Back to top
  • ca  cel·la unitat, n f
  • ca  cel·la elemental, n f sin. compl.
  • es  celda elemental, n f
  • es  celda unidad, n f
  • en  unit cell, n

Química inorgànica

Definition
Paral·lelepípede imaginari que representa una unitat de la mostra que es repeteix translacionalment en un cristall.

Note

  • Es pot considerar que una xarxa cristal·lina és generada per translacions de la cel·la unitat. La manera de desglossar un cristall en cel·les unitat no és única. En cristal·lografia, s'escull la cel·la unitat de manera que tingui la màxima simetria i el menor volum corresponent a la màxima simetria.

    La cel·la unitat es caracteritza per les longituds de les tres arestes (a, b i c) i els angles que aquestes arestes formen entre elles (α, β i ɣ).

    Una cel·la unitat que només té punts de la xarxa en els seus vèrtexs és anomenada cel·la primitiva i es representa amb la lletra P. Si, a més, conté punts de la xarxa en altres posicions, s'anomena cel·la centrada. Entre les cel·les centrades, les més importants són la cel·la centrada en el cos (hi ha un punt de la xarxa al centre de la cel·la), representada amb la lletra I; la cel·la centrada en les cares (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de totes les cares), representada amb la lletra F, i la cel·la centrada en els extrems (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de dues cares oposades), representada amb la lletra C.
  • ca  cel·la de Golay, n f
  • ca  cel·la pneumàtica de Golay, n f sin. compl.
  • ca  detector pneumàtic de Golay, n m sin. compl.
  • es  celda de Golay, n f
  • es  detector neumático de Golay, n m
  • en  Golay cell, n
  • en  Golay pneumatic detector, n

Química analítica

Definition
Detector pneumàtic que funciona a partir de la deformació d'un mirall flexible quan el gas s'expandeix en una cambra ennegrida, el qual és utilitzat en espectrometria d'infraroig.
  • ca  cel·la unitat, n f
  • ca  cel·la elemental, n f sin. compl.
  • es  celda elemental, n f
  • es  celda unidad, n f
  • en  unit cell, n

Química inorgànica

Definition
Paral·lelepípede imaginari que representa una unitat de la mostra que es repeteix translacionalment en un cristall.

Note

  • Es pot considerar que una xarxa cristal·lina és generada per translacions de la cel·la unitat. La manera de desglossar un cristall en cel·les unitat no és única. En cristal·lografia, s'escull la cel·la unitat de manera que tingui la màxima simetria i el menor volum corresponent a la màxima simetria.

    La cel·la unitat es caracteritza per les longituds de les tres arestes (a, b i c) i els angles que aquestes arestes formen entre elles (α, β i ɣ).

    Una cel·la unitat que només té punts de la xarxa en els seus vèrtexs és anomenada cel·la primitiva i es representa amb la lletra P. Si, a més, conté punts de la xarxa en altres posicions, s'anomena cel·la centrada. Entre les cel·les centrades, les més importants són la cel·la centrada en el cos (hi ha un punt de la xarxa al centre de la cel·la), representada amb la lletra I; la cel·la centrada en les cares (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de totes les cares), representada amb la lletra F, i la cel·la centrada en els extrems (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de dues cares oposades), representada amb la lletra C.
  • ca  centre actiu, n m
  • es  centro activo, n m
  • en  active center, n
  • en  active centre, n
  • en  active site, n

Química física

Definition
Zona d'una substància on es fixa una altra substància.

Note

  • En adsorció, un centre actiu és el punt de l'adsorbent on s'adsorbeix l'adsorbat. En catàlisi, un centre actiu és un punt de la superfície externa o interna del catalitzador on s'adsorbeixen les molècules dels reactius.
  • ca  centre aquiral, n m
  • es  centro aquiral, n m
  • en  achiral center, n
  • en  achiral centre, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels àtoms que estan units, com a mínim, a dos àtoms o dos conjunts d'àtoms idèntics i mostren cert grau de simetria.

Note

  • Els centres aquirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni. Per exemple, en el cloroetà (CH3CH2Cl) (vegeu la imatge).
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico, n m
  • es  centro estereogénico, n m
  • es  centro quiral, n m
  • es  estereocentro, n m
  • en  asymmetric center, n
  • en  asymmetric centre, n
  • en  center of chirality, n
  • en  centre of chirality, n
  • en  chirality center, n
  • en  chirality centre, n
  • en  stereocenter, n
  • en  stereocentre, n
  • en  stereogenic center, n
  • en  stereogenic centre, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Note

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

    La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

    En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

    Vegeu quiralitat.
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico, n m
  • es  centro estereogénico, n m
  • es  centro quiral, n m
  • es  estereocentro, n m
  • en  asymmetric center, n
  • en  asymmetric centre, n
  • en  center of chirality, n
  • en  centre of chirality, n
  • en  chirality center, n
  • en  chirality centre, n
  • en  stereocenter, n
  • en  stereocentre, n
  • en  stereogenic center, n
  • en  stereogenic centre, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Note

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

    La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

    En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

    Vegeu quiralitat.
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico, n m
  • es  centro estereogénico, n m
  • es  centro quiral, n m
  • es  estereocentro, n m
  • en  asymmetric center, n
  • en  asymmetric centre, n
  • en  center of chirality, n
  • en  centre of chirality, n
  • en  chirality center, n
  • en  chirality centre, n
  • en  stereocenter, n
  • en  stereocentre, n
  • en  stereogenic center, n
  • en  stereogenic centre, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Note

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

    La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

    En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

    Vegeu quiralitat.
  • ca  centrifugar, v tr
  • es  centrifugar, v tr
  • en  centrifuge, to, v tr

Química analítica

Definition
Separar els components d'una mescla per la força centrífuga.
  • ca  ceri, n m
  • es  cerio, n m
  • en  cerium, n
  • sbl  Ce

Química inorgànica

Definition
Element segon de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 58 i massa atòmica 140,116.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del ceri, dels quals quatre són estables (136Ce, 138Ce, 140Ce i 142Ce).

    Es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 804 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.470 ºC.

    El ceri és relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    El seu ús principal és la fabricació d'aliatges.