Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  formilació, n f
  • es  formilación, n f
  • en  formylation, n

Química orgànica

Definition
Reacció mitjançant la qual s'introdueix un formil en una molècula orgànica.

Note

  • Com que el carboni carbonílic d'un derivat d'àcid carboxílic es comporta com un electròfil, és possible la formilació de compostos que es comporten com a nucleòfils. Per exemple, la formilació de l'etilamina amb clorur de formil: CH3CH2NH2 + ClCHO → CH3CH2NHCHO + HCl.
  • ca  formol, n m
  • es  formol, n m
  • en  formol, n

Química orgànica

Definition
Solució aquosa al 37 % en pes de formaldehid, que es presenta com un líquid incolor i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició d'entre 96 i 98 ºC.

Note

  • El formol té una densitat d'1,09 g/cm3. És miscible amb aigua i fa una olor irritant i sufocant. S'estabilitza amb metanol al 9-15 % per a evitar-ne la polimerització.

    Té utilitat com a producte intermediari en l'obtenció de colorants, resines fenòliques o èsters. Es fa servir com a desinfectant d'habitatges, de vaixells i d'utensilis; com a germicida i fungicida de vegetals, de líquids per a embalsamar, de conservants, d'adobs i de preparats farmacèutics, i com a enduridor en fotografia.
  • ca  fórmula de Boltzmann, n f
  • es  fórmula de Boltzmann, n f
  • en  Boltzmann's formula, n

Química física

Definition
Expressió que relaciona l'entropia d'un sistema i el nombre d'estats microscòpics accessibles pel sistema mitjançant la constant de Boltzmann.

Note

  • Matemàticament, la fórmula de Boltzmann s'expressa com S = k ln W, en què S és l'entropia, k és la constant de Boltzmann i W és el nombre d'estats microscòpics accessibles pel sistema.

    Boltzmann va fer una interpretació microscòpica de l'entropia per a sistemes aïllats que la vincula al desordre molecular, un concepte associat al nombre de microestats accessibles en un macroestat determinat. Com que el bescanvi de calor depèn de com s'ocupen els nivells d'energia, o microestats, en un macroestat donat, l'augment d'entropia en un procés irreversible està associat a la distribució més probable de molècules entre els diferents microestats. Aquesta distribució serà la que faci màxima la probabilitat termodinàmica i, per tant, l'entropia. Aquesta interpretació permet veure la calor, relacionada amb l'entropia, com una manera de bescanviar energia de manera desordenada que es mostra més eficient a mesura que disminueix la temperatura, ja que les molècules tendeixen a ocupar els nivells de mínima energia i, per tant, qualsevol aportació d'energia en forma de calor desordenarà molt més les molècules entre els nivells (augmentarà l'entropia) com més baixa sigui la temperatura.

    Encara que aquesta visió microscòpica de l'entropia sigui adequada per a sistemes aïllats de molècules sense interacció i ideals, es pot generalitzar a sistemes tancats reals i amb molècules que interaccionen en funció de pi la probabilitat que el sistema es trobi en un dels microestats compatibles amb el macroestat considerat. Així, l'entropia es pot calcular com S = −k ∑ pi ln pi, en la qual, per a sistemes aïllats a energia i volum constants, totes les probabilitats són iguals, ja que només depenen de l'energia del microestat, i s'obté la fórmula de Boltzmann.

    La fórmula de Boltzmann defineix la possibilitat de tenir un sistema macroscòpic en una gran varietat de formes segons els estats dels seus components microscòpics, i s'utilitza en molts altres camps, com ara en l'ecologia per a la diversitat d'un ecosistema.
Image from term result on cercaterm
  • ca  fosfat, n m
  • es  fosfato, n m
  • en  phosphate, n

Química inorgànica

Definition
Cadascuna de les sals de l'àcid fosfòric, que contenen l'anió PO43-.

Note

  • Habitualment també es consideren fosfats altres espècies derivades de l'anió fosfat (PO43-), com ara el difosfat (P2O74-) o el tripolifosfat (P3O105-).

    Els fosfats es troben a la natura en gran quantitat, principalment en forma de diversos fosfats de calci.

    El caràcter bàsic de l'anió fosfat és el responsable del comportament químic dels fosfats en solució aquosa (vegeu la imatge). De fet, l'anió fosfat procedeix de la tercera ionització de l'àcid fosfòric, el qual, en ser un àcid polipròtic, experimenta la ionització gradual: H3PO4 → H2PO4- + H+ (K1 = 1,1 × 10-2), H2PO4- → HPO42- + H+ (K2 = 7,5 × 10-3) i HPO42- → PO43- + H+ (K3 = 5,0 × 10-13). Malgrat que la tercera dissociació es dona molt poc i, en conseqüència, la concentració d'ions PO43- és molt escassa en comparació dels altres dos, els precipitats formats s'originen gairebé sempre amb l'anió PO43-, que és el que forma les sals més insolubles. De fet, la major part dels fosfats són insolubles, excepte el fosfat d'amoni i els fosfats dels metalls del grup 1.

    Des del punt de vista industrial, el fosfat més important és el fosfat de sodi. El fosfat d'amoni, l'hidrogenfosfat d'amoni i el dihidrogenfosfat d'amoni tenen molta aplicació en la fabricació de fertilitzants.

    Vegeu també fòsfor.
  • ca  fòsfor, n m
  • es  fósforo, n m
  • en  phosphorus, n
  • sbl  P

Química inorgànica

Definition
Element del grup 15, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 15 i massa atòmica 30,9738.

Note

  • Es coneixen fins a vint-i-tres isòtops del fòsfor, un dels quals és estable (31P).

    El fòsfor es presenta com un sòlid que té diferents formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents. El fòsfor blanc, el fòsfor vermell i el fòsfor negre són les més conegudes i difereixen entre elles per les estructures cristal·lines. El fòsfor blanc és inestable a temperatura ambient i és un verí molt violent, mortal en una dosi d'alguns centigrams. Es va transformant més o menys lentament en fòsfor vermell, que no és tòxic però encara no és estable. El fòsfor negre és la forma termodinàmicament estable.

    El fòsfor és relativament abundant en la natura i els seus minerals principals són fosfats.

    S'obté a partir del tractament dels diferents fosfats en forns per a obtenir fòsfor elemental.

    És menys electronegatiu que el nitrogen, però en canvi és més reactiu perquè té menys tendència a donar enllaços múltiples. Té una gran afinitat pels halògens i l'oxigen. En calent reacciona amb els metalls. Té caràcter reductor i descompon el vapor d'aigua per a donar hidrogen i diferents òxids de fòsfor.

    Presenta els estats d'oxidació -3, +1, +3 i +5.

    Es fa servir principalment en la fabricació d'adobs i de llumins.
  • ca  fosforescència, n f
  • es  fosforescencia, n f
  • en  phosphorescence, n

Química física

Definition
Procés fotofísic d'emissió espontània per part d'una molècula que es troba en un estat excitat, que s'esdevé en l'escala de temps dels segons o de fraccions de segon després que la molècula deixi d'absorbir radiació electromagnètica.

Note

  • En un procés de fosforescència, en primer lloc, la molècula absorbeix radiació electromagnètica i experimenta una transició a un estat excitat de la mateixa multiplicitat de spin que l'estat fonamental, que normalment és d'un singlet. Aquesta transició sol portar la molècula a nivells vibracionals excitats de l'estat excitat. Tot seguit, la molècula transfereix a l'entorn l'excés d'energia vibracional, per exemple, mitjançant col·lisions, i arriba al nivell vibracional més baix de l'estat excitat. A mesura que la molècula es relaxa vibracionalment, però, arriba un moment que adopta una geometria en què l'energia de l'estat excitat en què es troba és igual a l'energia que tindria la molècula en un estat excitat de diferent multiplicitat de spin, normalment un triplet. Llavors hi ha certa probabilitat que la molècula experimenti un encreuament entre sistemes entre l'estat excitat singlet i l'estat excitat triplet. Quan la molècula es troba en l'estat excitat triplet, es continua relaxant vibracionalment per a arribar al nivell vibracional més baix d'aquest estat electrònic. Finalment, la molècula experimenta l'emissió espontània des d'aquest nivell vibracional de l'estat excitat triplet a l'estat fonamental singlet.

    La fosforescència sempre es produeix a freqüències més baixes que les de la radiació electromagnètica que ha absorbit la mostra, perquè l'emissió espontània té lloc després que les molècules hagin transferit a l'entorn part de l'excés d'energia vibracional que tenien.

    La raó per la qual la fosforescència es produeix a intervals de temps més llargs que la fluorescència després que la radiació electromagnètica incident deixi d'actuar rau en el fet que la transició entre l'estat excitat triplet i l'estat fonamental singlet és prohibida per spin, ja que la multiplicitat de spin d'ambdós estats és diferent.

    Són un exemple de fosforescència les aurores boreals i australs produïdes pels àtoms d'oxigen de les capes altes de l'atmosfera.
  • ca  fosforimetria, n f
  • ca  espectrofosforimetria, n f sin. compl.
  • ca  espectrometria de fosforescència, n f sin. compl.
  • es  espectrofosforimetría, n f
  • es  espectrometría de fosforescencia, n f
  • es  fosforimetría, n f
  • en  phosphorescence spectrometry, n
  • en  phosphorimetry, n
  • en  spectrophosphorimetry, n

Química analítica

Definition
Espectrometria de luminescència molecular en la qual la desactivació és per fosforescència.

Note

  • En la fosforimetria, les mesures de fosforescència es fan de forma anàloga a les de fluorescència, però la mostra s'analitza normalment a la temperatura del nitrogen líquid (77 K), ja que cal minimitzar la desactivació per col·lisions i, a més, l'excitació s'ha d'interrompre durant un cert temps per a poder observar l'emissió fosforescent en absència d'emissió fluorescent.

    Encara que la fosforimetria no ha tingut una aplicació tan àmplia com la fluorimetria, la seva gran selectivitat potencial la fa particularment adequada per a algunes determinacions. Per exemple, com que la sang normal presenta una fosforescència molt dèbil, és possible determinar-hi un cert nombre de fàrmacs fosforescents amb concentració de traces.
  • ca  fotodetector, n m
  • es  fotodetector, n m
  • en  photodetector, n

Química analítica

Definition
Detector fet d'un material semiconductor que permet convertir l'energia lluminosa en energia elèctrica.
  • ca  fotodíode, n m
  • es  fotodiodo, n m
  • en  photodiode, n

Química analítica

Definition
Díode semiconductor que produeix una força electromotriu en ésser irradiat.

Note

  • Un fotodíode és un dels components d'alguns detectors.

    Un exemple de fotodíode és un fotodíode de silici, que consta d'una junció PN polaritzada inversament en un xip de silici. La polarització inversa crea una zona de despoblació electrònica que redueix a quasi zero la conductància de la junció. No obstant això, si la radiació electromagnètica incideix sobre el xip, apareix una distribució de forats i electrons en la zona de despoblació electrònica que, en moure's a través del fotodíode, donen lloc a un corrent elèctric que és proporcional a la potència radiant incident.

    Els fotodíodes presenten un interval espectral de 190 a 1.100 nm, aproximadament.
  • ca  fotodissociació, n f
  • es  fotodisociación, n f
  • en  photodissociation, n

Química física

Definition
Dissociació d'una molècula després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Note

  • En el cas que la fotodissociació vagi precedida d'una absorció de radiació làser que porti la molècula a un nivell vibracional excitat en concret, la fotodissociació es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'elevada selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.