tècnica monocanal
tècnica monocanal
Teledetecció > Radiometria
- ca tècnica monocanal, n f
- es técnica monocanal
- es algoritmo monocanal sin. compl.
- en mono-window algorithm
- en single channel algorithm sin. compl.
- en single channel technique sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definition
Algorisme de correcció atmosfèrica en l'IRt basat en la utilització d'una banda o canal d'una finestra atmosfèrica, normalment destinat al càlcul de la temperatura de la superfície terrestre o marítima.
Aquesta tècnica s'empra píxel a píxel amb diferents formulacions i és típicament aplicada utilitzant la banda 06 del TM dels Landsat-4 i Landsat-5 i de l'ETM+ del Landsat-7.
Aquesta tècnica s'empra píxel a píxel amb diferents formulacions i és típicament aplicada utilitzant la banda 06 del TM dels Landsat-4 i Landsat-5 i de l'ETM+ del Landsat-7.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
tecnígraf
tecnígraf
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca tecnígraf, n m
- es tecnígrafo
- fr technigraphe
- it tecnigrafo
- en drafting machine
- en parallel motion ruler
- de Zeíchenmaschíne
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definition
Instrument consistent en dos regles i un cercle graduat agafat amb un braç a la taula de dibuix, que es desplaça i permet traçar rectes segons inclinacions determinades.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
tecnologia de mapes web
tecnologia de mapes web
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet
- ca tecnologia de mapes web, n f
- es tecnología de mapas web
- en web mapping technology
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet
Definition
Conjunt de tecnologies emprades per a generar, proporcionar i utilitzar mapes en un web.
Note
- La tecnologia de mapes web inclou la tecnologia de SIG web (servidors d'aplicacions de SIG, servidors de mapes), i també tecnologies alienes a la generació de mapes (sistemes wiki, RSS, etc.) que la utilització lliure i creativa del mapa com a plataforma o com a índex ha combinat amb la cartografia web.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
tecnologies de la informació geogràfica
tecnologies de la informació geogràfica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca tecnologies de la informació geogràfica, n f pl
- ca tecnologies geoespacials, n f pl sin. compl.
- es tecnologías de la información geográfica
- es tecnologías geoespaciales
- en geographic information technologies
- en geospatial technologies
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definition
Conjunt de tecnologies i de mètodes per a l'adquisició, el tractament i la utilització de la informació geogràfica.
Note
- Formen part de les tecnologies de la informació geogràfica els sistemes d'informació geogràfica, la teledetecció, la fotogrametria i els sistemes de posicionament global, entre d'altres.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
tecnologies geoespacials
tecnologies geoespacials
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca tecnologies de la informació geogràfica, n f pl
- ca tecnologies geoespacials, n f pl sin. compl.
- es tecnologías de la información geográfica
- es tecnologías geoespaciales
- en geographic information technologies
- en geospatial technologies
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definition
Conjunt de tecnologies i de mètodes per a l'adquisició, el tractament i la utilització de la informació geogràfica.
Note
- Formen part de les tecnologies de la informació geogràfica els sistemes d'informació geogràfica, la teledetecció, la fotogrametria i els sistemes de posicionament global, entre d'altres.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
TeleAtlas
TeleAtlas
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca TeleAtlas
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definition
Companyia especialitzada en la producció i la distribució de cartografia digital de xarxes de comunicacions de tot el món per a la navegació de vehicles i per a aplicacions basades en localitzacions.
És un dels principals proveïdors mundials d'aquest tipus d'informació.
És un dels principals proveïdors mundials d'aquest tipus d'informació.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
teledetecció
teledetecció
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca teledetecció, n f
- es teledetección
- en remote sensing
- en RS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definition
Conjunt de tècniques que permeten recollir i interpretar informació sobre la coberta de la superfície terrestre, l'atmosfera, el subsol immediat i les propietats dels objectes a distància, sense contacte físic, per mitjà de sensors que capten la radiació electromagnètica que emeten o reflecteixen.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
teledetecció
teledetecció
Fotogrametria
- ca teledetecció, n f
- es teledetección
- en remote sensing
Fotogrametria
Definition
Disciplina que s'ocupa de l'observació remota de la superfície terrestre mitjançant l'obtenció d'imatges des de satèl·lits i plataformes espacials i del tractament i la interpretació posteriors, amb l'objectiu de discriminar i identificar processos, entitats geogràfiques i cobertures del sòl en l'atmosfera o en les masses d'aigua, extreure'n i mesurar-ne les característiques i detectar-ne els canvis temporals.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
teledetecció
teledetecció
Teledetecció
- ca teledetecció, n f
- ca percepció remota, n f sin. compl.
- es teledetección
- es percepción remota sin. compl.
- en remote sensing
Teledetecció
Definition
Ciència i tecnologies que tenen per finalitat l'obtenció remota de dades a través de sensors, així com el seu processament i la seva anàlisi aplicats a l'observació, des de l'espai, des de l'aire o des del terreny, de la Terra, de l'Univers, dels fons marins, etc.
La teledetecció tant permet mesurar i fer seguiment de fenòmens (temperatura, evapotranspiració, etc.) com identificar i fer seguiment d'entitats espacials (construccions humanes, camps de conreus, etc.). L'obtenció remota implica que no calgui el contacte directe o total del sensor amb l'objecte d'estudi i, quan aquell no és o no retorna en un breu temps a les nostres mans, implica també la transmissió de les dades. Per al primer objectiu hom utilitza com a font d'informació típicament radiació electromagnètica o ones sonores, però també camps gravitacionals, etc., captats des de tot tipus de plataformes, mentre que per al segon hom utilitza telecomunicacions, tot i que també es van emprar, històricament, sistemes més rudimentaris, com el llançament de pel·lícules al mar des de satèl·lits que prenien dades fotogràfiques.
Les plataformes en òrbita permeten una de les majors riqueses de la teledetecció: la multitemporalitat, molt important tant des del punt de vista de seguiment diari (per exemple, de freqüència cada 15 min en imatges meteorològiques), setmanal o mensual (aplicat a cultius, vegetació natural o dinàmica oceànica), com des del punt de vista interanual (registre històric coherent al llarg de desenes d'anys, impagable per a la comprensió de fenòmens naturals o antropogènics).
La diversitat i la sofisticació actual dels sensors permet l'altra gran riquesa de la teledetecció: les imatges multiespectrals, que permeten una capacitat d'interpretació de la realitat molt superior, més enllà del que són capaços de captar els òrgans dels sentits humans.
El processament de dades de teledetecció comprèn, de manera destacada, la correcció geomètrica i la correcció radiomètrica de les dades, així com l'aplicació de tractaments visuals diversos en el domini del millorament d'imatges (fases de preprocessament). El producte més bàsic de la teledetecció és la cartografia d'imatge, però amb una anàlisi adequada de les dades, sobretot a través d'anàlisi visual d'imatges i, avui de forma molt rellevant, d'anàlisi digital d'imatges, és possible obtenir productes útils per a la cartografia topogràfica (com ara MDE) i mapes temàtics, tant de tipus quantitatiu (temperatura o salinitat del mar, biomassa, clorofil·la, etc.), com categòrics (cobertes del sòl, classes forestals, creixement urbà, etc.).
La teledetecció, doncs, ha significat un abans i un després en camps tan importants com la meteorologia, la climatologia, l'oceanografia, l'agricultura o el canvi ambiental global o local (seguiments de desertificació, de l'estat dels casquets polars, d'activitats humanes, etc.) gràcies a una visió que va des d'allò sinòptic a allò a d'elevat detall territorial.
La denominació remote sensing va ser utilitzada per primer cop l'any 1958 per la geògrafa Evelyn Pruitt, de l'Oficina de Recerca Naval dels Estats Units d'Amèrica, per a descriure la fotografia aèria basada en imatges de satèl·lit i altres formes de recollida remota de dades. L'ús actual de la denominació, però, és en relació amb els conceptes descrits anteriorment i, doncs, en sentit ampli avui inclou àmbits com la fotografia aèria, la fotogrametria, la captació de dades des de satèl·lits artificials o vaixells oceanogràfics i, fins i tot, la radiometria de camp i la radiometria de laboratori, alguns iniciats a mitjan segle XIX amb la captació de fotografies des de globus i continuats durant el primer terç del segle XX amb la combinació de la fotografia i l'aviació.
Un dels aspectes que ha fet avançar especialment la disciplina ha estat la disponibilitat d'imatges digitals, que han permès el processament amb ordinadors, amb la qual cosa s'ha aconseguit un tractament massiu de les dades i una interpretació molt menys subjectiva.
La teledetecció, com a part de la ciència de la informació geogràfica, s'integra amb altres dades a través dels sistemes d'informació geogràfica1 i és paradigmàticament multidisciplinària, ja que tant hi treballen en primera línia, com sobre els resultats, estudiosos i professionals de les ciències de la terra, la física, l'enginyeria, l'estadística, les ciències de la computació o les ciències humanes.
La teledetecció tant permet mesurar i fer seguiment de fenòmens (temperatura, evapotranspiració, etc.) com identificar i fer seguiment d'entitats espacials (construccions humanes, camps de conreus, etc.). L'obtenció remota implica que no calgui el contacte directe o total del sensor amb l'objecte d'estudi i, quan aquell no és o no retorna en un breu temps a les nostres mans, implica també la transmissió de les dades. Per al primer objectiu hom utilitza com a font d'informació típicament radiació electromagnètica o ones sonores, però també camps gravitacionals, etc., captats des de tot tipus de plataformes, mentre que per al segon hom utilitza telecomunicacions, tot i que també es van emprar, històricament, sistemes més rudimentaris, com el llançament de pel·lícules al mar des de satèl·lits que prenien dades fotogràfiques.
Les plataformes en òrbita permeten una de les majors riqueses de la teledetecció: la multitemporalitat, molt important tant des del punt de vista de seguiment diari (per exemple, de freqüència cada 15 min en imatges meteorològiques), setmanal o mensual (aplicat a cultius, vegetació natural o dinàmica oceànica), com des del punt de vista interanual (registre històric coherent al llarg de desenes d'anys, impagable per a la comprensió de fenòmens naturals o antropogènics).
La diversitat i la sofisticació actual dels sensors permet l'altra gran riquesa de la teledetecció: les imatges multiespectrals, que permeten una capacitat d'interpretació de la realitat molt superior, més enllà del que són capaços de captar els òrgans dels sentits humans.
El processament de dades de teledetecció comprèn, de manera destacada, la correcció geomètrica i la correcció radiomètrica de les dades, així com l'aplicació de tractaments visuals diversos en el domini del millorament d'imatges (fases de preprocessament). El producte més bàsic de la teledetecció és la cartografia d'imatge, però amb una anàlisi adequada de les dades, sobretot a través d'anàlisi visual d'imatges i, avui de forma molt rellevant, d'anàlisi digital d'imatges, és possible obtenir productes útils per a la cartografia topogràfica (com ara MDE) i mapes temàtics, tant de tipus quantitatiu (temperatura o salinitat del mar, biomassa, clorofil·la, etc.), com categòrics (cobertes del sòl, classes forestals, creixement urbà, etc.).
La teledetecció, doncs, ha significat un abans i un després en camps tan importants com la meteorologia, la climatologia, l'oceanografia, l'agricultura o el canvi ambiental global o local (seguiments de desertificació, de l'estat dels casquets polars, d'activitats humanes, etc.) gràcies a una visió que va des d'allò sinòptic a allò a d'elevat detall territorial.
La denominació remote sensing va ser utilitzada per primer cop l'any 1958 per la geògrafa Evelyn Pruitt, de l'Oficina de Recerca Naval dels Estats Units d'Amèrica, per a descriure la fotografia aèria basada en imatges de satèl·lit i altres formes de recollida remota de dades. L'ús actual de la denominació, però, és en relació amb els conceptes descrits anteriorment i, doncs, en sentit ampli avui inclou àmbits com la fotografia aèria, la fotogrametria, la captació de dades des de satèl·lits artificials o vaixells oceanogràfics i, fins i tot, la radiometria de camp i la radiometria de laboratori, alguns iniciats a mitjan segle XIX amb la captació de fotografies des de globus i continuats durant el primer terç del segle XX amb la combinació de la fotografia i l'aviació.
Un dels aspectes que ha fet avançar especialment la disciplina ha estat la disponibilitat d'imatges digitals, que han permès el processament amb ordinadors, amb la qual cosa s'ha aconseguit un tractament massiu de les dades i una interpretació molt menys subjectiva.
La teledetecció, com a part de la ciència de la informació geogràfica, s'integra amb altres dades a través dels sistemes d'informació geogràfica1 i és paradigmàticament multidisciplinària, ja que tant hi treballen en primera línia, com sobre els resultats, estudiosos i professionals de les ciències de la terra, la física, l'enginyeria, l'estadística, les ciències de la computació o les ciències humanes.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
teledetecció
teledetecció
Cartografia > Teledetecció
- ca teledetecció, n f
- ca percepció remota, n f sin. compl.
- es percepción remota
- es teledetección
- fr télédétection
- it telerilevamento
- en remote sensing
- de Fernerkundung
Cartografia > Teledetecció
Definition
Conjunt de tècniques que permeten obtenir informacions sobre la naturalesa i les propietats dels objectes sense contacte físic amb ells, a distància, mitjançant la captació i mesura de les ones electromagnètiques que emeten o reflecteixen els objectes, tant dins del camp del visible com en les bandes amb longituds d'ona més curtes o més llargues.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
