Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentation
  • ca  dispnea, n f
  • ca  ofec, n m sin. compl.
  • ca  tapament, n m sin. compl.
  • es  disnea, n f
  • fr  dyspnée, n f
  • en  dyspnea, n

Definition
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Note

  • Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
  • ca  taquicàrdia, n f
  • ca  picnocàrdia, n f sin. compl.
  • ca  policàrdia, n f sin. compl.
  • ca  sincropèxia, n f sin. compl.
  • ca  taquisistòlia, n f sin. compl.
  • es  taquicardia, n f
  • fr  tachycardie, n f
  • en  tachycardia, n

Definition
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
  • ca  taquicàrdia, n f
  • ca  picnocàrdia, n f sin. compl.
  • ca  policàrdia, n f sin. compl.
  • ca  sincropèxia, n f sin. compl.
  • ca  taquisistòlia, n f sin. compl.
  • es  taquicardia, n f
  • fr  tachycardie, n f
  • en  tachycardia, n

Definition
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
  • ca  trastorn, n m
  • ca  taràxia, n f sin. compl.
  • es  trastorno, n m
  • fr  complainte, n f
  • fr  trouble, n f
  • en  complaint, n
  • en  disorder, n
  • en  disturbance, n

Definition
Qualsevol alteració en sentit morbós.

Note

  • La denominació taràxia prové del grec táraxis 'trastorn'.
  • ca  medul·la òssia, n f
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll de l'os, n m sin. compl.
  • ca  teixit mieloide, n m sin. compl.
  • es  médula ósea, n f
  • es  tuétano, n m
  • fr  moelle osseuse, n f
  • en  bone marrow, n
  • en  medulla ossium, n

Definition
Òrgan limfoide primari en forma de teixit tou, localitzat a l'interior de les cavitats òssies, que conté cèl·lules hematopoètiques en diferents etapes de maduració, que esdevindran eritròcits, leucòcits i plaquetes funcionals.

Note

  • En els mamífers, tots els limfòcits s'originen en les cèl·lules mare de la medul·la òssia, però, mentre que els limfòcits B completen en aquest teixit tota la seva maduració, els limfòcits T l'abandonen en un estadi immadur i completen el seu desenvolupament en el tim.
teràpia biològica teràpia biològica

  • ca  teràpia biològica, n f
  • es  terapia biológica, n f
  • fr  thérapie biologique, n f
  • en  biological therapy, n

Definition
Tractament que utilitza substàncies elaborades per organismes vius per a tractar malalties.

Note

  • Algunes teràpies biològiques estimulen o inhibeixen el sistema immunitari per a ajudar el cos a combatre el càncer, les infeccions i altres malalties, mentre que d'altres ataquen cèl·lules canceroses específiques i en poden impedir el creixement o destruir-les. També poden reduir alguns efectes secundaris de determinats tractaments de càncer. Les substàncies emprades poden tenir un origen natural, o bé es poden produir en un laboratori.

    Per exemple, són teràpies biològiques la immunoteràpia, la teràpia gènica i certes teràpies dirigides.
tercera malaltia tercera malaltia

  • ca  rubèola, n f
  • ca  rosa, n f sin. compl.
  • ca  rosada, n f sin. compl.
  • ca  rosèola epidèmica, n f sin. compl.
  • ca  tercera malaltia, n f sin. compl.
  • ca  xarampió alemany, n m sin. compl.
  • ca  xarampió bord, n m sin. compl.
  • es  alfombrilla, n f
  • es  rubéola, n f
  • fr  rubéole, n f
  • en  German measles, n
  • en  rubella, n

Definition
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

Note

  • La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
  • ca  tètanus, n m
  • ca  tètan, n m sin. compl.
  • es  tétanos, n m
  • fr  tétanos, n m
  • en  tetanus, n

Definition
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

Note

  • La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.
  • ca  tètanus, n m
  • ca  tètan, n m sin. compl.
  • es  tétanos, n m
  • fr  tétanos, n m
  • en  tetanus, n

Definition
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

Note

  • La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.
  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  enteropíria, n f sin. compl.
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tífia, n f sin. compl.
  • ca  tifobacil·losi, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

Definition
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Note

  • La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.