Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  antibiòtic, n m
  • es  antibiótico
  • en  antibiotic

Bioquímica

Definition
Substància produïda per microorganismes (generalment bacteris o fongs) amb la finalitat de bloquejar el creixement d'altres organismes (bàsicament microorganismes) per tal d'eliminar els competidors susceptibles d'ocupar els mateixos nínxols ecològics. En el cas dels bacteris, l'aturada del creixement pot ser deguda a un agent bacteriostàtic, bacteriolític o bactericida. Alguns antibiòtics actuen per inhibició de la replicació i/o de la transcripció, d'altres fonamenten la seva acció bacteriostàtica mitjançant la inhibició de la síntesi de peptidoglicans, constituents de les parets dels bacteris, i un tercer grup d'antibiòtics interrompen la proliferació bacteriana mitjançant la inhibició de la síntesi de proteïnes, afectant a diversos processos essencials per al bacteri. Els antibiòtics d'aquest tipus han de ser específics per a bacteris, però al mateix temps han de ser innocus per a la síntesi de proteïnes d'organismes eucariotes. També es coneixen antibiòtics capaços de combatre específicament infeccions fúngiques. Tot i que des de finals del segle XIX (1870) s'intuïa l'existència d'antibiòtics, va ser arran del descobriment de la penicil·lina (1928-1929, a partir del fong <i>Penicillium notatum</i>) per part d'Alexander Fleming, que la seva aplicació terapèutica fou desenvolupada. Actualment, es coneixen més de 5.000 antibiòtics diferents.
  • ca  anticicló, n m
  • es  anticiclón
  • en  anticyclone
  • en  high

Medi ambient

Definition
Massa d'aire que suporta altes pressions atmosfèriques encerclada per un sistema d'isòbares el·líptiques tancades d'un radi d'entre 350 km i 2.000 km. Els vents descendeixen lentament cap a la superfície terrestre a partir dels anticiclons, cap a la dreta a l'hemisferi nord i cap a l'esquerra a l'hemisferi sud. La pressió atmosfèrica decreix des del centre cap a l'exterior. A la part central de l'anticicló, la pressió varia normalment entre 1.020 i 1.030 mil·libars al nivell del mar, però a les regions polars, a causa de la radiació nocturna hivernal, pot arribar a 1.050 o 1.080 mil·libars. Als oceans, on l'absència de relleu suposa una fricció és nul·la, el vent segueix exactament les isòbares; això explica l'estabilitat d'anticiclons com el de les Açores.
  • ca  abzim, n m
  • ca  anticòs catalític, n m sin. compl.
  • es  abzima
  • es  anticuerpo catalítico
  • en  abzyme
  • en  catalytic antibody

Bioquímica

Definition
Anticòs amb activitat catalítica similar a la d'un enzim. El fonament del seu funcionament rau en la combinació de l'elevada especificitat dels anticossos amb el disseny d'una estructura que estabilitza l'estat de transició de la reacció. El desenvolupament dels abzims permet el disseny d'anticossos que són capaços de catalitzar reaccions per a les que no existeix un enzim com, per exemple, la reacció de Diels-Alder.
  • ca  fungicida, n m
  • ca  anticriptogàmic, n m sin. compl.
  • es  anticriptogámico
  • es  fungicida
  • en  anticryptogamic
  • en  antimycotic
  • en  fungicide

Química industrial

Definition
Pesticida dissenyat per a lluitar contra les infeccions fúngiques en els animals i les plantes provocades per fongs i bacteris. N'hi ha de moltes varietats i s'apliquen en pols o en aerosol. Els primers fungicides que es van usar van ser el sofre en pols, el brou bordelès i el brou borgonyó, per a lluitar contra el mildiu. Actualment es distingeixen els fungicides sistèmics, que actuen penetrant a la planta per la saba, i els fungicides no sistèmics, que actuen per contacte directe amb l'òrgan malalt. Entre els fungicides sistèmics es poden citar les bencimidazoles, les triazoles, les pirimidines i les anilides. Entre els fungicides no sistèmics tenen molta importància els ditiocarbamats, que tenen una toxicitat molt escassa i a més afavoreixen el creixement de les plantes; tots els fungicides inorgànics, entre els quals el clorur de mercuri (II); les ftalimides; les dicarboximides; la creosota, i la cloropicrina. Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l'home, hi ha la nistatina, l'amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l'econazol i el miconazol.
  • ca  additiu antidetonant, n m
  • ca  antidetonant, n m sin. compl.
  • es  aditivo antidetonante
  • es  antidetonante
  • en  antiknock
  • en  antiknock additive

Química industrial

Definition
Additiu que, afegit a la gasolina, n'augmenta el nombre d'octà i en redueix la tendència a la detonació espontània en augmentar-ne la pressió. La necessitat de carburants eficaços i menys detonants va portar a desenvolupar additius antidetonants del tipus del plom tetraetil, usat des del 1922 i substituït actualment per raons medioambientals pel metilterbutiléter, l'etilterbutiléter o el teramiletiléter.
  • ca  antiescumejant, n m
  • es  antiespumante
  • en  anti-foaming agent
  • en  defoamer

Química industrial

Definition
Substància utilitzada per a eliminar l'escuma que tenen els líquids que contenen substàncies tensioactives. Els detergents contenen tensioactius que moltes vegades tenen un alt poder escumejant, com els ^alquilbenzensulfonats^, i els antiescumejants limiten aquesta producció d'escuma, tant per raons econòmiques com mediambientals. Les silicones són bons antiescumejants generals, però en les formulacions de detergents per a màquina es prefereix un sabó sòdic, de propietats antiescumejants i també detergents.
  • ca  antiescumejant, n m
  • es  antiespumante
  • en  antifoaming agent

Enginyeria química

Definition
Substància que o bé evita la formació d'escumes o bé les redueix. Generalment, els antiescumejants són additius utilitzats en processos químics o biològics que han de ser agitats i/o airejats, on hi actuen disminuint la tensió superficial dels líquids i així es dificulta la formació d'escuma.
  • ca  antiferromagnètic -a, adj
  • es  antiferromagnético
  • en  antiferromagnetic

Química teòrica

Definition
Dit del medi o substància que té una susceptibilitat magnètica positiva molt baixa però que creix amb la temperatura. Un material antiferromagnètic està format per àtoms o molècules amb un moment magnètic permanent d'igual magnitud. Per sota de la temperatura de Néel aquests moments magnètics presenten espontàniament una ordenació antiparal·lela (són moments magnètics veïns oposats) de manera que el moment magnètic resultant és nul. La susceptibilitat magnètica del material creix en augmentar la temperatura fins que, en assolir la temperatura de Néel, l'ordenació de moments es trenca i el material esdevé paramagnètic. Un camp magnètic intens pot arribar a transformar el material antiferromagnetic en ferromagnètic. Són materials antiferromagnètics alguns metalls, aliatges i sals dels elements de transició, com el FeO, el MnO, i el MnO2.
  • ca  antiincrustant, n m
  • es  antiincrustante
  • en  antifouling

Metal·lúrgia

Definition
Additiu que evita la formació, l'adherència o el creixement d'incrustacions en una superfície.
  • ca  antimicrobià, n m
  • es  antimicrobiano
  • en  antimicrobial

Bioquímica

Definition
Compost químic (natural o sintètic) o fenomen físic (tal com una radiació apropiada o una temperatura elevada) que inhibeix el creixement i el desenvolupament de microorganismes, o que els produeix la mort. Els antimicrobians que ataquen bacteris, s'anomenen <i>agents bacteriostàtics</i>, <i>bactericides</i> o <i>bacteriolítics</i>. L'eficàcia dels agents antimicrobians és funció de la seva concentració o intensitat, dels factors ambientals, de la durada de l'exposició i de la magnitud i la composició de les poblacions de microorganismes sobre els quals actuen.