tapament
tapament
- ca dispnea, n f
- ca ofec, n m sin. compl.
- ca tapament, n m sin. compl.
- es disnea, n f
- fr dyspnée, n f
- en dyspnea, n
Definition
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.
Note
-
Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.
La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
taquicàrdia
taquicàrdia
- ca taquicàrdia, n f
- ca picnocàrdia, n f sin. compl.
- ca policàrdia, n f sin. compl.
- ca sincropèxia, n f sin. compl.
- ca taquisistòlia, n f sin. compl.
- es taquicardia, n f
- fr tachycardie, n f
- en tachycardia, n
Definition
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
taquisistòlia
taquisistòlia
- ca taquicàrdia, n f
- ca picnocàrdia, n f sin. compl.
- ca policàrdia, n f sin. compl.
- ca sincropèxia, n f sin. compl.
- ca taquisistòlia, n f sin. compl.
- es taquicardia, n f
- fr tachycardie, n f
- en tachycardia, n
Definition
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
taràxia
taràxia
- ca trastorn, n m
- ca taràxia, n f sin. compl.
- es trastorno, n m
- fr complainte, n f
- fr trouble, n f
- en complaint, n
- en disorder, n
- en disturbance, n
Definition
Qualsevol alteració en sentit morbós.
Note
- La denominació taràxia prové del grec táraxis 'trastorn'.
teixit mieloide
teixit mieloide
- ca medul·la òssia, n f
- ca moll, n m sin. compl.
- ca moll de l'os, n m sin. compl.
- ca teixit mieloide, n m sin. compl.
- es médula ósea, n f
- es tuétano, n m
- fr moelle osseuse, n f
- en bone marrow, n
- en medulla ossium, n
Definition
Òrgan limfoide primari en forma de teixit tou, localitzat a l'interior de les cavitats òssies, que conté cèl·lules hematopoètiques en diferents etapes de maduració, que esdevindran eritròcits, leucòcits i plaquetes funcionals.
Note
- En els mamífers, tots els limfòcits s'originen en les cèl·lules mare de la medul·la òssia, però, mentre que els limfòcits B completen en aquest teixit tota la seva maduració, els limfòcits T l'abandonen en un estadi immadur i completen el seu desenvolupament en el tim.
teràpia biològica
teràpia biològica
- ca teràpia biològica, n f
- es terapia biológica, n f
- fr thérapie biologique, n f
- en biological therapy, n
Definition
Tractament que utilitza substàncies elaborades per organismes vius per a tractar malalties.
Note
-
Algunes teràpies biològiques estimulen o inhibeixen el sistema immunitari per a ajudar el cos a combatre el càncer, les infeccions i altres malalties, mentre que d'altres ataquen cèl·lules canceroses específiques i en poden impedir el creixement o destruir-les. També poden reduir alguns efectes secundaris de determinats tractaments de càncer. Les substàncies emprades poden tenir un origen natural, o bé es poden produir en un laboratori.
Per exemple, són teràpies biològiques la immunoteràpia, la teràpia gènica i certes teràpies dirigides.
tercera malaltia
tercera malaltia
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definition
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Note
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
tètan
tètan
- ca tètanus, n m
- ca tètan, n m sin. compl.
- es tétanos, n m
- fr tétanos, n m
- en tetanus, n
Definition
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.
Note
-
La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.
La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.
tètanus
tètanus
- ca tètanus, n m
- ca tètan, n m sin. compl.
- es tétanos, n m
- fr tétanos, n m
- en tetanus, n
Definition
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.
Note
-
La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.
La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.
tífia
tífia
- ca febre tifoide, n f
- ca enteropíria, n f sin. compl.
- ca febre intestinal, n f sin. compl.
- ca tífia, n f sin. compl.
- ca tifobacil·losi, n f sin. compl.
- ca tifus abdominal, n m sin. compl.
- es fiebre tifoidea, n f
- fr fièvre typhoïde, n f
- en typhoid fever, n
Definition
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.
Note
-
La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.
Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.