Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  alfa-olefinsulfonat, n m
  • ca  <alfa grega minúscula>-olefinsulfonat, n m sin. compl.
  • ca  AOS, n m sigla
  • es  <alfa grega minúscula>-olefinsulfonato
  • es  alfa-olefinsulfonato
  • es  AOS sigla
  • en  <alfa grega minúscula>-olefinsulphonate
  • en  alpha-olefinsulphonate
  • en  AOS sigla

Química industrial

Definition
Tensioactiu aniònic que té un grup sulfònic <signe menys>SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> en posició <i>para</i>- com a extrem polar i una cadena olefínica com a cadena no polar, on el catió més comú és el sodi. La seva fórmula és CH<sub>3</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CH=CH-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>m</sub></i>-SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> Na<sup>+</sup>, on <i>n</i>+<i>m</i> està entre 9 i 15. S'obté mitjançant la ^reacció de sulfonació^ de les olefines, amb el doble enllaç en posició <alfa grega minúscula>, en instal•lacions similars a les d'obtenció dels alquilbenzensulfonats. El producte de reacció s'isomeritza i s'hidrolitza parcialment per a eliminar els àcids sulfònics i altres subproductes. S'obté així un 30% d'hidroxialcansulfonats (CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CHOH-CH<sub>2</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>m</sub></i>-SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> en el producte final. Les sals sòdiques s'usen com a matèria activa dels detergents, amb propietats millors que les dels alquilbenzensulfonats. Els més adequats tenen cadenes de 16 i 18 àtoms de carboni.
  • ca  alfagen, adj
  • es  alfágeno
  • en  stabilising ferrite

Metal·lúrgia

Definition
Dit del metall que s'afegeix al sistema ferro-carboni per augmentar el camp ferrític, com ara, el crom i el molibdè, que augmenten la temperatura de transformació del ferro alfa en ferro gamma (910ºC).

Note

  • graf_alfagen
  • ca  guix, n m
  • ca  algeps, n m sin. compl.
  • ca  ges, n m sin. compl.
  • es  yeso
  • en  gypsum

Geologia

Definition
Mineral de calci, de fórmula química CaSO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (d'incolor a blanc, de vegades amb matisos de color gris, groc, bru, vermell) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (vítria, nacrada, mat o sedosa), una duresa d'1,5-2 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,35 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Les diferents varietats reconegudes d'aquest mineral són la ^selenita^, el ^guix alabastre^, el ^guix fibrós^ i la ^rosa del desert^, agregats de cristalls lenticulars. El guix és un cas típic de mineral sedimentari d'origen químic; la seva aparició està estretament relacionada amb els processos d'evaporació d'aigües marines o continentals riques en sals de calci. Freqüentment forma grans extensions en capes, indicadores de la regió en què antigament hi havia una llacuna salada o un estuari marí. També és possible trobar guix en les cubetes sedimentàries marines com a resultat de la hidratació de l'^anhidrita^ o de l'acció de l'^àcid sulfúric^ derivat de les pirites sobre les margues i argiles calcàries. Les aigües sulfuroses associades a fumaroles volcàniques també afavoreixen l'aparició d'aquest mineral. La gran facilitat d'extracció i tractament del guix, com també les seves propietats físiques i químiques, han estat decisives per a convertir-lo en un element insubstituïble en el sector de la construcció. En l'àmbit de la medicina serveix per a endurir embenats destinats a immobilitzar ossos trencats. El guix és la matèria primera del material del mateix nom, que s'obté per calcinació del mineral. En determinades circumstàncies de penúria s'ha usat el guix com a matèria primera de sofre per a obtenir àcid sulfúric (amb el mètode Leverkusen, de Bayer) o sulfat amònic (amb el mètode ICI).

Note

  • La forma guix prové del grec gýpsos, nom que es donava al mineral calcinat, del qual deriva el llatí gypsum.
  • ca  algorisme de control, n m
  • es  algoritmo de control
  • en  control algorithm

Enginyeria química

Definition
Equació o conjunt d'equacions implementades a un controlador i utilitzades per calcular l'acció requerida sobre l'element final per tal de mantenir la variable controlada en el punt de consigna.
  • ca  aliant, adj
  • es  aleante
  • en  alloying

Metal·lúrgia

Definition
Dit del metall susceptible de formar compostos o solucions sòlides, tant de substitució com intersticials, amb altres metalls.
  • ca  aliatge, n m
  • es  aleación, n m
  • en  alloy, n

Metal·lúrgia, Química inorgànica

Definition
Producte metal·lúrgic resultant de la incorporació a un metall d'un o més elements, metàl·lics o no.

Note

  • Normalment, un aliatge es prepara mesclant els metalls fosos i deixant refredar la mescla, la qual pot tenir una composició definida o no. Si no té composició definida, els àtoms dels metalls estan mesclats a l'atzar sense cap estructura concreta i formen una solució sòlida. Ara bé, quan la mescla té una composició definida i una estructura interna, es tracta d'un ^compost intermetàl·lic^ amb una fórmula empírica definida, com MgZn2, Cu3Au o Na5Zn21. Els aliatges tenen molts usos, ja que poden presentar des de combinacions variables de les propietats dels metalls que els componen fins a propietats completament diferents de les dels metalls que els componen.
  • ca  aliatge ferri, n m
  • es  aleación férrea
  • en  iron alloy

Metal·lúrgia

Definition
Aliatge de ferro, com és ara el ferrocrom, el ferrosilici, o el ferromanganès.
  • ca  alicíclic -a, adj
  • es  alicíclico
  • en  alicyclic

Química orgànica

Definition
Dit dels compostos alifàtics cíclics no aromàtics.

Note

  • Són hidrocarburs de cadena tancada, com els cicloalcans, els cicloalquens i els cicloalquins, i la resta de compostos que derivin formalment dels cicloalcans, com alcohols, èters, aldehids, cetones i àcids carboxílics.
  • ca  alifàtic -a, adj
  • es  alifático
  • en  aliphatic

Química orgànica

Definition
Dit dels compostos orgànics acíclics o cíclics, saturats o insaturats, no aromàtics.

Note

  • Són hidrocarburs de cadena oberta, com els alcans, els alquens i els alquins, que pot ser lineal o ramificada i la resta de compostos que derive¡in formalment dels alcans, com alcohols, èters, aldehids, cetones i àcids carboxílics. Els compostos alifàtics cíclics s'anomenen ^alicíclics^. Les cadenes hidrocarbonades alifàtiques dels compostos que les contenen se simbolitzen genèricament amb la lletra R, com RH per a l'alcà, ROH per a l'alcohol i RCHO per a l'aldehid.
  • ca  al·lè, n m
  • es  aleno
  • en  allene

Química orgànica

Definition
Cadascun dels diens amb els dos enllaços dobles consecutius, de fórmula general CnH2n − 2.

Note

  • La majoria dels al·lens es presenten com a líquids incolors.