Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  cis-, pfx
  • ca  (Z)-, pfx sin. compl.
  • es  cis-, pfx
  • es  (Z)-, pfx
  • en  cis-, pfx
  • en  (Z)-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en el mateix sentit respecte a un pla.

Note

  • Per exemple, el cis-but-2-è té els dos metils en el mateix sentit.

    Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible distingir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.

    La configuració cis s'oposa a la configuració trans.

    Quan la forma cis- és ambigua per als alquens, se substitueix per (Z)- (vegeu la imatge). La Z d'aquest prefix prové del terme alemany zusammen ('junts').

    Quan cis- i (Z)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (Z)-, també sense parèntesis.

    Vegeu trans-.
  • ca  zero absolut, n m
  • ca  zero absolut de temperatura, n m
  • es  cero absoluto, n m
  • es  cero absoluto de temperatura, n m
  • en  absolute zero, n
  • en  absolute zero of temperature, n

Química física

Definition
Valor més baix de temperatura en què es pot trobar un sistema en equilibri termodinàmic, que s'estableix com a valor de 0 K en l'escala termodinàmica de temperatures i que és igual a -273,15 ºC en l'escala de temperatures centígrada.

Note

  • Tot i que el zero absolut no es pot assolir amb un nombre finit de passos, segons el principi de la inaccessibilitat del zero absolut, a 0 K no hi ha energia tèrmica i, per tant, no es pot emprar cap moviment molecular per a transferir energia d'un sistema a un altre, ja que totes les molècules del sistema es trobarien en els seus estats d'energia fonamentals i no hi hauria manera de bescanviar energia entre elles sense aportació externa d'energia.

    La llei de Gay-Lussac va suggerir que hi havia d'haver una temperatura mínima, la qual cosa va permetre fer una primera estimació d'aquest valor en l'escala de temperatures centígrada.
  • ca  zero absolut, n m
  • ca  zero absolut de temperatura, n m
  • es  cero absoluto, n m
  • es  cero absoluto de temperatura, n m
  • en  absolute zero, n
  • en  absolute zero of temperature, n

Química física

Definition
Valor més baix de temperatura en què es pot trobar un sistema en equilibri termodinàmic, que s'estableix com a valor de 0 K en l'escala termodinàmica de temperatures i que és igual a -273,15 ºC en l'escala de temperatures centígrada.

Note

  • Tot i que el zero absolut no es pot assolir amb un nombre finit de passos, segons el principi de la inaccessibilitat del zero absolut, a 0 K no hi ha energia tèrmica i, per tant, no es pot emprar cap moviment molecular per a transferir energia d'un sistema a un altre, ja que totes les molècules del sistema es trobarien en els seus estats d'energia fonamentals i no hi hauria manera de bescanviar energia entre elles sense aportació externa d'energia.

    La llei de Gay-Lussac va suggerir que hi havia d'haver una temperatura mínima, la qual cosa va permetre fer una primera estimació d'aquest valor en l'escala de temperatures centígrada.
  • ca  zinc, n m
  • es  cinc, n m
  • es  zinc, n m
  • en  zinc, n
  • sbl  Zn

Química inorgànica

Definition
Element del grup 12, del període 4 i del bloc d de lal taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 30 i massa atòmica 65,38.

Note

  • Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del zinc, dels quals cinc són estables (64Zn, 66Zn, 67Zn, 68Zn i 70Zn).

    El zinc es presenta com un metall de color blanc, brillant, llustrós, amb un punt de fusió de 420 ºC i un punt d'ebullició de 907 ºC.

    Té una abundància mitjana en la natura, on es troba àmpliament distribuït. Els minerals principals del zinc són la calamina, que és el carbonat de zinc; la wil·lemita, que és el silicat de zinc, i l'esfalerita, que és el sulfur de zinc.

    S'obté a partir de l'òxid de zinc, que s'aconsegueix mitjançant la torrefacció dels carbonats o sulfurs, i aquest òxid es redueix amb carbó per a obtenir-ne el zinc elemental. S ies vol obtenir zinc de gran puresa, es fa l'electròlisi d'aquest òxid.

    Químicament presenta un caràcter amfòter. Reacciona tant amb àcids com amb bases, i allibera hidrogen per a donar el catió Zn2+ i zincats ([Zn(OH)4]2-), respectivament. A temperatures elevades reacciona directament amb l'oxigen, els halògens i altres no-metalls, com ara el sofre, el fòsfor i el seleni.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    El zinc es coneix des de l'antiguitat. Per la passivació que presenta, el zinc s'utilitza principalment en recobriments anticorrosió d'altres metalls. També s'utilitza com a integrant de diferents compostos en la indústria metal·lúrgica per a galvanitzar el ferro i obtenir aliatges (per exemple, llautó, si es barreja amb coure). També s'empra en la fabricació de productes fitosanitaris i adobs agrícoles, pintures, bateries elèctriques, tractaments per a la conservació de la fusta i productes de tintoreria i farmacèutics.
  • ca  zirconi, n m
  • es  circonio, n m
  • es  zirconio, n m
  • en  zirconium, n
  • sbl  Zr

Química inorgànica

Definition
Element del grup 4, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 40 i massa atòmica 91,224.

Note

  • Es coneixen fins a trenta isòtops del zirconi, dels quals cinc són estables (90Zr, 91Zr, 92Zr, 94Zr i 96Zr).

    El zirconi es presenta com un metall gris llustrós, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.857 ºC i un punt d'ebullició de 4.200 ºC. És més dur, més resistent i més lleuger que l'acer.

    És el quinzè element més abundant de l'escorça terrestre. Els seus minerals més importants són la baddeleyita (ZrO2) i el zircó.

    És mitjanament reactiu.

    Presenta els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    S'utilitza principalment en aliatges diversos.