diastereòmer
diastereòmer
Química orgànica
- ca diastereoisòmer, n m
- ca diastereòmer, n m sin. compl.
- es diastereoisómero, n m
- es diastereómero, n m
- en diastereoisomer, n
- en diastereomer, n
Química orgànica
Definition
Isòmer configuracional que presenta diastereoisomeria respecte a un altre.
diastereomeria
diastereomeria
Química orgànica
- ca diastereoisomeria, n f
- ca diastereomeria, n f sin. compl.
- es diastereoisomería, n f
- es diastereomería, n f
- en diastereoisomerism, n
Química orgànica
Definition
Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en la disposició dels substituents a l'entorn de més d'un centre quiral, presenten activitat òptica diferent en fer girar la llum polaritzada plana i no són imatge especular l'un de l'altre.
Note
-
La presència de més d'un centre quiral permet, en casos particulars, l'existència d'una forma meso o més d'una.
Vegeu també enantiomeria.
diazà
diazà
Química orgànica
- ca hidrazina, n f
- ca diazà, n m sin. compl.
- es diazano, n m
- es hidracina, n f
- en diazane, n
- en hydrazine, n
- for H2NNH2
Química orgànica
Definition
Hidrur de nitrogen que es presenta com un líquid incolor que desprèn fum en l'aire, amb una olor penetrant semblant a la de l'amoníac, i té un punt d'ebullició de 113 ºC i un punt de fusió de 2 ºC.
Note
-
La hidrazina és soluble en aigua, amb la qual forma un azeòtrop que té un punt d'ebullició de 120,3 ºC i un contingut del 68,5 % d'hidrazina.
Es fa servir com a agent reductor per a obtenir derivats orgànics i com a combustible de coets.
És tòxica per inhalació, ingestió, contacte i absorció dèrmica.
Té un greu risc d'explosió quan s'exposa a la calor o està en contacte amb agents oxidants.
diazina
diazina
Química orgànica
- ca diazina, n f
- es diazina, n f
- en diazine, n
Química orgànica
Definition
Compost orgànic que conté dos àtoms de nitrogen en un cicle de sis.
Note
-
La piridazina (o 1,2-diazina), la pirimidina (o 1,3-diazina) i la pirazina (o 1,4-diazina) són les tres diazines isomèriques més simples (vegeu la imatge).
En general, les diazines són bases molt més febles que la piridina, perquè són menys estables a la hidròlisi àcida o la hidròlisi alcalina. Els substituents donadors d'electrons augmenten la seva basicitat.
La substitució electròfila de les diazines és més difícil que la de la piridina. Així, la cloració es pot fer en el cas que hi hagi present un grup donador d'electrons, com el grup amino o el grup hidroxil, mentre que la nitració es pot fer en el cas que hi hagi presents dos d'aquests grups. En aquestes condicions, també és possible la nitrosació i la copulació amb una sal de diazoni.
En les cèl·lules vives hi ha compostos que contenen l'estructura pirimidina. Per la hidròlisi dels àcids nucleics obtinguts de les nucleoproteïnes, s'obtenen diferents pirimidines: la citosina, la 5-metilcitosina, l'uracil i la timina.
1,3-diazina
1,3-diazina
Química orgànica
- ca pirimidina, n f
- ca 1,3-diazina, n f sin. compl.
- es 1,3-diacina, n f
- es pirimidina, n f
- en 1,3-diazine, n
- en pyrimidine, n
- for C4H4N2
Química orgànica
Definition
Diazina amb els àtoms de nitrogen situats en les posicions relatives 1,3, que es presenta com un sòlid i té un punt de fusió de 22 ºC i un punt d'ebullició de 124 ºC.
Note
-
La pirimidina és soluble en aigua i alcohol, i té caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques.
La pirimidina és l'esquelet bàsic de les bases pirimidíniques citosina, uracil i timina. A més, és un dels heterocicles que componen els àcids nucleics, dels quals es pot aïllar després d'una hidròlisi completa.
Es troba en els éssers vius formant part de compostos policíclics heterocíclics, els quals sovint donen color, com la xantopterina, que és un pigment de color taronja grogós que es troba en les ales d'alguns insectes (vegeu la imatge pirimidina 2).
Algunes pirimidines tenen interès en medicina i en recerca bioquímica.
diazo
diazo
Química orgànica
- ca grup diazo, n m
- ca diazo, n m sin. compl.
- es diazo, n m
- es grupo diazo, n m
- es grupo funcional diazo, n m
- en diazo group, n
- for =N2
Química orgànica
Definition
Grup funcional format per dos àtoms de nitrogen, un dels quals està enllaçat a un carboni.
Note
- Vegeu també diazocompost.
diazocompost
diazocompost
Química orgànica
- ca diazocompost, n m
- ca compost diazo, n m sin. compl.
- es compuesto diazo, n m
- es diazocompuesto, n m
- en diazo compound, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup diazo.
Note
-
El component més simple d'un diazocompost és el diazometà, que té propietats nucleòfiles, tal com es desprèn de les estructures ressonants, la qual cosa el fa útil en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1).
Per la reacció del diazometà amb halurs d'acil es poden preparar els diazocompostos de cadenes més llargues. El diazometà també és capaç de convertir els àcids carboxílics en èsters metílics actuant com a agent metilant (vegeu les imatges 2 i 3).
Els diazocompostos es descomponen amb facilitat i alliberen nitrogen tèrmicament o per irradiació ultraviolada.
diazoni
diazoni
Química orgànica
- ca diazoni, n m
- es diazonio, n m
- en diazonium, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels cations orgànics de fórmula general RN=N+ o RN+≡N.
Note
- En la fórmula general del diazoni, habitualment R és un substituent aril, però no és necessari que ho sigui.
diazotació
diazotació
Química orgànica
- ca diazotació, n f
- es diazotación, n f
- en diazotisation, n
- en diazotization, n
Química orgànica
Definition
Procés de conversió d'una amina primària aromàtica en una sal de diazoni per nitrosació en solució àcida forta.
Note
-
Encara avui, la diazotació, descoberta per Peter Griess l'any 1858, és l'únic procediment pràctic per a l'obtenció de sals de diazoni, que tenen interès sintètic i permeten l'obtenció d'un bon nombre de derivats aromàtics.
La diazotació es duu a terme a temperatura baixa, de 0 a 5 ºC per a evitar el despreniment de nitrogen i en medi àcid per a evitar la formació de compostos de diazoamino per copulació amb l'amina encara lliure.
dibenzil-
dibenzil-
Química orgànica
- ca dibenzil-, pfx
- es dibencilo-, pfx
- en dibenzyl-, pfx
Química orgànica
Definition
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos amb dos benzils.
Note
- Per exemple, l'èter dibenzílic (C6H5CH2OCH2C6H 5).