Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  forma cetònica, n f
  • ca  forma ceto, n f sin. compl.
  • es  forma ceto, n f
  • es  forma cetónica, n f
  • en  keto form, n
  • en  ketonic form, n

Química orgànica

Definition
Cetona resultant del desplaçament de la tautomeria cetoenòlica cap al tautòmer amb el grup carbonil.
  • ca  forma cetònica, n f
  • ca  forma ceto, n f sin. compl.
  • es  forma ceto, n f
  • es  forma cetónica, n f
  • en  keto form, n
  • en  ketonic form, n

Química orgànica

Definition
Cetona resultant del desplaçament de la tautomeria cetoenòlica cap al tautòmer amb el grup carbonil.
  • ca  forma enòlica, n f
  • ca  forma enol, n f sin. compl.
  • es  forma enol, n f
  • es  forma enólica, n f
  • en  enol form, n

Química orgànica

Definition
Enol resultant del desplaçament de la tautomeria cetoenòlica cap al tautòmer amb l'enllaç doble i el grup hidroxil.
  • ca  forma enòlica, n f
  • ca  forma enol, n f sin. compl.
  • es  forma enol, n f
  • es  forma enólica, n f
  • en  enol form, n

Química orgànica

Definition
Enol resultant del desplaçament de la tautomeria cetoenòlica cap al tautòmer amb l'enllaç doble i el grup hidroxil.
Image from term result on cercaterm
  • ca  forma meso, n f
  • ca  estructura meso, n f sin. compl.
  • es  estructura meso, n f
  • es  forma meso, n f
  • en  meso form, n
  • en  meso structure, n

Química orgànica

Definition
Configuració d'un isòmer configuracional amb més d'un centre quiral i amb un pla de simetria que provoca la compensació de l'activitat òptica de les dues parts simètriques, cosa que el converteix en òpticament inactiu i fa que no es pugui considerar un diastereoisòmer.

Note

  • Vegeu compost meso.
Image from term result on cercaterm
  • ca  formaldehid, n m
  • ca  aldehid fòrmic, n m sin. compl.
  • ca  metanal, n m sin. compl.
  • es  aldehído fórmico, n m
  • es  formaldehído, n m
  • es  metanal, n m
  • en  formaldehyde, n
  • en  formic aldehyde, n
  • en  methanal, n
  • for  HCHO

Química orgànica

Definition
Aldehid d'1 sol àtom de carboni que a temperatura ambient es presenta com un gas d'olor forta i picant i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició de −19 ºC.

Note

  • El formaldehid és el més simple de la sèrie homòloga dels aldehids. És soluble en aigua i alcohol.

    S'obté per oxidació del metanol sintètic o de gasos de baix punt d'ebullició, com el propà i el butà, amb catalitzadors de plata, coure o un òxid de ferro-molibdè.

    El formaldehid, com els altres aldehids, forma cetals cíclics o polimèrics que consten de vàries molècules.

    Se'n comercialitzen les solucions aquoses, com ara el formol, estabilitzades amb un percentatge de metanol variable o sense estabilitzar. També es comercialitza en forma sòlida, com és el cas del paraformaldehid, una forma polimeritzada constituïda per un nombre de monòmers comprès entre 8 i 100.

    El formaldehid és l'única molècula que s'ha trobat en l'espai.

    Té interès principalment per la seva facilitat de polimerització. Per polimerització del formaldehid s'obtenen polímers termoplàstics d'alta massa molar, com el polioximetilè i per polimerització amb fenols, urea o melamina s'obtenen resines plàstiques. És un producte intermediari molt versàtil que també es fa servir com a auxiliar en la indústria tèxtil, del paper, del cuir i de la fusta. Les seves solucions aquoses s'utilitzen com a desinfectants i conservants.
Image from term result on cercaterm
  • ca  formil, n m
  • es  formilo, n m
  • en  formyl, n
  • for  −CHO

Química orgànica

Definition
Substituent que es troba com a funció secundària en un compost orgànic.

Note

  • Per exemple, àcid 2-formilpropanoic (CH3CH(CHO)COOH).
  • ca  formilació, n f
  • es  formilación, n f
  • en  formylation, n

Química orgànica

Definition
Reacció mitjançant la qual s'introdueix un formil en una molècula orgànica.

Note

  • Com que el carboni carbonílic d'un derivat d'àcid carboxílic es comporta com un electròfil, és possible la formilació de compostos que es comporten com a nucleòfils. Per exemple, la formilació de l'etilamina amb clorur de formil: CH3CH2NH2 + ClCHO → CH3CH2NHCHO + HCl.
  • ca  formol, n m
  • es  formol, n m
  • en  formol, n

Química orgànica

Definition
Solució aquosa al 37 % en pes de formaldehid, que es presenta com un líquid incolor i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició d'entre 96 i 98 ºC.

Note

  • El formol té una densitat d'1,09 g/cm3. És miscible amb aigua i fa una olor irritant i sufocant. S'estabilitza amb metanol al 9-15 % per a evitar-ne la polimerització.

    Té utilitat com a producte intermediari en l'obtenció de colorants, resines fenòliques o èsters. Es fa servir com a desinfectant d'habitatges, de vaixells i d'utensilis; com a germicida i fungicida de vegetals, de líquids per a embalsamar, de conservants, d'adobs i de preparats farmacèutics, i com a enduridor en fotografia.
  • ca  fórmula de Boltzmann, n f
  • es  fórmula de Boltzmann, n f
  • en  Boltzmann's formula, n

Química física

Definition
Expressió que relaciona l'entropia d'un sistema i el nombre d'estats microscòpics accessibles pel sistema mitjançant la constant de Boltzmann.

Note

  • Matemàticament, la fórmula de Boltzmann s'expressa com S = k ln W, en què S és l'entropia, k és la constant de Boltzmann i W és el nombre d'estats microscòpics accessibles pel sistema.

    Boltzmann va fer una interpretació microscòpica de l'entropia per a sistemes aïllats que la vincula al desordre molecular, un concepte associat al nombre de microestats accessibles en un macroestat determinat. Com que el bescanvi de calor depèn de com s'ocupen els nivells d'energia, o microestats, en un macroestat donat, l'augment d'entropia en un procés irreversible està associat a la distribució més probable de molècules entre els diferents microestats. Aquesta distribució serà la que faci màxima la probabilitat termodinàmica i, per tant, l'entropia. Aquesta interpretació permet veure la calor, relacionada amb l'entropia, com una manera de bescanviar energia de manera desordenada que es mostra més eficient a mesura que disminueix la temperatura, ja que les molècules tendeixen a ocupar els nivells de mínima energia i, per tant, qualsevol aportació d'energia en forma de calor desordenarà molt més les molècules entre els nivells (augmentarà l'entropia) com més baixa sigui la temperatura.

    Encara que aquesta visió microscòpica de l'entropia sigui adequada per a sistemes aïllats de molècules sense interacció i ideals, es pot generalitzar a sistemes tancats reals i amb molècules que interaccionen en funció de pi la probabilitat que el sistema es trobi en un dels microestats compatibles amb el macroestat considerat. Així, l'entropia es pot calcular com S = −k ∑ pi ln pi, en la qual, per a sistemes aïllats a energia i volum constants, totes les probabilitats són iguals, ja que només depenen de l'energia del microestat, i s'obté la fórmula de Boltzmann.

    La fórmula de Boltzmann defineix la possibilitat de tenir un sistema macroscòpic en una gran varietat de formes segons els estats dels seus components microscòpics, i s'utilitza en molts altres camps, com ara en l'ecologia per a la diversitat d'un ecosistema.