Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  funció de calibratge, n f
  • ca  funció analítica de calibratge, n f sin. compl.
  • es  función analítica de calibración, n f
  • es  función de calibración, n f
  • en  analytical calibration function, n
  • en  calibration function, n

Química analítica

Definition
Funció analítica que expressa el senyal mesurat en funció de la concentració o de la quantitat d'un anàlit.

Note

  • Habitualment, es treballa en l'interval de linealitat de la funció de calibratge.

    La corba de calibratge és la representació gràfica de la funció de calibratge.

    L'invers de la funció de calibratge és la funció d'avaluació.

    La denominació funció analítica de calibratge s'utilitza especialment quan no hi ha interferències o les interferències són negligibles.
  • ca  energia de Gibbs, n f
  • ca  energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
  • ca  funció de Gibbs, n f sin. compl.
  • es  energía de Gibbs, n f
  • es  energía libre de Gibbs, n f
  • es  función de Gibbs, n f
  • en  Gibbs energy, n
  • en  Gibbs free energy, n
  • en  Gibbs function, n
  • sbl  G

Química física

Definition
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de manera reversible, a temperatura i pressió constants.

Note

  • Matemàticament, l'energia de Gibbs s'expressa com ∆T, p G ≤ Wútil.

    Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una pila quan actua de manera reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants.

    L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS.

    L'energia de Gibbs va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per a descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, per als quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

    Vegeu també energia lliure.
  • ca  energia de Helmholtz, n f
  • ca  energia lliure de Helmholtz, n f sin. compl.
  • ca  funció de Helmholtz, n f sin. compl.
  • es  energía de Helmholtz, n f
  • es  energía libre de Helmholtz, n f
  • es  función de Helmholtz, n f
  • en  Helmholtz energy, n
  • en  Helmholtz free energy, n
  • en  Helmholtz function, n
  • sbl  A
  • sbl  F

Química física

Definition
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar a un sistema termodinàmic quan el procés termodinàmic es realitza de manera reversible, a temperatura constant.

Note

  • Matemàticament, l'energia de Helmholtz s'expressa com ∆T A ≤ Wútil.

    L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS.

    L'energia de Helmholtz va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom de energia lliure per a tenir en compte la part d'energia útil, ja que una part estava lligada al procés termodinàmic.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

    En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per a evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.
  • ca  funció de Massieu, n f
  • es  función de Massieu, n f
  • en  Massieu function, n
  • sbl  J

Química física

Definition
Potencial termodinàmic en representació entròpica associat a l'energia de Helmholtz, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i el volum.

Note

  • La funció de Massieu s'expressa com J = S − U/T = −A/T.

    En general, les funcions de Massieu es consideren equivalents dels potencials termodinàmics en representació energètica.
  • ca  funció de Planck, n f
  • es  función de Planck, n f
  • en  Planck function, n
  • sbl  Y

Química física

Definition
Potencial termodinàmic en representació entròpica associat a l'energia de Gibbs, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i la pressió per unitat de temperatura.

Note

  • La funció de Planck s'expressa com Y = S − U/T − pV/T = −G/T.
  • ca  funció de resposta espectral, n f
  • es  función de respuesta espectral, n f
  • en  espectral responsivity function, n

Química analítica

Definition
Funció que expressa la resposta espectral d'un fotodetector en funció de la longitud d'ona.

Note

  • Vegeu també corba de resposta espectral.
  • ca  funció resposta, n f
  • es  función respuesta, n f
  • en  response function, n

Química física

Definition
Funció d'una variable d'estat en funció d'una altra, mentre la resta de variables es mantenen constants.

Note

  • Les funcions resposta s'empren per a descriure les equacions d'estat d'un sistema termodinàmic quan no es coneix la dependència funcional entre les diferents variables d'estat que es necessiten per a descriure l'estat del sistema.

    Per exemple, per a un sistema simple que només necessita dues variables intensives per a ser descrit, l'equació d'estat més emprada dona el volum molar en funció de la pressió i de la temperatura. Si no es coneix l'equació d'estat, les funcions resposta que s'empren són el coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica. Dues funcions resposta també molt emprades, a partir de l'equació d'estat calòrica, són la capacitat calorífica a volum constant i la capacitat calorífica a pressió constant.
Image from term result on cercaterm
  • ca  furan, n m
  • es  furano, n m
  • en  furan, n
  • for  C4H4O

Química orgànica

Definition
Èter cíclic aromàtic de cinc baules que té un punt de fusió de −86 ºC i un punt d'ebullició de 32 ºC.

Note

  • El furan té una densitat de 0,94 g/cm3. És immiscible amb aigua i soluble en alcohol i èter. És extremament inflamable, nociu i irritant.

    S'obté per destil·lació de l'àcid furoic.

    L'energia de ressonància del furan és inferior a la del benzè, la qual cosa indica un caràcter aromàtic moderat. És per això que la reacció de substitució electròfila aromàtica hi té lloc més fàcilment que en el benzè, preferentment en les posicions α. La principal reacció de substitució electròfila aromàtica és la reacció de Friedel i Crafts, que es dona en condicions molt suaus.

    Es fa servir com a diè en la reacció de Diels-Alder, atès el seu caràcter aromàtic moderat. El furan pot reduir-se catalíticament a tetrahidrofuran. Reacciona amb els àcids forts i forma un polímer resinós.
  • ca  fusió congruent, n f
  • es  fusión congruente, n f
  • en  congruent melting, n

Química física

Definition
Canvi de fase que es produeix en escalfar un compost sòlid que es descompon en els seus components en fase líquida, quan la composició del sòlid és la mateixa que la de la fase líquida i el sistema es comporta com si es tractés d'un compost pur.

Note

  • En no variar la composició, la fusió congruent es produeix a temperatura constant. Això es produeix quan hi ha miscibilitat total en fase líquida, entre les substàncies pures, i el compost que formen és estable en fase sòlida.

    Vegeu també fusió incongruent i punt de fusió congruent.
  • ca  fusió incongruent, n f
  • es  fusión incongruente, n f
  • en  incongruent melting, n

Química física

Definition
Canvi de fase que es produeix en escalfar un compost sòlid que es descompon en els seus components en fase líquida, el qual no és estable en la fase líquida.

Note

  • En una fusió incongruent, la composició del líquid és la que correspon a la composició del punt peritèctic d'un sistema en què coexisteixen els sòlids purs, per exemple, A2B (s) i A (s), amb el líquid. Com que el líquid que es forma quan el compost pur fon té una composició diferent, es diu que el compost fon incongruentment. Aquest comportament el presenta el sistema K-Na, que forma compostos sòlids del tipus Na2K.

    Vegeu també fusió congruent.