Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  paret diatèrmana, n f
  • ca  paret diatèrmica, n f sin. compl.
  • es  pared diatérmana, n f
  • en  diathermal wall, n
  • en  diathermic wall, n
  • en  nonadiabatic wall, n

Química física

Definition
Paret que deixa passar energia en forma de calor.

Note

  • Paret diatèrmana s'oposa a paret adiabàtica, que es refereix a una paret que no deixa passar energia en forma de calor.
  • ca  paret impermeable, n f
  • es  pared impermeable, n f
  • en  impermeable wall, n

Química física

Definition
Paret que no deixa passar cap tipus de matèria.

Note

  • Quan un sistema té una paret impermeable, es diu que el sistema és de massa fixa, encara que pot ser de composició química variable si s'hi produeix un canvi de fase o una reacció.
  • ca  paret rígida, n f
  • es  pared rígida, n f
  • en  rigid wall, n

Química física

Definition
Paret que no deixa passar energia en forma de treball d'expansió.

Note

  • Per a sistemes en repòs amb una paret rígida, l'única forma de bescanviar energia amb el sistema és en forma de calor.
  • ca  paret semipermeable, n f
  • es  pared semipermeable, n f
  • en  semipermeable wall, n

Química física

Definition
Paret que deixa passar matèria de manera selectiva.

Note

  • Per exemple, són parets semipermeables les membranes cel·lulars, que són selectives a certs tipus de metabòlits i que, en general, no deixen passar molècules grans, com ara certes proteïnes.
Image from term result on cercaterm
  • ca  pel·lícula de Langmuir-Blodgett, n f
  • es  película de Langmuir-Blodgett, n f
  • en  Langmuir-Blodgett film, n

Química física

Definition
Pel·lícula superficial que s'ha transferit a un suport sòlid, la qual cosa permet controlar-ne l'estructura en el camp molecular.

Note

  • Les pel·lícules de Langmuir-Blodgett mostren unes propietats electroquímiques i fotoquímiques particulars que han permès la construcció de semiconductors ultrafins i de biosensors, i que fan pensar en la seva aplicació en circuits integrats o en xips de memòria per a ordinadors.
Image from term result on cercaterm
  • ca  pel·lícula superficial, n f
  • es  película superficial, n f
  • en  surface film, n

Química física

Definition
Monocapa, normalment formada per molècules d'un agent tensioactiu, que es forma en una interfície líquid-gas.

Note

  • Per exemple, si una gota d'àcid palmític en èter de petroli es tira sobre aigua, l'èter de petroli s'evapora i es forma una pel·lícula superficial insoluble. Si hi ha poques molècules d'àcid per unitat d'àrea, es forma una pel·lícula superficial gasosa, que es comporta com un gas ideal bidimensional. Si es disminueix gradualment l'àrea de la superfície, les molècules es van apropant fins a condensar i formar un líquid bidimensional. Si es continua disminuint l'àrea, es forma una pel·lícula de Langmuir-Blodgett, en què la distància entre les molècules és la d'una substància sòlida.

    Les propietats de les pel·lícules superficials s'estudien a partir de la dependència entre la pressió superficial i l'àrea d'una molècula de la pel·lícula o mesurant els canvis del potencial superficial.
  • ca  pentà, n m
  • es  pentano, n m
  • en  pentane, n
  • for  CH3(CH2)3CH3

Química orgànica

Definition
Alcà de cadena lineal de 5 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor, inflamable i d'olor agradable i té un punt de fusió de −130 ºC i un punt d'ebullició de 36 ºC.

Note

  • El pentà té una densitat de 0,6262 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol i en la majoria de dissolvents orgànics, com ara l'èter, l'acetona, el benzè i el cloroform.

    Es troba en la ligroïna, que s'obté per destil·lació fraccionada del petroli i es purifica per rectificació.

    És un narcòtic a grans concentracions i es fa servir en la fabricació de gel artificial, en termòmetres per a indicar baixes temperatures i, sobretot, com a dissolvent.

    Presenta tres isòmers de cadena: el pentà mateix, l'isopentà ((CH3)2CHCH2CH2) i el neopentà ((CH3)4C).
Image from term result on cercaterm
  • ca  pentadiè, n m
  • es  pentadieno, n m
  • en  pentadiene, n
  • for  C5H8

Química orgànica

Definition
Cadascun dels alcadiens de cadena lineal de 5 àtoms de carboni.

Note

  • Existeixen els isòmers de posició penta-1,4-diè, penta-1,3-diè i penta-1,2-diè.

    El més important és el penta-1,3-diè, que pot existir com a isòmer cis i isòmer trans (vegeu la imatge). El penta-1,3-diè es presenta com un líquid incolor, molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 42 ºC per a l'isòmer trans i 44 ºC per a l'isòmer cis, i un punt de fusió de −87,5 ºC per a l'isòmer trans i de −141 ºC per a l'isòmer cis. És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter, l'acetona i el benzè. S'obté per deshidrogenació de la nafta i és un producte intermediari de síntesi, sobretot per a l'obtenció de polímers.

    Pel que fa al penta-1,2-diè, en tenir els enllaços consecutius, es tracta d'un etilal·lè.
  • ca  pentan-, pfx
  • es  pentan-, pfx
  • en  pentan-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats del pentà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.

Note

  • Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, pentanal (CH3(CH2)3CHO) i àcid pentanoic (CH3(CH2)3COOH).
Image from term result on cercaterm
  • ca  pentè, n m
  • es  penteno, n m
  • en  pentene, n
  • for  C5H10

Química orgànica

Definition
Cadascun dels alquens de cadena lineal de 5 àtoms de carboni.

Note

  • Existeixen els isòmers de posició pent-1-è i pent-2-è.

    El pent-1-è es presenta com un líquid incolor i inflamable, amb un punt d'ebullició de 30 ºC, un punt de fusió de −138 ºC i una densitat de 0,6405 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter i el benzè. És tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània. S'obté per deshidrogenació de la nafta i es fa servir en síntesi orgànica com a agent de mescla en benzines d'alt octanatge i en formulacions de pesticides.

    Pel que fa al pent-2-è, comercialment se'n poden trobar mescles dels isòmers cis i trans (vegeu la imatge). Té un punt d'ebullició de 36,4 ºC per a l'isòmer trans i de 37 ºC per a l'isòmer cis, i un punt de fusió de −139 ºC per a l'isòmer trans i de −180 ºC per a l'isòmer cis. És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter, l'acetona i el benzè. S'obté a partir de la benzina i es fa servir en síntesi orgànica i com a inhibidor de polimerització.