Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  -í
  • es  -ino
  • en  -yne

Química orgànica

Definition
Sufix que es fa servir per indicar la presència d'un enllaç triple carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.

Note

  • Si n'hi ha més d'un, es fan servir les terminacions -dií, -trií, etc., indicant per a cada enllaç triple el número de l'àtom de carboni enllaçat triplement que tingui la posició més baixa (2-pentí, CH3CH2C≡CCH3). Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (3-penten-1-í, CH3CH=CHC≡CH). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (1-penten-4-í, CH≡CCH2CH=CH2). Vegeu també ^alquí^.
  • ca  <i>archaea</i>, n m pl
  • ca  arqueobacteris sin. compl.
  • es  arqueobacterias
  • es  <i>archaea</i>
  • en  archaebacteria
  • en  <i>archaea</i>

Bioquímica

Definition
Grup d'organismes procariotes capaços de viure en condicions extremes de temperatura (termoacidòfils) o de salinitat (hal·lòfils), així com els organismes capaços de reduir anaeròbicament el CO<sub>2</sub> a CH<sub>4</sub>. Quan es descobriren aquests organismes, i atès el caràcter poc ordinari dels ambients en què es desenvolupen respecte les condicions que predominen actualment a la biosfera, es deduí que podrien haver estat fonamentals en l'evolució de la vida a la Terra (es creia que podien ser un tipus de bacteris molt antics; de fet el seu nom deriva del mot grec <i>arkhaïos</i>, en català, <i>antic</i>). No obstant això, actualment sembla confirmat que tant els organismes eucariotes com els <i>archaea</i> tenen un avantpassat comú més recent que el dels bacteris i els propis <i>archaea</i>, de manera que l'ús d'aquest terme resulta actualment inadequat pel que fa al seu significat originari.

Note

  • És un terme grec. El singular és <i>archaeon</i>.
  • ca  <i>Escherichia coli</i>, n m
  • es  <i>Escherichia coli</i>
  • en  <i>Escherichia coli</i>

Bioquímica

Definition
Bacteri típic de la flora intestinal, àmpliament utilitzat per a fins científics, amb forma de coccobacil, gramnegatiu, mòbil i anaerobi facultatiu. Es tracta d'un típic agent patogen per a animals, essent especialment remarcable per a humans la serovarietat <i>E. coli</i> O157:57, que causa diarrea hemorràgica i que ha estat la responsable d'importants brots epidèmics a diferents països.
  • ca  índex de cetà, n m
  • ca  IC, n m sigla
  • es  índice de cetano
  • es  IC sigla
  • en  cetane index
  • en  CI sigla

Química industrial

Definition
Índex que mesura el comportament d'autoinflamació d'un gasoil. Fa referència a la proporció de cetà en una barreja cetà-alfametilnaftalè que té un ^lapse d'ignició^ igual que el carburant que s'assaja. El cetà té un lapse d'ignició molt baix i se li assignà arbitràriament el valor 100, mentre que l'alfametilnaftalè té un lapse molt elevat i se li assignà el valor 0. Els motors molt revolucionats requereixen índexs de cetà de l'ordre de 45 o més. Els hidrocarburs aromàtics allarguen el lapse d'ignició i, per tant, rebaixen l'índex de cetà, mentre que els hidrocarburs alifàtics l'augmenten.
  • ca  conversió interna, n f
  • ca  IC, n f sigla
  • es  conversión interna
  • es  CI sigla
  • es  IC sigla
  • en  internal conversion
  • en  IC sigla

Química física

Definition
Transició no radiativa entre estats electrònics moleculars amb la mateixa ^multiplicitat de spin^. La conversió interna és molt important en fotoquímica i en transicions en general.
  • ca  concentració inhibitòria mitjana, n f
  • ca  IC50 sigla
  • es  concentración inhibitoria media
  • es  IC50 sigla
  • en  half maximal inhibitory concentration
  • en  IC50 sigla

Medi ambient

Definition
Paràmetre que indica la concentració d'un determinat compost a la qual s'inhibeix l'acció del 50% dels agents que participen en un procés biològic, com ara enzims, microorganismes o receptors cel·lulars. S'utilitza com a paràmetre de toxicitat juntament amb la ^dosi letal mitjana^ i la ^concentració efectiva mitjana^.
  • ca  índex dièsel, n m
  • ca  ID, n m sigla
  • es  índice diesel
  • es  ID sigla
  • en  diesel index
  • en  DI sigla

Química industrial

Definition
Índex que mesura el comportament d'un gasoil per al seu ús com a carburant dièsel. Ve donat per ID = (0,32 + 0,018 PA)•(sp. gr. 15-15), on <i>PA</i> és el ^punt d'anilina^ en graus centígrads i <i>sp. gr.</i> és la ^gravetat específica^.
  • ca  identificació de riscos, n f
  • es  identificación de riesgos

Enginyeria química

Definition
Part de l'anàlisi de riscos que té per objectiu determinar els possibles accidents i les seves causes. Les tècniques d'identificació de riscos no només es limiten a la individualització dels accidents majors, sinó també a la possibilitat que es produeixin altres incidents relacionats amb el funcionament del procés. Les tècniques d'identificació de riscos donen resposta a les preguntes "Què pot anar malament?" i "Per quina raó?". Exemples de metodologies utilitzades per la identificació de riscos són: matrius d'interacció, anàlisi històrica, llistes de control, HAZOP, índex de Dow i arbre de fallades.
  • ca  vesuvianita, n f
  • ca  idocrasa, n f sin. compl.
  • ca  jacint dels volcans, n m sin. compl.
  • ca  vesuviana, n f sin. compl.
  • es  idocrasa
  • es  jacinto de los volcanes
  • es  vesubiana
  • es  vesubianita
  • en  idocrase
  • en  vesuvianite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química Ca10(Mg, Fe)2Al4[(OH)4|(SiO4)5|(Si2O7)2] que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (marró, verd, gris, groc, blau), té una lluïssor variable (vítria, greixosa, resinosa), una duresa de 6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanca. Presenta una densitat mitjana de 3,27-3,45 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. És un mineral típic del metamorfisme de contacte en roques calcàries impures, associat amb diferents tipus de granats (grossulària, andradita), ^wol·lastonita^ i ^diòpsid^; es troba també en roques ultramàfiques serpentíniques, associat als mateixos minerals i a ^clorita^. Té interès petrològic i col·leccionístic. La varietat anomenada californita i les variacions transparents de la vesuvianita, de colors agradables, s'utilitzen com a pedres precioses pel seu efecte bonic i arriben a tenir preus molt elevats.

Note

  • La forma vesuvianita prové del nom del volcà Vesuvi.
  • ca  ignífug -a, adj
  • es  ignífugo
  • en  fire-resistant

Medi ambient

Definition
Dit de la substància o del material que té la propietat de suprimir, disminuir o retardar la pròpia ^combustió^. Les substàncies ignífugues es poden aplicar a les matèries combustibles per tal de fer-les ininflamables.