Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  termòmetre de líquid, n m
  • es  termómetro de líquido, n m
  • en  liquid thermometer, n

Química física

Definition
Termòmetre basat en la variació del volum d'un líquid a causa de la variació de la seva temperatura.
  • ca  termòmetre de mercuri, n m
  • es  termómetro de mercurio, n m
  • en  mercury thermometer, n

Química física

Definition
Termòmetre de líquid en què la propietat termomètrica és la longitud que ocupa el mercuri contingut en un bulb que ascendeix per un tub capil·lar en experimentar una variació de temperatura.
  • ca  parell termoelèctric, n m
  • ca  termoparell, n m sin. compl.
  • es  par termoeléctrico, n m
  • es  termopar, n m
  • en  thermocouple, n

Química física

Definition
Dispositiu consistent en un circuit constituït pels dos fils metàl·lics soldats que genera un potencial elèctric quan els dos terminals estan a diferents temperatures.

Note

  • Els fils del circuit que constitueix un parell termoelèctric poden ser, per exemple, de platí i de coure.

    Un parell termoelèctric pot ser la base d'un termòmetre en què la propietat termomètrica és la diferència de potencial elèctric que s'estableix entre els terminals.
  • ca  termoplàstic -a, adj
  • es  termoplástico -ca, adj
  • en  thermoplastic, adj

Química física

Definition
Dit d'un polímer que s'estova i adquireix plasticitat per escalfament i que s'endureix de nou en refredar-se.
  • ca  termoquímica, n f
  • es  termoquímica, n f
  • en  thermochemistry, n

Química física

Definition
Part de la termodinàmica química que estudia el bescanvi de calor que acompanya les reaccions.

Note

  • La termoquímica s'ocupa de la conversió d'energia química en energia calorífica, i a l'inrevés.

    El desenvolupament formal de la termoquímica es va dur a terme durant els segles XVIII i XIX a partir de la llei de Lavoisier-Laplace i de la llei de Hess, que no són sinó una aplicació del fet que la calor de reacció és una variable d'estat que no varia en un procés cíclic.
  • ca  terpè, n m
  • es  terpeno, n m
  • en  terpene, n

Química orgànica

Definition
Hidrocarbur que té una estructura derivada formalment de l'isoprè.

Note

  • Hi ha terpens acíclics i terpens cíclics.

    Se'n troben a la majoria d'olis essencials i de resines.

    Tots tenen com a fórmula general (C5H8)n, en què n pot variar entre 1 en l'isoprè, o hemiterpè, fins a més de 5.000 per als politerpens, com en el cas del cautxú. La gutaperxa, la vitamina A (diterpè, n = 4) i els pigments derivats del carotè (tetraterpè, n = 8) són membres importants de la família dels terpens. Els monoterpens (n = 2) són olis volàtils, de punt d'ebullició entre 150 i 200 ºC, que s'obtenen per destil·lació per arrossegament amb vapor a partir de fulles o fruits de les plantes.

    Les molècules similars a les del terpè però amb oxigen són els terpenoides, força comuns a la naturalesa.

    Alguns monoterpens són la matèria primera del mentol, un important saboritzant i aromatitzant que també s'obté de la menta.
  • ca  metalls de les terres rares, n m pl
  • ca  elements de les terres rares, n m pl sin. compl.
  • ca  terres rares, n f pl sin. compl.
  • es  elementos de las tierras raras, n m pl
  • es  metales de las tierras raras, n m pl
  • es  tierras raras, n f pl
  • en  rare earth elements, n pl
  • en  rare earth metals, n pl
  • en  rare earths, n pl

Química inorgànica

Definition
Grup d'elements de la taula periòdica dels elements format pels lantànids, l'escandi i l'itri.

Note

  • Els metalls de les terres rares són mal·leables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se'ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament.

    Actualment, el terme metalls de les terres rares és obsolet. Antigament la denominació terres rares es referia als òxids dels metalls de les terres rares, els quals incloïen addicionalment altres elements poc comuns.
  • ca  element terri, n m
  • ca  terri, n m sin. compl.
  • es  elemento térreo, n m
  • en  triel, n
  • en  triel element, n

Química inorgànica

Definition
Cadascun dels elements del grup 13 de la taula periòdica dels elements.

Note

  • Són elements terris el bor, l'alumini, el gal·li, l'indi, el tal·li i el nihoni.
Image from term result on cercaterm
  • ca  tert-, pfx
  • ca  terc-, pfx sin. compl.
  • es  terc-, pfx
  • es  tert-, pfx
  • en  tert-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que una cadena hidrocarbonada té un carboni terciari.

Note

  • Es pot tractar d'un compost ramificat o bé d'una ramificació de la cadena principal (vegeu la imatge).

    Vegeu també sec-.
  • ca  tetra-, pfx
  • es  tetra-, pfx
  • en  tetra-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que en un compost es troben quatre substituents no substituïts iguals, encara que no estiguin necessàriament en la mateixa posició.

Note

  • Per exemple, el tetrabromometà té quatre àtoms de brom en substitució dels quatre àtoms d'hidrogen del metà i el 2,2,3,3-tetrametilbutanol té dos grups metil units al carboni 2 i dos d'units al carboni 3.