Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  hafni, n m
  • es  hafnio
  • en  hafnium
  • sbl  Hf

Química inorgànica

Definition
Element tercer del grup 4 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 72 i massa atòmica 178,49.

Note

  • Se'n coneixen fins a trenta-tres isòtops, dels quals sis són estables, <sup>174</sup>Hf, <sup>176</sup>Hf, <sup>177</sup>Hf, <sup>178</sup>Hf, <sup>179</sup>Hf i <sup>180</sup>Hf. Es presenta com un metall blanc brillant, amb un punt de fusió de 2.233 ºC i un punt d'ebullició de 4.450 ºC. Es troba com a subproducte en els minerals de zirconi. Químicament és molt similar al zirconi i presenta els estats d'oxidació +2, +3 i +4. La seva gran capacitat per absorbir neutrons fa que es faci servir en barres de control en reactors nuclears.
  • ca  halita, n f
  • ca  sal, n f sin. compl.
  • ca  sal de roca, n f sin. compl.
  • ca  sal gemma, n f sin. compl.
  • es  halita
  • es  sal de roca
  • es  sal gema
  • es  sal piedra
  • en  common salt
  • en  halite
  • en  rock salt

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química NaCl que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics (ocasionalment en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular), que cristal·litzen en el sistema cúbic. De color blanc, per bé que pot presentar tons groguencs, vermellosos o blaus, i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor entre vítria i greixosa, una duresa de 2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,1-2,2 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació cúbica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Es troba en dipòsits sedimentaris de tipus químic derivats de l'evaporació d'aigua, en general en aigües salines confinades, en mars tancats i en un clima càlid. Precipita posteriorment a la calcita (vegeu ^postprecipitació^) i simultàniament amb el guix i els sulfats de magnesi i potassi hidratats, més o menys complexos, juntament amb altres clorurs. Sovint els seus dipòsits es troben interestratificats amb nivells argilosos. Donada la seva notable plasticitat, en dipòsits fòssils profunds tendeix a desplaçar-se fluint cap amunt i formant doms, i en la seva extremitat es concentra guix, anhidrita i a vegades sofre natiu. És estable fins i tot en ambients metamòrfics de grau baix. Es forma per ^sublimació^ en emanacions volcàniques. És indispensable en l'alimentació humana i animal, i molt important en la indústria química, on s'empra en la preparació de la sosa càustica, de l'àcid clorhídric, del sodi metàl·lic, etc. També és molt important per a la indústria conservera. S'utilitza en aparells científics perquè és un conductor òptim de la radiació infraroja. Els subproductes més importants que s'obtenen de l'explotació de l'halita són el potassi, el magnesi, el clor, el brom i el iode.

Note

  • La forma halita prové del grec halós (en català, 'sal').
  • ca  haló, n m
  • es  halón
  • en  halon

Química industrial

Definition
Compost orgànic de la família dels clorofluorocarburs que conté àtoms de brom i que es fa servir com a agent extintor, especialment en focs en equips elèctrics. No és útil en incendis provocats per combustibles que contenen l'oxidant en la molècula ni en incendis provocats per sodi o potassi. El seu ús s'ha vist questionat pel seu efecte sobre la capa d'ozó.
  • ca  haloform, n m
  • ca  trihalometà, n m sin. compl.
  • es  haloformo
  • es  trihalometano
  • en  haloform
  • en  trihalomethane

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos que deriven formalment de la substitució de tres àtoms d'hidrogen per tres d'halogen en una molècula de metà, de fórmula general HCX3.
  • ca  halogen, n m
  • es  halógeno
  • en  halogen

Química inorgànica

Definition
Cadascun dels elements del ^grup 17^ de la taula periòdica dels elements.

Note

  • Són halògens el fluor, el clor, el brom, el iode, l'astat i l'ununsepti.
  • ca  halogenació, n f
  • es  halogenación
  • en  halogenation

Química orgànica

Definition
Reacció en què un o més àtoms d'^halogen^ s'introdueixen en un compost.

Note

  • Els halògens presenten reactivitats molt diferents i el més reactiu és el fluor, que reacciona amb els compostos orgànics molt fàcilment i amb un despreniment d'energia molt considerable. Cal controlar molt bé les condicions experimentals per tal d'evitar el risc d'explosió. Per això, habitualment la fluoració no es fa directament, sinó que la introducció del fluor es fa de manera indirecta. Aquesta reacció pot ser d'addició sobre un enllaç múltiple carboni-carboni (enllaços dobles i enllaços triples en alquens i alquins) o bé de substitució (generalment es desplaça un àtom d'hidrogen o un grup funcional). Així, en els alcans es produeix la substitució d'un o més hidrògens per un halogen a través d'un mecanisme radicalari. En canvi, els alquens i els alquins donen addicions. Ambdós substrats addicionen un mol d'halogen a cadascun dels enllaços múltiples, la qual cosa fa que l'estequiometria de la reacció sigui d'1:1 en el cas dels alquens i d'1:2 en el cas dels alquins si l'addició és total, o bé d'1:1 si l'addició és parcial. D'altra banda, en els compostos aromàtics té lloc una ^substitució electròfila^ aromàtica amb substitució d'un hidrogen per un halogen sense pèrdua de l'estructura aromàtica. Atesa la gran estabilitat dels compostos aromàtics, cal emprar un catalitzador, habitualment un àcid de Lewis, per tal de generar l'electròfil in situ. El triclorur d'alumini, el triclorur de ferro i el tribromur de ferro són els més utilitzats. Quan el substrat atacat és un alcohol, té lloc és una ^substitució nucleòfila^, amb substitució de l'hidroxil de l'alcohol per un halogen, la qual pot evolucionar a través d'una cinètica de primer ordre (SN1) o bé a través d'una cinètica de segon ordre (SN2), segons si l'alcohol és primari, secundari o terciari. Quan s'halogena un compost carbonílic amb hidrogens en posició α, es produeix la substitució d'un d'aquests hidrògens per un àtom d'halogen. En el cas d'una cetona metílica, l'halogenació en medi bàsic seguida de la hidròlisi en medi àcid produeix l'àcid carboxílic corresponent i haloform per la ^reacció de l'haloform^. Segons el tipus de reacció, es fan servir halògens o derivats halogenats. L'halogenació és habitual en la indústria.
  • ca  halohidrina, n f
  • es  halohidrina
  • en  halohydrin

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un àtom d'halogen i un hidroxil units a àtoms de carboni, sovint adjacents, d'una mateixa cadena alifàtica.

Note

  • Es presenten com a líquids solubles en dissolvents orgànics i s'obtenen per l'addició de l'àcid hipoclorós o l'àcid hipobromós a l'enllaç doble dels alquens, per exemple CH2=CH2 + HOBr <fletxa dreta> BrCH2CH2OH.
  • ca  halur, n m
  • es  haluro
  • en  halide

Química inorgànica

Definition
Compost de fórmula general MXn, en què X és un ^halogen^.

Note

  • Els halurs dels diversos elements comprenen una varietat tan gran de compostos, estequiometries, estructures i propietats que desafia qualsevol intent de fer-ne una classificació global. L'única classificació que se'n pot fer és una de molt simplificada i que mai no reflectirà la seva enorme diversitat, però aquesta gran varietat és precisament la font del seu interès. En ser una categoria tan gran de compostos hi ha nombrosos exemples de gradacions ben desenvolupades entre els casos límits. Així, per exemple, els fluorurs inclouen el fluorur d'oxigen, que és un dels compostos moleculars més volàtil coneguts, amb un punt d'ebullició de <signe menys>145 ºC), i el fluorur de calci, que és un dels compostos iònics menys volàtils coneguts, amb un punt d'ebullició de 2.513 ºC. Entre aquests extrems de molècules discretes per una banda i xarxes tridimensionals per l'altra, hi ha una seqüència contínua d'oligòmers, polímers o estructures en capes que poden ser predominantment covalents, predominantment iònics o intermitjos. Des del punt de vista industrial, el més important dels halurs és el clorur de sodi per obtenir clor, sodi i hidròxid de sodi.
  • ca  hamiltonià, n m
  • ca  operador de Hamilton, n m sin. compl.
  • ca  operador hamiltonià, n m sin. compl.
  • es  hamiltoniano
  • es  operador de Hamilton
  • es  operador hamiltoniano
  • en  Hamilton operator
  • en  hamiltonian
  • en  hamiltonian operator
  • sbl  <i><H amb circumflex></i>

Química teòrica

Definition
Operador de la mecànica quàntica que representa l'energia d'un sistema. Pot ésser obtingut de la funció hamiltoniana clàssica substituïnt coordenades i moments pels corresponents operadors. És un dels operadors més importants de la química quàntica perquè forma part de l'equació de Schrödinger. Si el hamiltonià no depèn explícitament del temps, l'equació de Schrödinger es pot separar en dues parts i el hamiltonià adquireix el caràcter d'un operador d'energia total: <i><H amb circumflex></i> = <i><T amb circumflex></i> + <i><V amb circumflex></i>, en què <i><T amb circumflex></i> és l'operador d'energia cinètica i <i><V amb circumflex></i> és l'operador d'energia potencial. Els seus valors propis són els valors possibles de l'energia (o espectre d'energies) i les seves funcions pròpies són els estats estacionaris del sistema.
  • ca  hamiltonià electrònic, n m
  • es  hamiltoniano electrónico
  • en  electronic hamiltonian

Química teòrica

Definition
Hamiltonià que representa l'energia no relativista del sistema electrònic d'un àtom o d'una molecùla. La seva expressió general per a un sistema de n electrons i N nuclis (N = 1 per a un àtom) és <expressió 11>, en què <i><constant de Planck reduïda></i> és la constant de Planck reduïda, me, la massa de l'electró, Z, el nombre atòmic del nucli , e, la càrrega de l'electró, ε0, la permitivitat del buit, riα, la distància entre l'electró i i el nucli α, i rij, la distància entre els electrons i i j. El primer terme del hamiltonià electrònic representa l'energia cinètica dels electrons, el segon terme, l'energia d'atracció coulòmbica entre els electrons i els nuclis i el tercer terme, l'energia de repulsió coulòmbica entre els electrons. Les funcions pròpies del hamiltonià electrònic descriuen els estats estacionaris no relativistes del sistema d'electrons de l'àtom o de la molècula, i el seus valors propis donen l'energia d'aquests estats. El terme de repulsió entre els electrons impedeix que es pugui trobar una solució exacta a la seva equació de valor propi i fa necessari recórrer a mètodes aproximats. El hamiltonià electrònic només depèn de les coordenades dels electrons, ja que en les molècules, d'acord amb l'aproximació de Born-Oppenheimer, les coordenades dels nuclis es consideren fixades. Aquest hamiltonià no té en compte l'spin dels electrons, el qual només pot ser explícitament descrit mitjançant correccions relativistes i interaccions magnètiques. Vegeu també ^operador d'energia cinètica^, ^operador d'energia potencial^ i ^terme espectral^.