Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentation
  • ca  dengue, n m
  • es  dengue, n m
  • fr  dengue, n m
  • en  dengue, n
  • en  dengue fever, n

Definition
Malaltia infecciosa vírica benigna transmesa pel mosquit Aedes aegypti, pròpia del tròpic i dels països mediterranis, caracteritzada per febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruent a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia.

Note

  • Existeix una forma hemorràgica del dengue que es presenta en infants i és de mortalitat elevada. Actualment es considera una malaltia emergent.
  • ca  desinfecció, n f
  • es  desinfección, n f
  • fr  désinfection, n f
  • en  disinfection, n

Definition
Conjunt d'accions dirigides a eliminar els microorganismes patògens presents en un objecte inanimat mitjançant mètodes físics o químics.

Note

  • Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats. Si bé certs agents físics (llum, aire, calor) poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics.
  • ca  desinfectar, v tr
  • es  desinfectar, v tr
  • fr  désinfecter, v tr
  • en  disinfect, to, v tr

Definition
Sotmetre algun objecte o ésser viu a la desinfecció.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n f
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n f
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n

Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n f
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n f
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n

Definition
Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
diarrea del viatger diarrea del viatger

  • ca  diarrea del viatger, n f
  • ca  mal del viatger, n m sin. compl.
  • ca  malaltia del viatger, n f sin. compl.
  • es  diarrea del viajero, n f
  • es  enfermedad del viajero, n f
  • es  mal del viajero, n m
  • fr  diarrhée du voyageur, n f
  • fr  maladie du voyageur, n f
  • en  travel-related illness, n
  • en  travelers' diarrhea, n

Definition
Enterocolitis aguda de causa infecciosa, produïda principalment per haver begut o menjat productes afectats per contaminació fecal, que cursa amb diarrea abundant, cansament, nàusees i marejos.
  • ca  diftèria, n f
  • es  difteria, n f
  • fr  diphthérie, n f
  • en  diphtheria, n

Definition
Malaltia infecciosa aguda, produïda pel bacteri Corynebacterium diphteriae, que afecta sobretot els infants d'un a cinc anys i es caracteritza per la formació de pseudomembranes molt adherents, a la gola i a les vies respiratòries i digestives superiors, que poden donar lloc a disfàgia i dispnea.

Note

  • Les principals complicacions són la miocarditis i les polineuritis, que inclouen la paràlisi del vel del paladar. En els casos més greus, per extensió a la laringe i la tràquea pot arribar a produir asfíxia

    La denominació diftèria prové del grec diphthera 'membrana'.
disenteria bacil·lar disenteria bacil·lar

  • ca  shigel·losi, n f
  • ca  disenteria bacil·lar, n f sin. compl.
  • es  shigelosis, n f
  • fr  shigellose, n f
  • en  shigellosis, n

Definition
Malaltia infecciosa provocada per gèrmens del gènere shigel·la, que es manifesta clínicament de forma variable, des d'infeccions asimptomàtiques, gastroenteritis inespecífiques, fins un quadre típic amb diarrees escasses i freqüents, acompanyades de moc, sang, pus i tenesme rectal.

Note

  • Les complicacions són la proctorràgia, l'enteropatia amb pèrdua de proteïnes, el megacòlon tòxic i la perforació intestinal. Pot haver-hi bacterièmia i sèpsia. Una complicació greu observada en infants és l'aparició d'una síndrome uremicohemolítica. L'afectació extraintestinal és rara: pneumònia, meningisme, queratoconjuntivitis, iridociclitis i artritis reactiva.

    La denominació metadisenteria es considera obsoleta.
  • ca  dispnea, n f
  • ca  ofec, n m sin. compl.
  • ca  tapament, n m sin. compl.
  • es  disnea, n f
  • fr  dyspnée, n f
  • en  dyspnea, n

Definition
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Note

  • Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
  • ca  tos ferina, n f
  • ca  distenta, n f sin. compl.
  • ca  pertussis, n m sin. compl.
  • es  coqueluche, n f
  • es  pertussis, n m
  • es  tos ferina, n f
  • fr  coqueluche, n f
  • fr  pertussis, n m
  • en  pertussis, n
  • en  whooping cough, n

Definition
Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada per Bordetella pertussis, caracteritzada per un primer període catarral seguit d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada que sona com un gall i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits.

Note

  • El contagi de la tos ferina s'efectua gairebé sempre per inhalació de gotetes d'excreció expectorada per malalts. Durant el període catarral, que pot durar una o dues setmanes la tos ferina mostra una simptomatologia inespecífica. El període paroxismal pot estendre's de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.

    La vacunació sistemàtica dels infants amb la vacuna antipertússica (que s'administra sovint combinada amb altres vacunes, com per exemple la vacuna DTPa) ha aconseguit que aquesta malaltia sigui avui dia menys freqüent del que era abans.

    La denominació pertussis està formada pel llatí per 'molt' i tussis 'tos'.