amida
amida
Química orgànica
- ca amida, n f
- es amida
- en amide
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos resultants de la substitució d'un o més àtoms d'hidrogen de l'amoníac per un acil.
Note
- Les amides poden ser amides primàries (RCONH2), amides secundàries (RCONHR') i amides terciàries (RCONR'R''), segons el nombre d'hidrògens substituïts. Es consideren un derivat de l'àcid carboxílic, ja que per ^hidròlisi^ l'amida es transforma en amoníac i l'àcid carboxílic corresponent. Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i els seus punt de fusió i punt d'ebullició són superiors als dels àcids corresponents. La reactivitat del carboni carbonílic enfront d'agents nucleòfils és menor que la dels carbonils del àcids, èsters, etc. Les aplicacions de les amides són molt diverses. A més de la utilització com a intermediaris de síntesi, moltes d'elles són emprades directament com a dissolvents, sobretot les àpròtiques, perquè no tenen hidrògens units al nitrogen, o com a plastificants, estabilitzants, medicaments, etc. Per síntesi orgànica s'obtenen polímers poliamídics, que es fan servir per a la fabricació de fibres sintètiques i en la indústria dels plàstics. Vegeu també ^carbamoïl^ i ^carboxamida^.
amina
amina
Química orgànica
- ca amina, n f
- es amina
- en amine
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics que deriven formalment de l'^amoníac^ per la substitució d'un o més àtoms d'hidrogen per un alquil.
Note
- Segons el nombre d'hidrògens substituïts es divideixen en amines primàries (RNH2), amines secundàries (RR'NH) o amines terciàries (RR'R''N). Les amines primàries i les amines secundàries poden formar enllaços per pont d'hidrogen i tenen, per tant, punts d'ebullició superiors als dels hidrocarburs de massa molecular relativa similar. Per la mateixa raó, les amines més senzilles de la sèrie són solubles en aigua. Les molècules de les amines tenen una estructura de piràmide trigonal. Les amines són compostos reactius a causa del parell d'electrons no compartits del nitrogen. Poden cedir-los captant un hidrogen i actuant com a base de Lewis en reaccions acidobàsiques, o, si el cedeixen a un electròfil, actuen com a nucleòfil substituint un àtom o agrupació d'àtoms en el reactiu electròfil. Les amines són com més substituïdes més bàsiques, com cal esperar de l'efecte donador d'electrons dels grups alquil. Les amines aromàtiques, com l'anilina, són molt menys bàsiques que les alifàtiques a causa de la participació del parell electrònic no compartit en la ressonància del nucli aromàtic. Com a conseqüència de la seva basicitat, les amines donen amb els àcids inorgànics sals cristal·lines d'elevat punt de fusió i molt higroscòpiques. La substitució de l'hidrogen per grups alquil és fàcil a causa del caràcter nucleòfil, fins i tot es poden obtenir sals d'amoni quaternari (RR'R''R'''N+). Amb agents acilants les amines primàries donen amides. Amb àcid nitrós les amines aromàtiques formen les sals de diazoni, punt de partida dels colorants sintètics azoics. Les amines lliures s'oxiden fàcilment i donen òxids d'amina, cosa que les fa útils com a antioxidants. Vegeu també ^amino^.
amina primària
amina primària
Química orgànica
- ca amina primària, n f
- es amina primaria
- en primary amine
Química orgànica
Definition
Cadascuna de les amines que contenen el grup funcional amino unit a un substituent hidrocarbonat, el qual pot ser alifàtic o aromàtic, de fórmula general RNH2.
Note
- Des d'un punt de vista formal, és el compost que s'obté quan se substitueix un hidrogen de l'amoníac per un substituent hidrocarbonat.
amina secundària
amina secundària
Química orgànica
- ca amina secundària, n f
- es amina secundaria
- en secondary amine
Química orgànica
Definition
Cadascuna de les amines que contenen el grup funcional amino unit a dos substituents hidrocarbonats, els quals poden ser alifàtics o aromàtics, de fórmula general RR'NH.
Note
- Des d'un punt de vista formal, és el compost que s'obté quan se substitueixen dos hidrògens de l'amoníac per dos substituents hidrocarbonats.
amina terciària
amina terciària
Química orgànica
- ca amina terciària, n f
- es amina terciaria
- en tertiary amine
Química orgànica
Definition
Cadascuna de les amines que contenen el grup funcional amino unit a tres substituents hidrocarbonats, els quals poden ser alifàtics o aromàtics, de fórmula general RR'R''N.
Note
- Des d'un punt de vista formal, és el compost que s'obté quan se substitueixen tres hidrògens de l'amoníac per tres substituents hidrocarbonats.
aminació
aminació
Química orgànica
- ca aminació, n f
- es aminación
- en amination
Química orgànica
Definition
Reacció d'introducció d'una funció amina en una molècula orgànica pel desplaçament d'un altre grup funcional.
Note
- El mètode principal d'aminació és l'acció de l'amoníac, sovint a pressió, sobre derivats halogenats, hidroxilats, sulfonats o nitroderivats. L'aminació en compostos aromàtics és una operació important en la preparació d'intermediaris per a la síntesi de colorants.
amino
amino
Química orgànica
- ca amino, n m
- ca grup amino, n m sin. compl.
- es grupo amino
- en amino group
- for −NH2
Química orgànica
Definition
Grup funcional que deriva formalment de la pèrdua d'1 àtom d'hidrogen de l'amoníac.
amino-
amino-
Química orgànica
- ca amino-
- es amino-
- en amino-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per designar el grup funional ^amino^ i els seus substituïts quan no són el grup principal d'un compost.
Note
- Per exemple, en l'aminofenol (H2NC6H4OH) i en el prefix etilamino- (C2H5NH−).
aminoàcid
aminoàcid
Bioquímica
- ca aminoàcid, n m
- es aminoácido
- en amino acid
Bioquímica
Definition
Àcid orgànic constituent de les proteïnes. Tot aminoàcid consta d'un grup carboxil i un grup amino (amina primària) units a un àtom de carboni, que al seu torn està unit a un àtom d'hidrogen i a una cadena lateral característica de cada aminoàcid. La numeració dels àtoms de carboni es fa o bé per una seqüència de xifres començant pel carboni carboxílic (al qual s'atorga el número 1) o bé per una seqüència alfabètica grega, començant pel carboni portador dels grups amino i carboxil (el qual s'anomena <i>carboni <alfa grega minúscula></i>). Seguint aquesta última numeració, és freqüent la designació d'<alfa grega minúscula>-aminoàcids, i de grup <alfa grega minúscula>-amino i <alfa grega minúscula>-carboxil per als constituents de l'enllaç peptídic. A pH 7, els aminoàcids són ions amfòters, en els que el grup amino perd un protó, el qual és guanyat pel grup carboxil. Exceptuant la glicina, que no té cap carboni asimètric, la resta d'aminoàcids poden presentar dues formes estereoisòmeres òpticament actives; és a dir, fan girar el pla de la llum polaritzada. Els compostos de referència són l'alanina i la serina, que es comparen amb el gliceraldehid, forma L o D, on les funcions aldehid i alcohol són desenvolupades per les funcions carboxil i amina primària de l'aminoàcid, respectivament. Cal remarcar que les proteïnes estan constituïdes per aminoàcids en forma L. D'altra banda, la definició corrent d'aminoàcids com a constituents de proteïnes és, de fet, restrictiva, ja que es coneixen al voltant de 150 aminoàcids que justament no es troben en proteïnes. Aquests compostos, de vegades en forma D, es troben sovint en forma lliure, o incorporats a oligopèptids, com ara antibiòtics, hormones o els petits pèptids dels peptidoglicans, entre d'altres.
Note
- graf_BIO.doc
4-aminobenzensulfonamida
4-aminobenzensulfonamida
Química orgànica
- ca sulfanilamida, n f
- ca 4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
- ca p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
- es 4-aminobencenosulfonamida
- es p-aminobencenosulfonamida
- es sulfanilamida
- en 4-aminobenzenesulfonamide
- en p-aminobenzenesulfonamide
- en sulfanilamide
- for H2NC6H4SO2NH2
Química orgànica
Definition
Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió de 165 ºC.
Note
- És soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter. Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià.