Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  recorregut lliure mitjà, n m
  • ca  desplaçament quadràtic mitjà, n m sin. compl.
  • es  distancia cuadrática media, n f
  • es  recorrido libre medio, n m
  • en  mean free path, n
  • sbl  λ

Química física

Definition
Distància mitjana recorreguda per una partícula entre col·lisions amb les altres durant el seu moviment a l'atzar.

Note

  • El recorregut lliure mitjà es pot calcular com el quocient entre la velocitat mitjana de les partícules i el nombre de col·lisions per unitat de temps.

    En el cas dels gasos, la teoria cinètica dels gasos és vàlida sempre que el diàmetre de les molècules sigui molt inferior al recorregut lliure mitjà, la qual cosa significa que la major part del temps les molècules estan molt allunyades les unes de les altres. Segons la teoria cinètica dels gasos, es calcula mitjançant l'expressió λ = kT/(21/2π d0 p), en què k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta, d és el radi de la partícula i p és la pressió del gas.

    En el cas dels líquids, el recorregut lliure mitjà està relacionat amb el coeficient de difusió de la partícula, que es desplaça mitjançant l'equació d'Einstein-Smoluchowski, D = λ2/2 τ, en què τ és el temps mitjà transcorregut entre dues col·lisions consecutives.
  • ca  desplaçament químic, n m
  • es  desplazamiento químico, n m
  • en  chemical shift, n
  • sbl  δ

Química física

Definition
Variació de les freqüències de ressonància a partir d'una freqüència de referència i en una escala de parts per milió, utilitzada en l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear.

Note

  • Si ν0 és la freqüència de referència, el desplaçament químic ve donat per δ = 106( ν − ν0)/ ν0, en què ν és la freqüència que cal considerar.

    La magnitud del desplaçament químic dona informació inequívoca de l'entorn químic del nucli estudiat. En aquest sentit, són molt útils els valors tabulats típics dels diferents nuclis en funció del seu entorn estructural. Aquests valors depenen de la densitat electrònica sobre el nucli i dels corrents electrònics que pugui generar el camp magnètic en la molècula, la qual cosa té una importància especial en compostos amb enllaços dobles i en compostos aromàtics. El desplaçament químic permet justificar l'aspecte general que presenta qualsevol espectre de ressonància magnètica nuclear.

    Per conveni, l'eix de desplaçaments químics se sol escriure invertit, de manera que creix de dreta a esquerra.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  dessulfonació, n f
  • es  desulfonación, n f
  • en  desulfonation, n

Química orgànica

Definition
Eliminació d'un o més grups sulfònics (−SO3H) d'una molècula.

Note

  • La dessulfonació es pot aconseguir per l'escalfament de l'àcid sulfònic en àcid sulfúric diluït (vegeu la imatge 1).

    La dessulfonació pot ser no desitjada si es dona durant el procés de sulfonació, però pot tenir interès en síntesi orgànica, perquè el grup sulfònic actua com a dirigent en meta en entrar un nou grup, com a substituent, en l'anell de benzè (vegeu la imatge 2).

    La dessulfonació és el procés invers a la sulfonació.

    Vegeu també substitució electròfila.
  • ca  detergència, n f
  • es  detergencia, n f
  • en  detergency, n

Química física

Definition
Eliminació de les impureses de la superfície d'un sòlid mitjançant un procediment fisicoquímic basat en la utilització de detergents.
  • ca  detergent, n m
  • es  detergente, n m
  • en  detergent, n

Química física

Definition
Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o en altres dissolvents, té la propietat de reduir-ne considerablement la tensió interficial i consegüentment augmentar-ne la capacitat humectant i emulsionant.

Note

  • La propietat de reduir la tensió interficial és el que fa que un detergent sigui útil per a la detergència, ja que la dispersió mulla millor la superfície que s'ha de netejar en disminuir l'angle de contacte, extreu les impureses de la superfície, les dispersa en el líquid formant una emulsió i evita que s'hi tornin a dipositar.

    Tot i que durant segles els sabons s'han utilitzat com a detergents, actualment són més usuals les mescles d'agents tensioactius i altres additius. En els detergents domèstics convencionals hi ha fins a un 25 % d'agents tensioactius. Un altre component actiu, de fins a un 40 %, és el segrestant, que redueix la duresa de l'aigua i evita que precipitin alquilsulfonats de calci. S'usen habitualment el tripolifosfat de sodi o les zeolites. Complementa l'acció dels agents tensioactius l'agent blanquejant, que oxida les taques no greixoses que l'agent tensioactiu no pot arrencar. Se solen usar perborats, fins al 25 %, o percarbonats amb silicat de sodi; blanquejant òptic, que dona més lluminositat a la roba blanca, i enzims, que degraden certa matèria orgànica no eliminable amb altres mitjans. En els detergents destinats al rentat amb màquina se sol usar sabó, que actua com a agent antiescumejant i, a més, realitza una funció detergent. En moltes ocasions, dins la formulació es fan servir, fins a un 40 %, càrregues o coadjuvants que ajuden a homogeneïtzar la barreja. Sol ser carbonat de sodi o sulfat de sodi, que són sals que complementen l'acció del segrestant. Opcionalment, també s'hi afegeixen colorants i perfum.

    Els detergents en pols s'acostumen a obtenir per l'atomització dels principals components, que es barregen posteriorment. Els detergents concentrats no contenen càrrega ni altres components complementaris. Els detergents líquids estructurats són detergents en forma de gel o líquids que són suspensions de detergents amb aigua, i la poca solubilitat del tripolifosfat de sodi fa que siguin pastes viscoses. D'altra banda, els detergents líquids no estructurats són detergents líquids que no contenen trifosfats, sinó difosfat de potassi, o que no porten fosfats. Hi ha altres formes de presentació comercial que es diferencien més per criteris de màrqueting que per canvis de composició.

    Els hàbits de rentat són notablement diferents segons els països, tant en freqüència com en quantitat i temperatura, i això fa que les composicions dels detergents domèstics siguin lleugerament diferents segons el país. Els detergents industrials tenen composicions bàsiques similars als domèstics, amb modificacions segons el seu ús: hospitalari, per a rentar roba de treball, per a sòls, per a la indústria tèxtil, per a desengreixar peces metàl·liques, etc.
  • ca  determinació estructural, n f
  • ca  elucidació estructural, n f sin. compl.
  • es  determinación estructural, n f
  • es  elucidación estructural, n f
  • en  structure elucidation, n

Química física

Definition
Determinació de l'estructura d'una molècula o d'un sòlid.

Note

  • Els múltiples mètodes de determinació estructural actuals han fet caure en desús les tècniques que s'usaven en el passat per a determinar la massa molecular i la fórmula molecular, com ara l'ascens ebullioscòpic, el descens crioscòpic o les mesures del canvi de la pressió de vapor de les molècules.

    D'entre les tècniques de determinació estructural actuals, cal esmentar, en primer lloc, les tècniques de difracció, entre les quals la més emprada és la difracció de raigs X. Aquesta tècnica sol donar l'estructura completa de la molècula o del sòlid objecte d'estudi. Els inconvenients que presenta, però, són l'elevat preu de l'equipament necessari i el fet que és una tècnica que, per a obtenir resultats òptims, sols es pot aplicar a sòlids cristal·lins purs. Per aquests dos motius, han adquirit una rellevància especial les tècniques espectroscòpiques, que requereixen equipaments més barats i poden ser aplicades a tots els estats de la matèria, tant per a compostos purs com per a mescles.

    D'entre les tècniques espectroscòpiques, cal remarcar l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica, l'espectrometria d'infraroig, l'espectrometria d'ultraviolat i visible i l'espectrometria de masses. De la combinació dels resultats obtinguts amb les diverses tècniques espectroscòpiques, juntament amb l'anàlisi elemental per a determinar la fórmula molecular, es pot determinar l'estructura de les molècules o, com a mínim, els seus aspectes més rellevants.
  • ca  deuteri, n m
  • es  deuterio, n m
  • en  deuterium, n
  • sbl  2H
  • sbl  D

Química inorgànica

Definition
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 2.

Note

  • L'abundància natural terrestre del deuteri és d'1 part en 6.700 parts d'hidrogen normal. Es genera a partir de l'aigua pesant (D2O).

    Tot i que té les mateixes propietats químiques que l'hidrogen normal, la seva gran massa afecta la velocitat de les reaccions en què intervé, motiu pel qual és molt útil per a estudiar el mecanisme de la reacció, la qual cosa es pot fer introduint deuteri dins d'una molècula, en lloc d'hidrogen.

    Es fa servir principalment en forma d'aigua pesant perquè, a causa de la seva capacitat d'absorció de neutrons, actua com a moderador en els reactors nuclears.
  • ca  dextrogir -a, adj
  • ca  dextrorotatori -òria, adj sin. compl.
  • es  dextrógiro -ra, adj
  • es  dextrorrotatorio -ria, adj
  • en  dextrorotatory, adj

Química orgànica

Definition
Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a la dreta.

Note

  • En la nomenclatura, un compost dextrogir es representa amb els prefixos (+)- o D-.

    Vegeu també levogir -a.
  • ca  dextrogir -a, adj
  • ca  dextrorotatori -òria, adj sin. compl.
  • es  dextrógiro -ra, adj
  • es  dextrorrotatorio -ria, adj
  • en  dextrorotatory, adj

Química orgànica

Definition
Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a la dreta.

Note

  • En la nomenclatura, un compost dextrogir es representa amb els prefixos (+)- o D-.

    Vegeu també levogir -a.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  di-, pfx
  • es  di-, pfx
  • en  di-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que en un compost es troben dos substituents no substituïts iguals, encara que no estiguin necessàriament en la mateixa posició.

Note

  • Són exemples d'ús de la forma prefixada di- la N,N-dimetilacetamida (CH3C(=O)N(CH3)2), que té dos grups metil units al nitrogen, i el 2,3-dimetilbutan-1-ol (CH3CH(CH3)CH(CH3)CH2OH), que té dos grups metil units als carbonis 2 i 3, respectivament (vegeu les imatges 1 i 2).