va ser llançat el 8 de desembre de 2006, ocupa la posició 86.5° E i és usat per a operacions combinades amb el satèl·lit FY-2E.
- L'FY-2E va ser llançat el 23 de desembre de 2008 i ocupa la posició 105°.
- L'FY-2F va ser llançat el 13 de gener de 2012.
- L'FY-2G va ser llançat el 31 de desembre de 2014.
Està previst el llançament de l'FY-2H per a l'any 2018.
El primer satèl·lit de la segona generació de satèl·lits geoestacionaris FY, l'FY-4A, va ser llançat el 10 de desembre de 2016 i els FY-4B a 4G seran llançats entre el 2018 i el 2033.
Principals sensors: MVISR (FY-1A a 1D), S-VISSR (FY-2A a 2G), ERM-1 (FY-3A a 3C), IRAS (FY-3A a 3C), MERSI-1 (FY-3A a 3C), MWRI (FY-3A a 3D), TOUS/SBUS (FY-3A a 3C), VIRR (FY-3A a 3C), MWHS-1 (FY-3A i 3B), MWTS-1 (FY-3A i FY-3B), MWHS-2 (FY-3C, FY-3D), MWTS-2 (FY-3C, FY-3D), MERSI-II (FY-3D), GAS (FY-3D), HIRAS (FY-3D), AGRI (FY-4A), GIIRS (FY-4A),
Sèrie de satèl·lits de teledetecció gestionats per l'NSMC i destinats a la meteorologia.
Per convenció, els noms senars dels satèl·lits (FY-1A, FY-1B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita polar mentre que els parells (FY-2A, FY-2B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita geoestacionària. Cadascun d'aquests dos grups presenta diverses generacions de satèl·lits.
La primera d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per quatre satèl·lits: FY-1A a FY-1D.
- L'FY-1A, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 7 de setembre de 1988 i va ser operatiu durant només 39 dies a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 11:30 (node descendent).
- L'FY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 3 de setembre de 1990 i va ser operatiu fins a l'any 1992, també a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 16:00 (node ascendent).
- L'FY-1C i l'FY-1D, a una altitud nominal de 863 km, van ser llançats el 10 de maig de 1999 i el 15 de maig de 2002, respectivament, i van ser operatius fins al mes de gener de 2004 i fins a l'any 2007, respectivament. Travessaven l'equador a les 06:45 i 06:50, respectivament, en node descendent.
La segona generació de satèl·lits d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per dues fases.
- La primera fase consta de dos satèl·lits, l'FY-3A i l'FY-3B, a una altitud nominal de 836.4 km. El primer va ser llançat el 27 de maig de 2008 i va ser operatiu fins a principis de 2015 (tot i que gran part dels sensors que transportava van deixar de ser operatius prèviament) i el segon va ser llançat el 4 de novembre de 2010; travessen l'equador a les 10:00 i a les 14:00 (node descendent), respectivament. Ambdós són considerats satèl·lits experimentals.
- La segona fase estarà formada pels satèl·lits FY-3C a 3F. L'FY-3C va ser llançat el 23 de setembre de 2013, l'FY-3D va ser llançat el 15 de novembre de 2017 i de l'FY-3E al 3H està previst que siguin llançats entre el 2018 i el 2021; permetran millorar el sondatge i la capacitat de crear imatges. L'FY-3C va patir un problema el 30 de maig de 2015 i dos dels seus sensors (MERSI-I i MWTS-2) no són operatius.
La primera generació de satèl·lits d'òrbita geoestacionària també és formada per diversos satèl·lits.
- L'FY-2A, considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 10 de juny de 1997 i va ser operatiu fins al 8 d'abril de 1998.
- L'FY-2B, també considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 25 de juny del 2000 i va ser operatiu fins al setembre de 2004.
- L'FY-2C, considerat el primer satèl·lit meteorològic operacional de la Xina, va ser llançat el 19 d'octubre de 2004, va estar fins al 2009 en la posició 105º E i actualment és a la posició 124.5° E.
- L'FY-2D, inicialment reserva de l'FY-2C, va ser llançat el 8 de desembre de 2006, ocupa la posició 86.5° E i és usat per a operacions combinades amb el satèl·lit FY-2E.
- L'FY-2E va ser llançat el 23 de desembre de 2008 i ocupa la posició 105°.
- L'FY-2F va ser llançat el 13 de gener de 2012.
- L'FY-2G va ser llançat el 31 de desembre de 2014.
Està previst el llançament de l'FY-2H per a l'any 2018.
El primer satèl·lit de la segona generació de satèl·lits geoestacionaris FY, l'FY-4A, va ser llançat el 10 de desembre de 2016 i els FY-4B a 4G seran llançats entre el 2018 i el 2033.
Principals sensors: MVISR (FY-1A a 1D), S-VISSR (FY-2A a 2G), ERM-1 (FY-3A a 3C), IRAS (FY-3A a 3C), MERSI-1 (FY-3A a 3C), MWRI (FY-3A a 3D), TOUS/SBUS (FY-3A a 3C), VIRR (FY-3A a 3C), MWHS-1 (FY-3A i 3B), MWTS-1 (FY-3A i FY-3B), MWHS-2 (FY-3C, FY-3D), MWTS-2 (FY-3C, FY-3D), MERSI-II (FY-3D), GAS (FY-3D), HIRAS (FY-3D), AGRI (FY-4A), GIIRS (FY-4A),
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
