Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  espectroscòpia resolta en el temps, n f
  • es  espectroscopia resuelta en el tiempo, n f
  • es  espectroscopía resuelta en el tiempo, n f
  • en  time-resolved spectroscopy, n

Química física

Definition
Espectroscòpia que permet fer un seguiment en el temps dels processos químics.

Note

  • Basada actualment en l'espectroscòpia de femtosegon, l'espectroscòpia resolta en el temps permet obtenir espectres d'absorció i espectres d'emissió dels reactius, productes, intermediaris de reacció i, fins i tot, dels estats de transició dels processos estudiats. També permet fer un seguiment dels processos de transferència d'energia, de les vibracions i rotacions moleculars i de la conversió d'un mode de moviment molecular en un altre.
  • ca  espontaneïtat, n f
  • es  espontaneidad, n f
  • en  spontaneity, n

Química física

Definition
Sentit de l'evolució d'un sistema termodinàmic quan se'l treu del seu estat estable.

Note

  • Habitualment, el sistema termodinàmic assoleix un nou estat d'equilibri compatible amb les noves condicions establertes mitjançant un procés espontani que normalment és irreversible, sempre que la pertorbació soferta no el mantingui permanentment fora de l'equilibri.

    Vegeu també lligam extern.
  • ca  escuma, n f
  • ca  espuma, n f sin. compl.
  • es  espuma, n f
  • en  foam, n

Química física

Definition
Dispersió en què la fase dispersa és un gas en una fase dispersant líquida.

Note

  • Les dimensions de la fase dispersa en una escuma depenen de la tensió interficial entre el líquid i el gas de la dispersió.

    Segons la fracció volumètrica de la fase dispersa, es distingeix entre les escumes humides, amb un contingut gasós de fins al 80 % del volum, i les escumes seques, amb un contingut gasós superior al 90 % del volum.

    Les escumes es caracteritzen per l'elevada deformabilitat del gas, la baixa densitat i unes dimensions de les bombolles bastant uniformes. Normalment són inestables i es poden estabilitzar amb un agent escumant.
Image from term result on cercaterm
  • ca  essència, n f
  • ca  oli essencial, n m sin. compl.
  • es  aceite esencial, n m
  • es  esencia, n m
  • en  essence, n
  • en  essential oil, n

Química orgànica

Definition
Substància altament volàtil d'origen vegetal aïllada per processos fisicoquímics.

Note

  • En general, una essència s'anomena a partir de la planta de la qual s'aïlla, com l'essència de rosa; però, més que d'un compost simple, es tracta d'un conjunt de compostos volàtils que s'obtenen majoritàriament per la destil·lació en corrent de vapor generalment de les flors o les fulles de plantes, o bé pel premsat en fred de les seves pells.

    Els components que formen una essència són substàncies olioses, lipòfiles i amb olors molt característiques. Els principals constituents de les essències són terpens; hidrocarburs alifàtics i derivats oxigenats, com alcohols, aldehids, cetones, èsters i àcids carboxílics; hidrocarburs aromàtics, com fenols i derivats; compostos heterocíclics, i, en alguns casos, compostos sulfurats i nitrogenats en algunes de les essències (vegeu la imatge).

    Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l'essència de gerani, que conté del 84 al 90 % de geraniol, i el citronel·lal, que és el principal constituent de l'oli essencial de llimona. Hi ha essències el constituent principal de les quals no és un terpè, com l'oli de bedoll, que és constituït per un 98 % de salicilat de metil; el d'anís, constituït per un 90 % d'anetol, i el de la flor del violer, constituït per un 95 % d'eugenol.

    Les essències componen generalment perfums i condiments, i s'utilitzen sobretot en tres vies primàries: com a substàncies oloroses en cosmètica, perfums, sopes, detergents, insecticides, etc.; com a saboritzants en l'alimentació, i en nombrosos productes farmacèutics, bàsicament en medicaments.

    La denominació essència es fa servir des de l'antiguitat, ja que els alquimistes creien que la mescla resultant de compostos orgànics era l'essència de la planta.
  • ca  estalagmòmetre, n m
  • es  estalagmómetro, n m
  • en  stalagmometer, n
  • en  stalagmometre, n

Química física

Definition
Instrument de mesura de la tensió superficial d'un líquid, que consisteix en un capil·lar vertical, amb una sortida perfectament polida, pel qual es deixa caure un líquid.

Note

  • La caiguda d'una gota d'un estalagmòmetre requereix certa força per a vèncer la força de la tensió superficial, que tendeix a mantenir la gota a la sortida del capil·lar. La gota cau quan el seu pes, mg, en què m n'és la massa i g és l'acceleració de la gravetat, iguala la força 2πrγ, en què r és el radi del capil·lar i γ és la tensió superficial. D'això es dedueix que γ = mg/(2πr).
  • ca  estany, n m
  • es  estaño, n m
  • en  tin, n
  • sbl  Sn

Química inorgànica

Definition
Element del grup 14, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 50 i massa atòmica 118,710.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-vuit isòtops de l'estany, dels quals deu són estables (112Sn, 114Sn, 115Sn, 116Sn, 117Sn, 118Sn, 119Sn, 120Sn, 122Sn i 124Sn).

    L'estany es presenta com un metall blanc, dúctil i molt mal·leable, amb un punt de fusió de 232 ºC i un punt d'ebullició de 2.623 ºC.

    Es coneix des de l'antiguitat i presenta dues formes al·lotròpiques: el β-estany, o estany blanc, amb una estructura tetragonal i propietats metàl·liques, i, per sota de 13,2 ºC, l'α-estany, o estany gris, amb una estructura cúbica de diamant i propietats no metàl·liques. Com a conseqüència d'això, en climes molt freds els objectes d'estany gradualment es van desfent en pols d'estany gris no metàl·lic. Per exemple, els tubs dels orgues del nord d'Europa es van degradant gradualment. Algunes fonts també atribueixen a aquest fet químic una part de la derrota de Napoleó a Rússia l'any 1812, en considerar que la desintegració dels botons i els plats d'estany de l'exèrcit francès en l'hivern rus podia haver contribuït a la desmoralització de les tropes. L'estany és bastant abundant en l'escorça terrestre. El seu mineral principal és la cassiterita, que és l'òxid d'estany.

    S'obté mitjançant la reducció amb carboni, si bé aquest procés s'ha de fer en dues etapes per a eliminar les impureses de ferro que conté, la qual cosa es fa per l'oxidació del ferro amb l'oxigen i la separació de l'òxid de ferro de l'estany fos.

    El seu comportament químic és el característic d'un metall, si bé el seu feble caràcter reductor el fa proper a alguns semimetalls, com el silici. L'estany no és atacat per l'aire, sec o humit, en condicions ambientals. A 1.000 ºC crema amb una flama blanca. Els àcids diluïts l'ataquen molt poc a temperatura ambient. Aquest atac es fa molt més important en augmentar la temperatura.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Es fa servir principalment com a recobriment d'altres metalls, especialment en recipients alimentaris. També té usos en nombrosos aliatges (sobretot de bronze i llautó), en materials de soldadura, en pintures antioxidants i en pigments ceràmics.
  • ca  estat d'agregació, n m
  • ca  estat d'agregació de la matèria, n m sin. compl.
  • ca  estat de la matèria, n m sin. compl.
  • es  estado de agregación, n m
  • es  estado de agregación de la materia, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • en  state of aggregation, n
  • en  state of matter, n

Química física

Definition
Cadascuna de les formes en què es pot presentar un sistema material, que depenen del grau de cohesió de les molècules que el formen.

Note

  • Són estats d'agregació l'estat sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós.
  • ca  estat d'agregació, n m
  • ca  estat d'agregació de la matèria, n m sin. compl.
  • ca  estat de la matèria, n m sin. compl.
  • es  estado de agregación, n m
  • es  estado de agregación de la materia, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • en  state of aggregation, n
  • en  state of matter, n

Química física

Definition
Cadascuna de les formes en què es pot presentar un sistema material, que depenen del grau de cohesió de les molècules que el formen.

Note

  • Són estats d'agregació l'estat sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós.
  • ca  estat d'equilibri, n m
  • es  estado de equilibrio, n m
  • en  equilibrium state, n

Química física

Definition
Estat d'un sistema termodinàmic que es troba en equilibri termodinàmic.
  • ca  estat d'oxidació, n m
  • ca  nombre d'oxidació, n m sin. compl.
  • es  estado de oxidación, n m
  • es  número de oxidación, n m
  • en  oxidation number, n
  • en  oxidation state, n

Química inorgànica

Definition
Càrrega electrònica d'un àtom en un compost establerta per conveni a partir de l'assignació hipotètica dels electrons segons unes regles establertes.

Note

  • L'estat d'oxidació no sempre té sentit químic, però és un concepte convencional que esdevé molt útil a l'hora de formular.

    Hi ha quatre regles per a determinar l'estat d'oxidació. Primerament, l'estat d'oxidació de qualsevol element en estat lliure és zero, encara que en l'estat elemental es trobi formant molècules diatòmiques; per exemple, Cu, Au, H2, Br2. En segon lloc, per a un ió monoatòmic, l'estat d'oxidació és igual a la càrrega neta de l'ió. En tercer lloc, l'estat d'oxidació de l'hidrogen és +1, l'estat d'oxidació de l'oxigen és -2, l'estat d'oxidació d'un halogen és -1 i l'estat d'oxidació del sofre és -2. Només en els hidrurs dels metalls alcalins i metalls alcalinoterris, com l'hidrur de sodi (NaH) o l'hidrur de calci (CaH2), l'estat d'oxidació de l'hidrogen és -1; i només en els peròxids, com el peròxid d'hidrogen (H2O2), els dos àtoms d'oxigen presenten un estat d'oxidació -1. Finalment, la suma dels estats d'oxidació de tots els àtoms d'un compost és igual a la càrrega elèctrica del compost; per exemple, H2O amb 2 H(I) i O(-II), que sumen 0, o MnO4- amb Mn(VII) i 4 O(-II), que sumen -1.

    L'estat d'oxidació s'indica amb números romans entre parèntesis, precedits del signe negatiu, si escau, mentre que la càrrega iònica real s'indica amb un signe positiu o negatiu com a superíndex, precedit d'una xifra aràbiga, si escau. Així, en l'anió permanganat, MnO4-, el manganès té un estat d'oxidació +7, Mn(VII), però no es pot parlar de l'existència d'un ió Mn7+. En el cas dels compostos iònics senzills, l'estat d'oxidació sí que coincideix amb la càrrega elèctrica. Per exemple, en el clorur de sodi, el sodi hi és present com a ió Na+, amb estat d'oxidació +1, Na(I), i el clor hi és com a Cl-, amb estat d'oxidació -1, Cl(-I).

    La formació de complexos no altera l'estat d'oxidació; tant a [Ni(NH3)6]2+ com a [Ni(CN)4]2- el níquel té un estat d'oxidació +2.

    Cal esmentar que pot ser dificultós assignar un estat d'oxidació quan es consideren enllaços entre elements amb electronegativitats similars o bé en el cas d'enllaços múltiples.