Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  líquid sobreescalfat, n m
  • es  líquido sobrecalentado, n m
  • en  superheated liquid, n

Química física

Definition
Líquid que es manté com a tal a temperatures superiors a la seva temperatura d'ebullició.

Note

  • Un líquid sobreescalfat es pot obtenir quan un líquid s'escalfa sense cap tipus d'agitació, ja que, en no haver-hi cap centre de nucleació, les bombolles de gas que es formen no poden créixer i desapareixen. El simple moviment del recipient o l'addició d'un sòlid provoca la formació espontània de bombolles prou grans i s'observa l'ebullició violenta del líquid. Per aquest motiu, quan es vol aconseguir una ebullició suau i a la temperatura d'ebullició, s'afegeixen trossos d'algun sòlid que actuïn com a centres de nucleació.
  • ca  líquid subrefredat, n m
  • es  líquido subenfriado, n m
  • en  supercooled liquid, n

Química física

Definition
Líquid que es troba en un estat metaestable quan es refreda a temperatures inferiors a la seva temperatura de congelació, sense perdre les seves propietats i a pressió constant.
  • ca  líquid supercrític, n m
  • es  líquido supercrítico, n m
  • en  supercritical liquid, n

Química física

Definition
Líquid que s'escalfa dins d'un recipient tancat fins a arribar al punt en què la densitat del vapor que s'ha format i la densitat del líquid restant és la mateixa, amb la qual cosa s'obté un fluid supercrític.
  • ca  liti, n m
  • es  litio, n m
  • en  lithium, n
  • sbl  Li

Química inorgànica

Definition
Element del grup 1, del període 2 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 3 i massa atòmica 6,94.

Note

  • Es coneixen fins a nou isòtops del liti, dels quals dos són estables, 6Li i 7Li.

    El liti es presenta com un metall blanc argentat i tou, amb un punt de fusió de 181 ºC i un punt d'ebullició de 1.347 ºC. És el més lleuger dels metalls coneguts.

    És moderadament abundant en la natura, on es troba sobretot en forma de silicats i fosfats, com ara la lepidolita, l'ambligonita i la petalita.

    A partir dels diferents minerals del liti s'obté el clorur de liti, mitjançant diversos tractaments químics. El metall pur s'obté de l'electròlisi d'aquest clorur, que es fon a 410 ºC.

    És un agent reductor fort, si bé no ho és tant com la resta d'elements del seu grup. Moltes de les seves propietats físiques i químiques són més semblants a les dels elements del grup 2 que a les dels altres elements del seu grup. Reacciona amb la majori de no-metalls, amb l'aigua i amb els àcids. És l'únic metall alcalí que reacciona amb el nitrogen a temperatura ambient per a donar el nitrur de liti (Li3N). També reacciona directament amb el carboni per a donar el carbur de liti (Li2C2). Les sals de liti donen a la flama una coloració vermella carmí molt característica en l'anàlisi quantitativa clàssica.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Es fa servir en aliatges lleugers, en la fabricació de vidres especials i en ceràmiques. Els seus compostos són bàsics en la fabricació de piles i acumuladors.
  • ca  livermori, n m
  • es  livermorio, n m
  • en  livermorium, n
  • sbl  Lv

Química inorgànica

Definition
Element del grup 16, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 116 i massa atòmica 293.

Note

  • Tots els isòtops coneguts del livermori són artificials i inestables.
  • ca  llei d'Amagat, n f
  • es  ley de Amagat, n f
  • en  Amagat law, n

Química física

Definition
Llei segons la qual, en mesclar diferents gasos a temperatura i pressió constants, el volum final és la suma dels volums dels gasos individuals.

Note

  • Segons la llei d'Amagat, el volum d'una mescla gasosa és igual a la suma dels volums que ocuparien els diferents gasos, mesurats cadascun d'ells a la pressió total de la mescla i a la mateixa temperatura.

    La llei d'Amagat es relaciona amb la llei de Dalton de les pressions parcials.

    La llei d'Amagat va ser establerta pel físic francès É. H. Amagat.
  • ca  llei de Beer-Lambert, n f
  • ca  llei de Beer, n f sin. compl.
  • ca  llei de Lambert, n f sin. compl.
  • es  ley de Beer, n f
  • es  ley de Beer-Lambert, n f
  • es  ley de Lambert, n f
  • en  Beer-Lambert law, n
  • en  Beer's law, n
  • en  Lambert's law, n

Química física

Definition
Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució.

Note

  • La llei de Beer-Lambert s'expressa com A = εlc, en què A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüència, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.
  • ca  llei de Beer-Lambert, n f
  • ca  llei de Beer, n f sin. compl.
  • ca  llei de Lambert, n f sin. compl.
  • es  ley de Beer, n f
  • es  ley de Beer-Lambert, n f
  • es  ley de Lambert, n f
  • en  Beer-Lambert law, n
  • en  Beer's law, n
  • en  Lambert's law, n

Química física

Definition
Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució.

Note

  • La llei de Beer-Lambert s'expressa com A = εlc, en què A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüència, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.
  • ca  llei de Gay-Lussac, n f
  • ca  llei de Charles, n f sin. compl.
  • es  ley de Charles, n f
  • es  ley de Gay-Lussac, n f
  • en  Charles law, n
  • en  Gay-Lussac's law, n

Química física

Definition
Llei segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas a una temperatura fixada és igual al valor del volum a una temperatura de referència més un increment que és proporcional a la diferència entre la temperatura experimental i la de referència.

Note

  • La llei de Gay-Lussac ve donada per V = V0 (1 + αt), la qual es correspon amb una línia recta quan es representa el volum en funció de la temperatura. A pressions molt baixes, el valor de α gairebé és constant, independentment del gas que es consideri, i presenta un valor límit de 1/273,15 per a pressió nul·la. Com a conseqüència d'això, es considera gas ideal aquell que té un valor de α = 1/273,15.

    De fet, l'expressió de la llei de Gay-Lussac, V = V0 (1 + t/273,15), va portar al concepte de temperatura termodinàmica, ja que V = 0 si t = −273,15 ºC, i, com que no hi pot haver volum negatiu, és impossible que hi hagi un valor de temperatura inferior.

    A partir de la relació T/K = t/ºC + 273,15, l'expressió anterior es transforma en V = V0 T/273,15, segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas de comportament ideal és directament proporcional a la temperatura termodinàmica.
  • ca  llei de conservació de l'energia, n f
  • ca  principi de conservació de l'energia, n m
  • es  ley de conservación de la energía, n f
  • es  principio de conservación de la energía, n m
  • en  law of conservation of energy, n
  • en  law of energy conservation, n
  • en  principle of conservation of energy, n

Química física

Definition
Llei segons la qual l'energia no pot ser creada ni destruïda, ni en una reacció química ni en un procés físic, sinó que només pot ser convertida d'una forma a una altra.

Note

  • La llei de conservació de l'energia va ser introduïda el 1847 per H. L. F. von Helmholtz com a alternativa al primer principi de la termodinàmica, arran dels experiments que R. Mayer i J. P. Joule van realitzar en la dècada de 1842-1852 referents a la conversió entre treball i calor.

    L'establiment del primer principi de la termodinàmica va portar el concepte de l'energia interna com a variable extensiva associada als estats d'equilibri termodinàmic d'un sistema macroscòpic, de manera que per a sistemes tancats, en repòs i en absència de camps externs (gravitacionals, elèctrics, magnètics, etc.), l'energia del sistema només es pot modificar mitjançant processos que donin o rebin calor o treball.