alcadiè
alcadiè
Química orgànica
- ca alcadiè, n m
- es alcadieno
- en alkadiene
Química orgànica
Definition
Cadascun dels diens alifàtics.
Note
- Quan els dos enllaços dobles carboni-carboni estan separats per més d'un enllaç senzill carboni-carboni mostren propietats dels alquens, per exemple l'1,4-pentadiè (CH2=CH−CH2−CH=CH2). En canvi, si els dos enllaços dobles estan separats tan sols per un enllaç senzill carboni-carboni són alcadiens conjugats, per exemple l'1,3-butadiè (CH2=CH−CH=CH2). Vegeu també ^al·lè^.
alcalí
alcalí
Química inorgànica
- ca metall alcalí, n m
- ca alcalí, n m sin. compl.
- es alcalino
- es metal alcalino
- en alkali
- en alkali metal
Química inorgànica
Definition
Cadascun dels elements del ^grup 1^ de la taula periòdica dels elements, excepte l'hidrogen.
Note
- Són metalls alcalins el liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i el franci.
àlcali
àlcali
Química inorgànica
- ca àlcali, n m
- es álcali
- en alkali
Química inorgànica
Definition
Òxid, hidròxid o carbonat d'un metall alcalí.
Note
- En solució aquosa els àlcalis donen un hidroxil i formen sals en reaccionar amb àcids.
alcalimetria
alcalimetria
Química analítica
- ca alcalimetria, n f
- ca valoració alcalimètrica, n f sin. compl.
- es alcalimetría
- es valoración alcalimétrica
- en alkalimetric titration
- en alkalimetry
Química analítica
Definition
^Valoració acidobàsica^ d'un àlcali o una base mitjançant un àcid de concentració coneguda. L'altre tipus de valoració acidobàsica és l'acidimetria.
alcalinoterri
alcalinoterri
Química inorgànica
- ca metall alcalinoterri, n m
- ca alcalinoterri, n m sin. compl.
- es alcalinotérreo
- es metal alcalinotérreo
- en alkaline earth
- en alkaline earth metal
Química inorgànica
Definition
Cadascun dels elements del ^grup 2^ de la taula periòdica dels elements.
Note
- Són metalls alcalinoterris el beril·li, el magnesi, el calci, l'estronci, el bari i el radi.
alcan-
alcan-
Química orgànica
- ca alcan-
- es alcan-
- en alkan-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per indicar alguns derivats d'alcans.
Note
- Exemples de derivats són les alcanamines, o els corresponents compostos oxigenats, els alcanols, els alcanals, les alcanones i els àcids alcanoics.
alcohol
alcohol
Química orgànica
- ca alcohol, n m
- es alcohol
- en alcohol
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics amb el grup funcional hidroxil enllaçat directament al carboni d'una cadena hidrocarbonada mitjançant un enllaç senzill carboni-oxigen, de fórmula general ROH.
Note
- Un alcohol pot ser un alcohol primari, un alcohol secundari o un alcohol terciari segons si el carboni unit a l'hidroxil és un carboni primari, un carboni secundari o un carboni terciari, respectivament. També es classifiquen en diols, triols o poliols si la molècula conté dos, tres o més hidroxils. Les propietats físiques dels alcohols depenen tant de l'alquil (R) com de l'hidroxil. La influència de l'hidroxil és molt forta quan el número de carbonis de l'alquil és petit (<C<sub>5</sub>). A mesura que el número de carbonis augmenta, la influència de l'hidroxil minva. S'observa experimentalment que quan R és molt petit (<C<sub>3</sub>), els alcohols són líquids miscibles amb l'aigua en totes proporcions, per bé que la seva solubilitat minva de manera molt acusada a partir de tres carbonis. Els alcohols tenen una olor característica suau i un sabor picant. Les seves molècules estan fortament associades a través de ponts d'hidrogen, la qual cosa fa que els seus punts d'ebullició siguin molt més elevats que els dels respectius hidrocarburs alifàtics saturats, dels quals provenen. Químicament, els alcohols són substàncies reactives de caràcter dèbilment amfòter. Per l'acció de la temperatura, i més fàcilment en presència de catalitzadors, perden aigua i donen olefines. La facilitat de deshidratació creix en passar dels alcohols primaris als terciaris, com a conseqüència que l'intermedi d'aquesta reacció és un carbocatió certament més estable. L'hidrogen de l'hidroxil té propietats àcides, la qual cosa fa possible l'obtenció dels alcòxids: 2 ROH + 2 Na <fletxa dreta> 2 RO− Na+ + H2(g). Els alcohols són components presents en la natura, sobretot amb cadena terpenoide i en forma d'èsters presents en nombrosos olis essencials de plantes i flors, i en resines. Malgrat tot, l'etanol i alguns dels seus homòlegs superiors es formen en la fermentació dels sucres i nombrosos olis essencials. Les aplicacions dels alcohols són nombroses i diverses. Es fan servir com a dissolvents, sobretot els homòlegs de pocs carbonis, a causa de la seva solubilitat en aigua i en compostos apolars, d'aplicació directa en nombroses indústries, com ara la perfumeria, la cosmètica, les pintures, els adhesius i la farmacèutica. El seu principal ús és, tanmateix, la síntesi, especialment d'èsters, per obtenir dissolvents, plastificants, detergents i medicaments, entre d'altres.
alcohol al·lílic
alcohol al·lílic
Química orgànica
- ca alcohol al·lílic, n m
- ca 2-propenol, n m sin. compl.
- es alcohol alílico
- es 2-propenol
- en allyl alcohol
- en 2-propenol
- for CH2=CHCH2OH
Química orgànica
Definition
Alcohol derivat del propè que es presenta com un líquid d'olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pel i té un punt d'ebullició de 97 ºC.
Note
- És miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics. L'alcohol al·lílic és un producte intermediari en síntesis orgàniques a partir del propè i s'utilitza per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques, entre les quals destaca el glicerol. Els seus èsters serveixen per obtenir resines i plastificants.
alcohol etílic
alcohol etílic
Química orgànica
- ca etanol, n m
- ca alcohol etílic, n m sin. compl.
- es alcohol etílico
- es etanol
- en ethanol
- en ethyl alcohol
- for CH3CH2OH
Química orgànica
Definition
Alcohol primari derivat de l'età que es presenta com un líquid volàtil de sabor picant dolç i té un punt d'inflamació de 12,7 ºC, un punt d'ebullició de 78,3 ºC, un punt de fusió de −117,3 ºC.
Note
- Té una densitat de 0,816 g/cm3 a 15,56 ºC. Forma un ^azeòtrop^ amb l'aigua de concentració màxima del 95,57 %. Es considera alcohol absolut quan es tracta d'etanol pur, del qual s'ha extret tota l'aigua dissolta. És soluble en aigua, metanol, èter, cloroform, acetona i altres dissolvents. L'obtenció de l'etanol per fermentar la biomassa és una via actualment en ús però que pot anar en augment, ja que l'etanol obtingut per aquesta via es fa servir sobretot com a combustible. Hi ha altres vies de síntesi, com la ^hidròlisi enzimàtica^ de la cel•lulosa i la hidratació catalítica directa de l'etilè, a través del sulfat d'etil com a producte intermedi. Aquesta reacció es produeix en fase gasosa, és molt exotèrmica i té lloc amb catalitzador d'àcid fosfòric, a 270 ºC i 70 bar, tot i que la conversió és molt baixa i cal recircular les primeres matèries no reaccionades. L'etanol és l'alcohol més important des del punt de vista industrial per la seva capacitat de dissoldre un ample ventall de substàncies, tant polars com apolars. Sovint es fa servir com a dissolvent en productes de neteja, resines, olis i greixos, hidrocarburs, etc.; com a medi d'extracció, i també en les begudes alcohòliques, com a additiu per millorar l'octanatge de les benzines, com a medi de creixement de llevadures, com a antisèptic, en productes farmacèutics i en cosmètica, i com a matèria primer d'obtenció de diversos compostos orgànics, entre els quals l'acetaldehid és el més important, i l'obtenció de matèries finals com materials polimèrics, colorants, etc. En diversos països s'usa l'etanol com a gasohol, que és un component de les gasolines d'automoció, barrejat amb gasolina. Es fa servir en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes. En l'ús intern, ja sigui begut o per administració parenteral, l'etanol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central i paralitza les funcions d'autocrítica del còrtex cerebral. L'etanol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa es fa servir, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l'organisme es realitza seguint la via glucolítica. Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts. Provoca una acció analgèsica profunda i prolongada. L'etanol és considerat aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l'individu, expressat en quilograms. Per a qualsevol quantitat superior es considera que la persona pateix alcoholisme.
alcohol gras
alcohol gras
Química industrial
- ca alcohol gras, n m
- es alcohol graso
- en fatty alcohol
Química industrial
Definition
Alcohol de cadena llarga, d'entre 6 i 20 àtoms de carboni. Els alcohols derivats de productes naturals tenen majoritàriament un nombre parell d'àtoms de carboni i reben el nom de l'àcid gras del qual poden derivar. Així, els alcohols grassos s'obtenen a partir dels olis o greixos naturals corresponents, com per exemple l'oli de coco o l'oli de palma, o bé a partir del petroli, via etilè i mitjançant el ^procés Alfol^. Els alcohols grassos s'usen especialment en la síntesi de la matèria activa dels detergents domèstics i industrials, mitjançant la reacció de sulfatació, amb la qual s'obtenen alquilsulfats, o bé mitjançant la introducció d'un nombre variable de molècules d'òxid d'etilè, amb la qual s'obtenen tensioactius oxietilenats no iònics. Són també la base de la fabricació de sals d'amoni quaternari.