Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  carbonat, n m
  • es  carbonato, n m
  • en  carbonate, n

Química inorgànica

Definition
Cadascuna de les sals de l'àcid carbònic, que contenen l'anió CO32-.

Note

  • Els carbonats dels elements dels grups 1 i 2 de la taula periòdica dels elements es troben en gran quantitat a la natura.

    La major part dels carbonats són insolubles, excepte el carbonat d'amoni i els carbonats dels metalls del grup 1.

    Els carbonats solubles són bases relativament fortes en solució pel caràcter bàsic de l'ió carbonat (vegeu la imatge). Els carbonats dels metalls mitjanament electropositius, com ara el carbonat de liti o els dels metalls del grup 2, es descomponen per escalfament en l'òxid del metall i diòxid de carboni. Per exemple, el carbonat de calci, CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g). En canvi, els carbonats dels metalls feblement electropositius, com ara el carbonat d'argent, acaben donant per escalfament el metall elemental i oxigen, Ag2CO3(s) → Ag2O(s) + CO2(g) i Ag2O(s) → 2 Ag(s) + ½ O2(g).

    Des del punt de vista industrial, el carbonat més important és el carbonat de sodi.
  • ca  carboni, n m
  • es  carbono, n m
  • en  carbon, n
  • sbl  C

Química inorgànica, Química orgànica

Definition
Element del grup 14, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011.

Note

  • Es coneixen fins a quinze isòtops del carboni, dels quals dos són estables (12C i 13C).

    El carboni es presenta com un sòlid, l'aspecte i les propietats del qual poden variar molt segons les diferents formes al·lotròpiques.

    La seva presència a l'escorça terrestre és abundant. Com a mineral, es troba en forma de dipòsits de carbonats, en forma de combustibles fòssils (com el carbó i els hidrocarburs) i en forma nativa. També és present en l'atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni en un 0,033 % i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra.

    Es pot obtenir a partir de qualsevol d'aquestes formes seguint processos que varien segons quin és el material de partida i quina és la qualitat del producte que es vol obtenir. És difícil d'imaginar processos més diferents que l'obtenció de carbó a partir de matèria orgànica i la síntesi de diamants industrials, i en tots dos casos es tracta d'obtenció de carboni elemental.

    El carboni pot presentar una gran varietat de formes al·lotròpiques, que s'agrupen en tres categories bàsiques: grafit, diamant i ful·lerens. El més abundant és el grafit, que és format per estructures cristal·lines bidimensionals disposades en capes, que li donen les propietats semimetàl·liques especials, i és la forma termodinàmicament estable. El diamant, molt menys abundant, presenta una estructura tridimensional que li dona les propietats de gran duresa i resistència. Els ful·lerens són formats per molècules discretes (bàsicament C60, encara que també se'n coneixen molècules C72, C80, etc.), i són menys abundants o quasi inexistents a la natura.

    Les propietats del carboni són comunes en les diferents formes al·lotròpiques, però amb velocitats de reacció molt diferents. Per exemple, el diamant és termodinàmicament inestable i es converteix en grafit; la velocitat del procés, però, és tan lenta que, fins ara, no s'ha observat mai que un diamant acabi convertint-se en carbó.

    Químicament, la situació del carboni en l'eix de la taula periòdica del elements, a mig camí entre els elements més electropositius i els més electronegatius, explica la varietat de formes que permet obtenir i la gran multiplicitat de les reaccions en què participa. Reacciona amb l'hidrogen a temperatura elevada i dona acetilè o metà, segons quina sigui la temperatura. S'inflama en atmosfera d'oxigen a partir d'una temperatura de 700-850 ºC, segons la forma de carboni de què es tracti, i dona diòxid de carboni i monòxid de carboni, segons la quantitat d'oxigen i la temperatura. Actua com a element electronegatiu enfront dels metalls i reacciona amb molts d'ells a altes temperatures per a donar carburs. Actua com a element electropositiu en combinació amb el fluor i hi reacciona per a donar tetrafluorur de carboni. No reacciona, però, amb la resta d'halògens. Posseeix propietats reductores importants que, des de l'antiguitat, li han donat un paper primordial en l'obtenció de metalls per la reducció dels òxids corresponents.

    Presenta els estats d'oxidació +2 i +4.

    La gran tendència del carboni als enllaços múltiples i cadenes fa que doni una gran varietat de compostos amb l'hidrogen, principalment, i en menor quantitat amb altres elements, com el nitrogen, l'oxigen o el sofre. Això l'ha fet objecte de tota una branca de la química, la química orgànica. A més, els compostos de carboni són els únics que han pogut obtenir la complexitat i diversitat necessàries per a poder realitzar les funcions implicades en la vida, com ara l'emmagatzematge i l'intercanvi d'energia, o les funcions plàstiques, entre altres.

    El carboni es fa servir en grans quantitats en metal·lúrgia, per a la reducció d'òxids metàl·lics, i en la industria petroquímica. Pel que fa als seus productes, tota la gran indústria de síntesi orgànica gira al voltant de l'obtenció de productes derivats del carboni.
Image from term result on cercaterm
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico, n m
  • es  carbono asimètrico, n m
  • es  carbono estereogénico, n m
  • es  carbono quiral, n m
  • en  asymmetric carbon atom, n
  • en  chiral carbon atom, n
  • en  stereogenic carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.

Note

  • La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.

    En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
Image from term result on cercaterm
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico, n m
  • es  carbono asimètrico, n m
  • es  carbono estereogénico, n m
  • es  carbono quiral, n m
  • en  asymmetric carbon atom, n
  • en  chiral carbon atom, n
  • en  stereogenic carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.

Note

  • La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.

    En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
  • ca  carboni primari, n m
  • es  átomo de carbono primario, n m
  • es  carbono primario, n m
  • en  primary carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni unit a un altre àtom de carboni o a cap.

Note

  • Un carboni primari es pot trobar en un radical (RCH2˙), en un carbocatió (RCH2+) o en un carbanió (RCH2−), o bé pot ser el carboni terminal d'una cadena hidrocarbonada (RCH3) o l'àtom de carboni del metà (CH4).
Image from term result on cercaterm
  • ca  carboni quaternari, n m
  • es  átomo de carbono cuaternario, n m
  • es  carbono cuaternario, n m
  • en  quaternary carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni unit a quatre altres àtoms de carboni mitjançant enllaços covalents.

Note

  • Per exemple, el tert-hexà, (CH3)3CCH2CH3, té un carboni quaternari que es troba unit a quatre carbonis corresponents a tres metils (−CH3) i un etil (−CH2CH3) (vegeu la imatge).
Image from term result on cercaterm
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico, n m
  • es  carbono asimètrico, n m
  • es  carbono estereogénico, n m
  • es  carbono quiral, n m
  • en  asymmetric carbon atom, n
  • en  chiral carbon atom, n
  • en  stereogenic carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.

Note

  • La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.

    En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
  • ca  carboni secundari, n m
  • es  átomo de carbono secundario, n m
  • es  carbono secundario, n m
  • en  secondary carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni unit a dos altres àtoms de carboni.

Note

  • Un carboni secundari es pot trobar en un radical (R'R''CH˙), en un carbocatió (R'R''CH+) o en un carbanió (R'R''CH−), o bé pot ser el carboni intern d'una cadena hidrocarbonada (R'CH2R'').
  • ca  carboni terciari, n m
  • es  átomo de carbono terciario, n m
  • es  carbono terciario, n m
  • en  tertiary carbon atom, n

Química orgànica

Definition
Àtom de carboni unit a tres altres àtoms de carboni.

Note

  • Un carboni terciari es pot trobar en un radical (RR'R''C˙), en un carbocatió (RR'R''C+) o en un carbanió (RR'R''C−), o bé pot ser un carboni amb tres cadenes hidrocarbonades (RR'R''CH).
Image from term result on cercaterm
  • ca  grup carbonil, n m
  • ca  carbonil, n m sin. compl.
  • es  carbonilo, n m
  • es  grupo carbonilo, n m
  • es  grupo funcional carbonilo, n m
  • en  carbonyl group, n
  • for  >C=O

Química orgànica

Definition
Grup funcional que pot ser considerat un derivat de l'àcid carbònic per la pèrdua de dos grups hidroxil.

Note

  • El grup carbonil és característic dels aldehids i de les cetones, per bé que també forma part del grup funcional d'una gran varietat de compostos carbonílics.

    Un grup carbonil confereix reactivitat als compostos que el posseeixen, ja que l'oxigen és més electronegatiu que el carboni, la qual cosa origina una polaritat de l'enllaç entre ambdós àtoms, de manera que el carboni carbonílic té deficiència electrònica, variable segons el tipus de compost, i és susceptible de ser atacat directament per un nucleòfil fort (vegeu la imatge). D'altra banda, l'oxigen pateix una catàlisi àcida que condueix a la subsegüent addició d'un nucleòfil feble sobre el carboni. En el cas dels derivats d'àcid, també es produeix una addició nucleòfila sobre el grup carbonil, però, a diferència dels aldehids i de les cetones, en els derivats d'àcid el segueix una eliminació en el substituent acil. De fet, sovint es considera un producte de substitució resultant del mecanisme d'addició nucleòfila - eliminació.