Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  balança superficial, n f
  • ca  balança de Langmuir, n f sin. compl.
  • es  balanza de Langmuir, n f
  • es  balanza superficial, n f
  • en  Langmuir film balance, n
  • en  surface film balance, n

Química física

Definition
Aparell amb què s'estudia una pel·lícula superficial mitjançant la mesura de la seva pressió superficial.

Note

  • Una balança superficial consisteix en un recipient no gaire profund en què una barrera que sura, de longitud l, separa una superfície d'aigua d'una altra que conté una monocapa i un dispositiu unit a la barrera permet mesurar la força que experimenta (vegeu la imatge).

    L'aigua pura exerceix sobre la barrera una força l γ0, en què γ0 és la tensió interficial de l'aigua, mentre que la monocapa n'exerceix una en sentit contrari de magnitud igual a l γ, en què γ és la tensió interficial de l'aigua coberta amb la monocapa. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interficials: π = γ0 - γ.

    D'altra banda, si es mou la barrera mòbil i es disminueix l'àrea accessible a la monocapa, n'augmenten la concentració superficial i la pressió superficial i en disminueix la tensió interficial. La representació de la pressió superficial en funció de l'àrea de la interfície permet determinar l'àrea de la molècula en aquell punt on la pel·lícula superficial oposa una gran resistència a una posterior compressió.
Image from term result on cercaterm
  • ca  balança superficial, n f
  • ca  balança de Langmuir, n f sin. compl.
  • es  balanza de Langmuir, n f
  • es  balanza superficial, n f
  • en  Langmuir film balance, n
  • en  surface film balance, n

Química física

Definition
Aparell amb què s'estudia una pel·lícula superficial mitjançant la mesura de la seva pressió superficial.

Note

  • Una balança superficial consisteix en un recipient no gaire profund en què una barrera que sura, de longitud l, separa una superfície d'aigua d'una altra que conté una monocapa i un dispositiu unit a la barrera permet mesurar la força que experimenta (vegeu la imatge).

    L'aigua pura exerceix sobre la barrera una força l γ0, en què γ0 és la tensió interficial de l'aigua, mentre que la monocapa n'exerceix una en sentit contrari de magnitud igual a l γ, en què γ és la tensió interficial de l'aigua coberta amb la monocapa. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interficials: π = γ0 - γ.

    D'altra banda, si es mou la barrera mòbil i es disminueix l'àrea accessible a la monocapa, n'augmenten la concentració superficial i la pressió superficial i en disminueix la tensió interficial. La representació de la pressió superficial en funció de l'àrea de la interfície permet determinar l'àrea de la molècula en aquell punt on la pel·lícula superficial oposa una gran resistència a una posterior compressió.
  • ca  pic, n m
  • ca  pic cromatogràfic, n m
  • ca  banda d'elució, n f sin. compl.
  • es  banda de elución, n f
  • es  pico, n m
  • es  pico cromatográfico, n m
  • en  chromatographic peak, n
  • en  elution band, n
  • en  peak, n

Química analítica

Definition
Part d'un cromatograma amb forma de funció gaussiana que mostra la resposta del detector quan un compost s'elueix de la columna o diferents compostos s'elueixen alhora.

Note

  • Un pic és la principal font d'informació, tant qualitativa com quantitativa, dels compostos separats i determinats en cromatografia, ja que, en cas que la separació cromatogràfica s'hagi produït correctament, cada pic es correspon amb un component diferent. L'àrea del pic és proporcional a la concentració del compost que l'origina, i el temps corresponent al màxim del pic, el temps de retenció, s'utilitza com a paràmetre per a identificar el compost.
  • ca  banda espectral, n f
  • es  banda espectral, n f
  • en  spectral band, n

Química física

Definition
Interval de longituds d'ona d'un espectre causat per un conjunt de transicions espectroscòpiques prou properes en energia per a aparèixer agrupades en una transició única i ampla, produït per la mancança de poder de resolució de l'espectròmetre.

Note

  • Les transicions d'una banda espectral difereixen poc en energia en comparació amb la diferència d'energies entre l'estat inicial i el final.

    Les tècniques espectroscòpiques que típicament mostren bandes espectrals, en comptes de línies espectrals diferenciades, són l'espectrometria d'ultraviolat i visible i l'espectrometria d'infraroig.

    En determinació estructural tradicional, les bandes espectrals solen ser útils per a identificar tant cromòfors com grups funcionals, segons si es tracta d'espectroscòpia d'electrons o d'espectroscòpia vibracional, respectivament.

    En les tècniques més modernes, moltes basades en l'ús del làser, el poder de resolució s'ha incrementat suficientment per a resoldre, en la majoria dels casos, les bandes espectrals en cadascuna de les línies espectrals corresponents.
  • ca  bari, n m
  • es  bario, n m
  • en  barium, n
  • sbl  Ba

Química inorgànica

Definition
Element del grup 2, del període 6 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 56 i massa atòmica 137,327.

Note

  • Es coneixen fins a quaranta isòtops del bari, dels quals set són estables (130Ba, 132Ba, 134Ba, 135Ba, 136Ba, 137Ba i 138Ba).

    El bari es presenta com un metall mitjanament dur i mal·leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 727 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.870 ºC.

    És present principalment en l'escorça terrestre com a witherita, que és un carbonat de bari, i com a baritina, que és un sulfat de bari.

    La seva elevada reactivitat, ja que és el més electropositiu i, per tant, el més reactiu dels metalls alcalinoterris estables, fa que sigui un metall car i difícil d'obtenir.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir fonamentalment en aliatges.
  • ca  base, n f
  • es  base
  • en  base

Química analítica

Definition
Espècie que és capaç d'acceptar ions hidrogen o protons d'un àcid.

Note

  • Una base és capaç de neutralitzar els àcids per a formar sals.
    Segons Arrhenius, les bases són substàncies que, en solució aquosa, alliberen hidroxils; per exemple NaOH → Na+ + OH−.
    Aquest concepte va ser superat per la teoria d'àcids i bases de Brønsted, que defineix una base com una substància que, en solució, és capaç de captar protons; per exemple, NH3 + H+ → NH4+. Aquesta definició va donar lloc al concepte de parell acidobàsic conjugat. En l'àmbit industrial s'accepta, de manera implícita, la teoria d'àcids i bases de Brønsted. Els principals grups de substàncies que actuen com a bases de Brønsted són els hidròxids de metalls del grup 1 i el grup 2, l'amoníac i les sals en què un dels ions és la base conjugada d'un àcid feble.
    Una altra teoria emprada actualment és la teoria d'àcids i bases de Lewis. A diferència de les anteriors, en què la partícula que es bescanvia és el protó, en aquesta teoria es fa referència al bescanvi d'electrons. Així, una base és una substància que conté un o més parells d'electrons no enllaçants que pot cedir fàcilment, com, per exemple, l'amoníac.
Image from term result on cercaterm
  • ca  base de Schiff, n f
  • es  base de Schiff, n f
  • en  Schiff base, n
  • en  Schiff's base, n

Química orgànica

Definition
Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb un amina primària.

Note

  • Les bases de Schiff són compostos especialment inestables, ja que en presència d'aigua l'equilibri químic es desplaça cap a la forma carbonílica inicial, ja sigui una cetona o un aldehid.

    Les bases de Schiff es fan servir com a grups protectors del grup carbonil, però també com a acceleradors del cautxú, com a colorants i com a bases de perfum.
  • ca  base feble, n f
  • es  base débil, n f
  • en  weak base, n

Química analítica

Definition
Base que en solució aquosa diluïda es dissocia parcialment.

Note

  • Segons Arrhenius, la força d'una base només depèn del seu grau de dissociació en aigua, per tant, una base feble és un electròlit feble. La mesura de la seva força com a base estarà determinada pel valor de la seva constant de dissociació.
    Un exemple de base feble és l'hidròxid d'amoni, el qual es dissocia parcialment segons NH4OH $\rightleftharpoons$ NH4+ + OH−. En conseqüència, si s'aplica la llei d'acció de massa, la seva constant d'equilibri té un valor determinat, <EXPRESSIÓ 29>. Ara bé, si s'aplica la teoría d'àcids i bases de Brønsted, el valor és <EXPRESSIÓ 33>, ja que cal tenir en compte l'equilibri següent: NH4+ + H2O → NH3 + H3O+, on <EXPRESSIÓ 31>, que és la constant com la de l'ió amoni quan es comporta com un àcid i referida al parell àcid-base de referència, el parell H3O+/H2O. Aquesta expressió és equivalent a <EXPRESSIÓ 32>, la qual relaciona la força d'un àcid i la de la seva base conjugada.

    Vegeu també àcid feble.
  • ca  base forta, n f
  • es  base fuerte, n f
  • en  strong base, n

Química analítica

Definition
Base que en solució aquosa diluïda es dissocia totalment.

Note

  • Segons Arrhenius, la força d'una base només depèn del seu grau de dissociació en l'aigua, per tant, una base forta és un electròlit fort.

    Un exemple de base forta és l'hidròxid de sodi, el qual es dissocia totalment segons NaOH → Na+ + OH−. En aquest cas, l'aplicació de la llei d'acció de massa comporta un valor no determinat de la constant d'equilibri: Kb = [Na+][OH−]/[NaOH] = ∞.

    Vegeu també àcid fort.
  • ca  bàsic -a, adj
  • es  básico -ca, adj
  • en  basic, adj

Química analítica

Definition
Que té les propietats d'una base.