funció apel·lativa
funció apel·lativa
- ca funció conativa, n f
- ca funció apel·lativa, n m sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.
funció comunicativa
funció comunicativa
- ca funció comunicativa, n f
Definition
Cadascuna de les propietats funcionals del llenguatge inherents a la construcció i la interpretació d'un missatge que permeten satisfer les necessitats i els propòsits comunicatius del parlant.
Note
- Són funcions comunicatives bàsiques la funció referencial, la funció metalingüística, la funció psíquica, la funció conativa, la funció interlocutiva, la funció poeticoretòrica i la funció factiva.
funció conativa
funció conativa
- ca funció conativa, n f
- ca funció apel·lativa, n m sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.
funció denotativa
funció denotativa
- ca funció referencial, n f
- ca funció denotativa, n f sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de referir-se als objectes del món i de fer-los conèixer.
Note
- En la funció referencial es considera que els objectes del món són tota mena d'entitats, com ara persones, animals coses, fenòmens, accions, fets, experiències o estats.
funció emotiva
funció emotiva
- ca funció psíquica, n f
- ca funció emotiva, n f sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de projectar verbalment l'emotivitat i l'activitat raonadora de l'emissor.
funció factiva
funció factiva
- ca funció factiva, n f
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en l'evolució del món, mitjançant una interacció amb el context que converteix en un fet l'acció representada pel verb en cas de donar-se uns determinats requisits.
Note
- Són exemples de la funció factiva els enunciats amb què es dona validesa a un casament, un divorci o una sentència judicial i també els enunciats que amb què s'inaugura o es clausura un curs universitari o una exposició.
funció interlocutiva
funció interlocutiva
- ca funció interlocutiva, n f
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'activar la relació entre els interlocutors per mitjà d'una referència a l'acte de comunicació en curs o bé a altres aspectes de la realitat, amb un valor metacomunicatiu o fàtic.
funció metacomunicativa
funció metacomunicativa
- ca funció metalingüística, n f
- ca funció metacomunicativa, n f sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.
funció metalingüística
funció metalingüística
- ca funció metalingüística, n f
- ca funció metacomunicativa, n f sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.
funció poètica
funció poètica
- ca funció poeticoretòrica, n f
- ca funció poètica, n f sin. compl.
Definition
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de prioritzar els valors estètics de la forma lingüística o del contingut i de potenciar l'eficàcia del missatge.
