Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  creueta, n f
  • es  cruceta
  • fr  barre de flèche
  • en  cross-tree

Esport > Esports nàutics > Vela

Definition
Peça de fusta o de metall que, unida horitzontalment al pal, serveix per a mantenir els obencs separats.
  • ca  cria a l'aire lliure, n f
  • es  cría campera
  • fr  élevage en plein air
  • it  allevamento all'aperto
  • pt  criação animal em pastorícia
  • pt  criação ao ar livre
  • en  free range farming
  • en  free range poultry farming
  • de  Freilandhaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema de cria extensiva d'aviram en què els animals disposen d'un corral a cel descobert al qual tenen accés lliure durant tot el dia des de la nau on s'allotgen.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  cria a terra, n f
  • es  cría en suelo
  • fr  élevage au sol
  • it  allevamento a terra
  • pt  criação no solo
  • en  barn rearing
  • de  Bodenhaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema de cria intensiva d'aviram en què els animals s'allotgen permanentment sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per la qual es poden moure amb una certa llibertat.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  cria ecològica, n f
  • es  cría ecológica
  • fr  élevage biologique
  • it  allevamento biologico
  • pt  criação biológica
  • pt  criação ecológica
  • en  organic poultry farming

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema de cria a l'aire lliure en què els animals són alimentats amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i en cas de malaltia són tractats únicament amb productes fitoterapèutics, homeopàtics o amb oligoelements.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  cria en gàbia, n f
  • ca  cria en bateria, n f sin. compl.
  • es  cría en batería
  • es  cría en jaula
  • fr  élevage en batterie
  • fr  élevage en cage
  • it  allevamento in batteria
  • it  allevamento in gabbia
  • pt  criação em bateria
  • pt  criação em gaiola
  • en  battery farming
  • en  battery rearing
  • de  Käfighaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema de cria intensiva d'aviram en què els animals s'allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  cria en gàbia, n f
  • ca  cria en bateria, n f sin. compl.
  • es  cría en batería
  • es  cría en jaula
  • fr  élevage en batterie
  • fr  élevage en cage
  • it  allevamento in batteria
  • it  allevamento in gabbia
  • pt  criação em bateria
  • pt  criação em gaiola
  • en  battery farming
  • en  battery rearing
  • de  Käfighaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema de cria intensiva d'aviram en què els animals s'allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  cria podrida, n f
  • es  loque
  • fr  loque
  • fr  loqueux
  • gl  podremia
  • it  peste
  • en  foulbrood
  • de  Faulbrut

Veterinària

Definition
Malaltia bacteriana que provoca la descomposició de les larves de les abelles.

Note

  • Es distingeixen la varietat americana, causada per Paenibacillus larvae, i la varietat europea, causada per Melissococcus pluton, d'efectes més lents.
  • ca  criança, n f
  • es  crianza
  • fr  élevage
  • it  lavorazione
  • en  after-care
  • en  ageing

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition
Envelliment controlat del vi d'una durada mínima aproximada de mig any en bota, amb possibilitat de continuar un temps similar en ampolla, que és establert per a cada denominació d'origen pel seu consell regulador, a fi d'obtenir un producte final amb unes característiques determinades.
  • ca  criança de dia, n f
  • en  childminding, n
  • de  Kindertagespflege, n f

Sociologia > Serveis socials

Definition
Servei d'atenció i cura d'infants que ofereix una mare de dia.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme criança de dia:

    S'aprova la denominació criança de dia pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, que segueix el paral·lelisme de les denominacions semànticament relacionades mare de dia i pare de dia, o també d'altres formes com hospital de dia o centre de dia, que designen centres que funcionen (com és el cas de la criança de dia) en horari diürn o ordinari;

    ·ja té un cert ús i es documenta en alguns textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    La forma criança a la llar, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè es considera que criança de dia s'identifica de manera més fàcil amb el concepte, pel paral·lelisme amb mare de dia i perquè criança a la llar, sense cap més especificació, també és, de fet, l'atenció i cura que ofereixen els pares als seus fills a la llar.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
  • ca  criança positiva, n f
  • es  crianza positiva, n f
  • es  parentalidad positiva, n f
  • fr  éducation positive, n f
  • fr  parentalité positive, n f
  • it  genitorialità positiva, n f
  • en  positive parenting, n
  • de  positive Elternschaft, n f

Psicologia > Psicologia evolutiva

Definition
Educació dels infants en el context familiar basada en el respecte i el reconeixement de la individualitat i en un tracte afectiu i no violent dins un marc de normes i valors, que té com a objectiu potenciar la seguretat i l'autonomia progressiva de l'infant i contribuir al seu desenvolupament integral.

Note

  • El concepte de criança positiva va sorgir de la Recomanació 19 (2006) del Comitè de Ministres del Consell d'Europa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme criança positiva :

    S'aprova el terme criança positiva pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al calc parentalitat positiva (de l'anglès positive parenting), força introduït entre els especialistes però d'adequació dubtosa en català: els diccionaris catalans no recullen el substantiu parentalitat, que seria una formació neològica creada sobre l'adjectiu parental ("Relatiu o pertanyent al pare i a la mare", segons el diccionari normatiu) que remetria d'entrada a una qualitat (concretament, a la qualitat de ser pares) i no a una acció o un procés, que és al que fa referència estrictament l'anglès parenting ("The care and upbringing of a child", segons el diccionari Collins(1));

    ·és una forma motivada semànticament i adequada des del punt de vista lingüístic: el sentit que té parenting en anglès equival estrictament en català a criança, "acció de criar un infant", segons el diccionari normatiu, i criar és "Educar, instruir"; generalment, a més, el concepte de criança, com parenting i positive parenting, s'associa a l'educació en el context familiar;

    ·és una forma paral·lela a la denominació d'altres conceptes relacionats o del mateix àmbit, com ara criança respectuosa o criança compartida;

    ·si bé el calc de l'anglès té molt d'ús, la forma criança positiva també es documenta en nombrosos textos d'especialitat referida exactament a aquest concepte;

    ·en altres llengües romàniques es documenten també alternatives pròpies al calc;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta el calc parentalitat positiva, encara que té un ús important, perquè es considera que criança positiva és una forma lingüísticament més adequada en català: s'identifica inequívocament amb el concepte i hi remet de manera més clara i immediata. Cal tenir present que encara que el sufix -itat també aporta de vegades -a més del sentit de 'qualitat', que és el més habitual- el sentit de 'acció pròpia de' (per exemple, heroïcitat és 'acció pròpia d'un heroi'; perversitat, 'acció pròpia d'una persona perversa' i bestialitat, 'acció pròpia d'una bèstia'), i que, per tant, parentalitat també podria significar 'acció pròpia dels pares', criança és la designació genuïna i utilitzada tradicionalment en català amb aquest sentit. El calc es considera, doncs, innecessari.

    (1)Collins [en línia]. London: HarperCollins, [2012]. <www.collinsdictionary.com/&gt;

    [Acta 558, 21 de març de 2013]