Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  glicerol, n m
  • ca  1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
  • ca  glicerina, n f sin. compl.
  • ca  propan-1,2,3-triol, n m sin. compl.
  • es  1,2,3-propanotriol, n m
  • es  glicerina, n f
  • es  glicerol, n m
  • es  propano-1,2,3-triol, n m
  • en  1,2,3-propanetriol, n
  • en  glycerin, n
  • en  glycerol, n
  • en  propane-1,2,3-triol, n
  • for  CH2OHCHOHCH2OH

Química orgànica

Definition
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt higroscòpic, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'acroleïna.

Note

  • El glicerol és el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform.

    Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga.

    Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè.

    És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: solvent, humectant, plastificant o producte intermediari de síntesi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen les de lubrificant, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants.

    La denominació glicerina es considera obsoleta.
  • ca  glicero-, pfx
  • es  glicero-, pfx
  • en  glycero-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que tenen l'estructura bàsica del glicerol.

Note

  • Per exemple, àcid glicerofosfòric (CH2OHCHOHCH2OPO3H).
Image from term result on cercaterm
  • ca  glicerol, n m
  • ca  1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
  • ca  glicerina, n f sin. compl.
  • ca  propan-1,2,3-triol, n m sin. compl.
  • es  1,2,3-propanotriol, n m
  • es  glicerina, n f
  • es  glicerol, n m
  • es  propano-1,2,3-triol, n m
  • en  1,2,3-propanetriol, n
  • en  glycerin, n
  • en  glycerol, n
  • en  propane-1,2,3-triol, n
  • for  CH2OHCHOHCH2OH

Química orgànica

Definition
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt higroscòpic, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'acroleïna.

Note

  • El glicerol és el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform.

    Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga.

    Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè.

    És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: solvent, humectant, plastificant o producte intermediari de síntesi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen les de lubrificant, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants.

    La denominació glicerina es considera obsoleta.
  • ca  glicol, n m
  • es  glicol, n m
  • en  glycol, n

Química orgànica

Definition
Diol en què els dos grups hidroxil estan units a àtoms de carboni adjacents d'una mateixa cadena alifàtica.

Note

  • Els glicols són físicament i químicament semblants al glicerol. Els glicols de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, amb punts d'ebullició superiors als 100 ºC i punts de fusió inferiors a 0 ºC. Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals.

    Són molt emprats en farmàcia, en la indústria automobilística, en la indústria tèxtil i en la indústria del petroli, i també com a explosius.

    Vegeu també etilenglicol.
  • ca  gota, n f
  • es  gota, n f
  • en  drop, n

Química física

Definition
Petita quantitat d'un líquid que cau formant una massa esfèrica.

Note

  • L'existència de la tensió interficial fa que els líquids adoptin la forma d'una àrea mínima de la interfície. És per això que les gotes són esfèriques, ja que l'esfera és la figura geomètrica en què la relació àrea-volum és mínima.
  • ca  grau de polimerització, n m
  • es  grado de polimerización, n m
  • en  degree of polymerisation, n
  • en  degree of polymerization, n

Química física

Definition
Nombre de monòmers en una molècula de polímer.

Note

  • Habitualment, el grau de polimerització es dona en forma de mitjana, atès que no totes les molècules de polímer d'una mostra són constituïdes pel mateix nombre de monòmers. Això és degut a les característiques especials de la poliaddició i la policondensació.

    En la policondensació en què participa un únic tipus de monòmer, el grau de polimerització es calcula a partir del quocient entre la concentració inicial de monòmer i la concentració de monòmer en un instant determinat després que s'hagi iniciat la polimerització. Si se suposa que la reacció elemental del procés és una reacció de condensació del tipus M + M → MM + H2O, es demostra que l'expressió del grau de polimerització és 1+kt[M]0, en què k és la constant de velocitat de la reacció de condensació, t és el temps de reacció i [M]0 és la concentració de monòmer a temps zero.

    En la poliaddició, l'expressió del grau de polimerització és $\frac{\sigma k_p}{2\sqrt{k_d k_t}} \frac{[M]}{[ I]^{1/2}}$, en què σ adopta el valor d'1 o 2 en funció de les característiques de l'etapa de terminació, kp és la constant de velocitat de les etapes de propagació, kd és la constant de velocitat de l'etapa en què es formen les espècies radicalàries responsables de la polimerització, kt és la constant de velocitat de l'etapa de terminació, [M] és la concentració de monòmer en un instant determinat i [I] és la concentració de l'iniciador, que genera les espècies radicalàries.

    Veient les expressions del grau de polimerització per als dos tipus de polimerització, es fa palès que existeix una diferència essencial entre ambdós. Així com en la policondensació es poden aconseguir graus de polimerització elevats si es treballa a temps de reacció llargs, en les poliaddicions el temps de reacció no és la variable clau per a controlar el grau de polimerització. En aquests casos, es pot controlar el grau de polimerització canviant la concentració de monòmer o de l'iniciador.
  • ca  graus de llibertat, n m pl
  • es  grados de libertad, n m pl
  • en  degrees of freedom, n pl
  • sbl  L

Química física

Definition
Magnitud estadística que indica el nombre de variables intensives necessàries per a descriure l'estat d'equilibri termodinàmic d'un sistema que no es poden determinar a partir de les equacions del sistema pel fet que hi ha més incògnites que equacions linealment independents.

Note

  • Per a un sistema tancat de massa fixa i composició variable, els graus de llibertat són determinats per la regla de les fases.

    Els graus de llibertat mesuren la indeterminació d'un sistema. Per a resoldre el conjunt d'equacions, prèviament s'hauran de donar valors arbitraris a un nombre de variables igual als graus de llibertat del sistema per a igualar el nombre d'incògnites al d'equacions, ja que quan el nombre d'incògnites és igual al nombre d'equacions independents es pot calcular la solució, la qual és única.
  • ca  grup 1, n m
  • es  grupo 1, n m
  • en  group 1, n

Química inorgànica

Definition
Columna primera de la taula periòdica dels elements, formada pels elements hidrogen, liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci, que tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró s1, el qual és el primer dels dos electrons que poden estar en un orbital s.

Note

  • Els elements del grup 1 són els metalls alcalins, excepte l'hidrogen, que es considera un no-metall per les seves propietats, tan diferents de les de la resta.
  • ca  grup 2, n m
  • es  grupo 2, n m
  • en  group 2, n

Química inorgànica

Definition
Columna segona de la taula periòdica dels elements, formada pels elements beril·li, magnesi, calci, estronci, bari i radi, que tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró s2, el qual completa un orbital s.

Note

  • Els elements del grup 2 són els metalls alcalinoterris.

    Tot i que l'heli també té un electró s2 com a últim de la seva estructura electrònica, s'inclou en el grup 18 per les seves propietats.
  • ca  grup 3, n m
  • es  grupo 3, n m
  • en  group 3, n

Química inorgànica

Definition
Columna tercera de la taula periòdica dels elements, formada pels elements escandi, itri, lantani i actini, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró d1.

Note

  • Tots els elements del grup 3 són metalls.