Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  grau de polimerització, n m
  • es  grado de polimerización, n m
  • en  degree of polymerisation, n
  • en  degree of polymerization, n

Química física

Definition
Nombre de monòmers en una molècula de polímer.

Note

  • Habitualment, el grau de polimerització es dona en forma de mitjana, atès que no totes les molècules de polímer d'una mostra són constituïdes pel mateix nombre de monòmers. Això és degut a les característiques especials de la poliaddició i la policondensació.

    En la policondensació en què participa un únic tipus de monòmer, el grau de polimerització es calcula a partir del quocient entre la concentració inicial de monòmer i la concentració de monòmer en un instant determinat després que s'hagi iniciat la polimerització. Si se suposa que la reacció elemental del procés és una reacció de condensació del tipus M + M → MM + H2O, es demostra que l'expressió del grau de polimerització és 1+kt[M]0, en què k és la constant de velocitat de la reacció de condensació, t és el temps de reacció i [M]0 és la concentració de monòmer a temps zero.

    En la poliaddició, l'expressió del grau de polimerització és $\frac{\sigma k_p}{2\sqrt{k_d k_t}} \frac{[M]}{[ I]^{1/2}}$, en què σ adopta el valor d'1 o 2 en funció de les característiques de l'etapa de terminació, kp és la constant de velocitat de les etapes de propagació, kd és la constant de velocitat de l'etapa en què es formen les espècies radicalàries responsables de la polimerització, kt és la constant de velocitat de l'etapa de terminació, [M] és la concentració de monòmer en un instant determinat i [I] és la concentració de l'iniciador, que genera les espècies radicalàries.

    Veient les expressions del grau de polimerització per als dos tipus de polimerització, es fa palès que existeix una diferència essencial entre ambdós. Així com en la policondensació es poden aconseguir graus de polimerització elevats si es treballa a temps de reacció llargs, en les poliaddicions el temps de reacció no és la variable clau per a controlar el grau de polimerització. En aquests casos, es pot controlar el grau de polimerització canviant la concentració de monòmer o de l'iniciador.
  • ca  grau francès, n m
  • es  grado francés, n m
  • en  French degree, n

Química analítica

Definition
Grau hidrotimètric equivalent a 10 mg CaCO3 per litre.
  • ca  grau hidrotimètric, n m
  • es  grado hidrotimétrico, n m
  • en  hydrotimetric degree, n

Química analítica

Definition
Unitat de mesura del grau de duresa de l'aigua.

Note

  • Els graus hidromètric més utilitzats són el grau francès i el grau alemany.
  • ca  graus de llibertat, n m pl
  • es  grados de libertad, n m pl
  • en  degrees of freedom, n pl
  • sbl  L

Química física

Definition
Magnitud estadística que indica el nombre de variables intensives necessàries per a descriure l'estat d'equilibri termodinàmic d'un sistema que no es poden determinar a partir de les equacions del sistema pel fet que hi ha més incògnites que equacions linealment independents.

Note

  • Per a un sistema tancat de massa fixa i composició variable, els graus de llibertat són determinats per la regla de les fases.

    Els graus de llibertat mesuren la indeterminació d'un sistema. Per a resoldre el conjunt d'equacions, prèviament s'hauran de donar valors arbitraris a un nombre de variables igual als graus de llibertat del sistema per a igualar el nombre d'incògnites al d'equacions, ja que quan el nombre d'incògnites és igual al nombre d'equacions independents es pot calcular la solució, la qual és única.
  • ca  gravimetria, n f
  • es  gravimetría, n f
  • en  gravimetry, n

Química analítica

Definition
Tècnica analítica en què l'anàlit es determina a partir de la mesura del seu pes o d'un precipitat format estequiomètricament quan l'anàlit es troba en solució.
  • ca  anàlisi gravimètrica, n f
  • ca  gravimetria, n f
  • es  análisis gravimétrico, n m
  • es  gravimetría, n m
  • en  gravimetric analysis, n
  • en  gravimetry, n

Química analítica

Definition
Anàlisi química basada en la gravimetria.

Note

  • Per a aplicar l'anàlisi gravimètrica a partir d'un precipitat, el precipitat ha d'obeir la llei de les proporcions definides.

    El camp d'aplicació de l'anàlisi gravimètrica és molt ampli: no hi ha cap compost inorgànic a partir del qual no es pugui obtenir un compost insoluble apte per a l'anàlisi gravimètrica. L'única objecció que es pot fer a l'anàlisi gravimètrica és la lentitud, ja que en la majoria de les determinacions gravimètriques cal esperar diverses hores entre la precipitació i la pesada final.

    L'exactitud que es pot assolir mitjançant l'anàlisi gravimètrica depèn, bàsicament, de la insolubilitat del precipitat i del grau de coneixement de la seva composició en el moment de la pesada, sempre que no hi hagi substàncies interferents.

    La classificació dels mètodes emprats en l'anàlisi gravimètrica es fonamenta en la tècnica utilitzada per a formar el precipitat. Així, es pot formar per precipitació química, per electrodeposició i per volatilització. La precipitació química requereix un precipitat suficientment insoluble, sense contaminants, fàcilment aïllable de manera quantitativa i de composició coneguda, i no pot ser higroscòpic ni reaccionar amb l'oxigen de l'aire. L'electrodeposició aplica un corrent elèctric per a crear el precipitat (es fa en l'^electrogravimetria^). En el cas de la volatilització, es pot recollir la substància volatilitzada i pesar-la, que és més fiable, o determinar la pèrdua de pes de la mostra.
  • ca  grup 1, n m
  • es  grupo 1, n m
  • en  group 1, n

Química inorgànica

Definition
Columna primera de la taula periòdica dels elements, formada pels elements hidrogen, liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci, que tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró s1, el qual és el primer dels dos electrons que poden estar en un orbital s.

Note

  • Els elements del grup 1 són els metalls alcalins, excepte l'hidrogen, que es considera un no-metall per les seves propietats, tan diferents de les de la resta.
  • ca  grup 2, n m
  • es  grupo 2, n m
  • en  group 2, n

Química inorgànica

Definition
Columna segona de la taula periòdica dels elements, formada pels elements beril·li, magnesi, calci, estronci, bari i radi, que tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró s2, el qual completa un orbital s.

Note

  • Els elements del grup 2 són els metalls alcalinoterris.

    Tot i que l'heli també té un electró s2 com a últim de la seva estructura electrònica, s'inclou en el grup 18 per les seves propietats.
  • ca  grup 3, n m
  • es  grupo 3, n m
  • en  group 3, n

Química inorgànica

Definition
Columna tercera de la taula periòdica dels elements, formada pels elements escandi, itri, lantani i actini, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró d1.

Note

  • Tots els elements del grup 3 són metalls.
  • ca  grup 4, n m
  • es  grupo 4, n m
  • en  group 4, n

Química inorgànica

Definition
Columna quarta de la taula periòdica dels elements, formada pels elements titani, zirconi, hafni i rutherfordi, els quals tenen en comú que l'últim electró de la seva estructura electrònica és un electró d2.

Note

  • Tots els elements del grup 4 són metalls.