Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  excímer, n m
  • es  excímero, n m
  • en  excimer, n

Química física

Definition
Exciplex tots els components del qual són del mateix tipus.

Note

  • La denominació excímer és un acrònim format a partir de la denominació anglesa excited dimer ('dímer excitat').
  • ca  exciplex, n m
  • es  exciplejo, n m
  • en  exciplex, n

Química física

Definition
Complex d'estequiometria ben definida el qual és molt poc o gens estable en l'estat fonamental, però força estable en un estat excitat.

Note

  • En l'estat fonamental, les interaccions d'un exciplex són d'aproximadament 1-3 kcal/mol, mentre que en un estat excitat les interaccions són d'aproximadament 3-10 kcal/mol. Els exciplexos tenen una aplicació molt important en el camp dels làsers, per exemple, en el làser d'exciplex XeCl i en el làser d'exciplex KrF. En aquests dos casos, els complexos Xe-Cl o Kr-F no són estables en l'estat fonamental, però sí que ho són en certs estats excitats.

    La denominació exciplex és un acrònim format a partir de la denominació anglesa excited complex ('complex excitat').
  • ca  excitació, n f
  • es  excitación, n f
  • en  excitation, n

Química física

Definition
Procés pel qual una espècie absorbeix energia per a assolir un estat excitat.

Note

  • L'excitació pot assolir-se de diverses maneres, entre les quals destaca l'absorció de calor, la reacció o l'absorció de radiació electromagnètica. Aquesta última, gràcies a l'evolució del làser, ha donat lloc al desenvolupament de tècniques altament selectives, atès que permet assolir una resolució energètica dels estats quàntics molt elevada.

    Vegeu també energia electrònica, energia vibracional, energia rotacional i energia translacional.
  • ca  exergia, n f
  • es  exergía, n f
  • en  exergy, n

Química física

Definition
Treball màxim que pot proporcionar un sistema termodinàmic quan realitza un procés reversible.

Note

  • El terme exergia, introduït per Z. Rant el 1956, està relacionat amb les interpretacions físiques de l'energia de Helmholtz i de l'energia de Gibbs en el sentit que presenta les condicions de quin és el treball total màxim a temperatura constant per a la primera i el treball útil màxim a temperatura i pressió constants per a la segona.
  • ca  exergònic -a, adj
  • es  exergónico -ca, adj
  • en  exergonic, adj

Química física

Definition
Dit d'un procés o una reacció que es produeix de manera espontània a temperatura i pressió constants.

Note

  • Exergònic -a s'oposa a endergònic -a, que es refereix a una procés o una reacció que no es produeixen de manera espontània a temperatura i pressió constants.

    Vegeu també reacció exergònica.
  • ca  exitància radiant, n f
  • es  exitancia radiante, n f
  • en  radiant exitance, n
  • sbl  M

Química física

Definition
Relació entre la potència de la radiació emesa per una regió d'una superfície determinada i l'àrea d'aquesta superfície.

Note

  • Com més gran és el valor de l'exitància radiant, més brillant és la radiació emesa.

    L'exitància radiant emesa per un cos negre està relacionada amb la temperatura termodinàmica d'aquest cos negre.

    Vegeu també emissió estimulada, emissió espontània i emitància.
  • ca  exotèrmic -a, adj
  • es  exotérmico -ca, adj
  • en  exothermal, adj
  • en  exothermic, adj

Química física

Definition
Dit d'un procés o d'una reacció que allibera calor quan es realitza a temperatura constant.

Note

  • Exotèrmic -a s'oposa a endotèrmic -a, que es refereix a un procés o una reacció que absorbeixen calor quan es realitzen a temperatura constant.

    Vegeu també reacció exotèrmica i calor de reacció.
  • ca  expansió lliure, n f
  • ca  expansió de Joule, n f sin. compl.
  • es  expansión de Joule, n f
  • es  expansión libre, n f
  • en  free expansion, n
  • en  Joule expansion, n

Química física

Definition
Expansió d'un gas contra el buit de manera adiabàtica.

Note

  • L'expansió lliure d'un gas és irreversible i és la base de l'efecte Joule, en el qual es manté constant l'energia interna del gas.

    Aquest experiment va ser dissenyat per J. P. Joule el 1843.
  • ca  expansió de Joule-Thomson, n f
  • ca  expansió de Joule-Kelvin, n f sin. compl.
  • es  expansión de Joule-Kelvin, n f
  • es  expansión de Joule-Thomson, n f
  • en  Joule-Kelvin expansion, n
  • en  Joule-Thomson expansion, n

Química física

Definition
Expansió d'un gas contingut en un recipient adiabàtic a través d'una paret porosa on es manté constant la diferència de pressions a què es troba el gas.

Note

  • L'expansió de Joule-Thomson d'un gas és la base de l'efecte Joule-Thomson, en el qual es manté constant l'entalpia del gas, i s'utilitza per a liquar gasos amb un punt d'ebullició molt baix, sempre que el coeficient de Joule-Thomson sigui positiu en tot l'interval de pressions i temperatures implicades en el procés, ja que en aquest cas el procés d'expansió adiabàtica refreda el gas.

    Aquest experiment el van dissenyar J. P. Joule i W. Thomson, més conegut com a lord Kelvin, el 1853 com a conseqüència de la poca precisió de les mesures del coeficient de Joule, sobretot a causa de la dificultat de mantenir les parets completament adiabàtiques en una expansió lliure.
  • ca  expansió de Joule-Thomson, n f
  • ca  expansió de Joule-Kelvin, n f sin. compl.
  • es  expansión de Joule-Kelvin, n f
  • es  expansión de Joule-Thomson, n f
  • en  Joule-Kelvin expansion, n
  • en  Joule-Thomson expansion, n

Química física

Definition
Expansió d'un gas contingut en un recipient adiabàtic a través d'una paret porosa on es manté constant la diferència de pressions a què es troba el gas.

Note

  • L'expansió de Joule-Thomson d'un gas és la base de l'efecte Joule-Thomson, en el qual es manté constant l'entalpia del gas, i s'utilitza per a liquar gasos amb un punt d'ebullició molt baix, sempre que el coeficient de Joule-Thomson sigui positiu en tot l'interval de pressions i temperatures implicades en el procés, ja que en aquest cas el procés d'expansió adiabàtica refreda el gas.

    Aquest experiment el van dissenyar J. P. Joule i W. Thomson, més conegut com a lord Kelvin, el 1853 com a conseqüència de la poca precisió de les mesures del coeficient de Joule, sobretot a causa de la dificultat de mantenir les parets completament adiabàtiques en una expansió lliure.