Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  longan, n m
  • ca  ull de drac, n m
  • es  longán, n m
  • es  longana, n f
  • es  ojo de dragón, n m
  • fr  longan, n m
  • fr  longane, n m
  • fr  lungan, n m
  • fr  oeil-de-dragon, n m
  • en  dragon's eye, n m
  • en  longan, n
  • en  lungan, n
  • zh  lóngyǎn, n

Fruita fresca. Fruita seca

Definition
Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa a longan,

    ·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.

    La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  longan, n m
  • ca  ull de drac, n m
  • es  longán, n m
  • es  ojo de dragón, n m
  • fr  longane, n m
  • fr  longanier, n m
  • fr  oeil de dragon, n m
  • pt  longana, n f
  • pt  olho de boi, n m
  • pt  olho de dragâo, n m
  • en  dragon's eye, n
  • en  longan, n
  • en  longan tree, n
  • en  lungan, n
  • de  Longanbaum, n m
  • zh  lóngyǎn, n
  • nc  Dimocarpus longan
  • nc  Euphoria longana sin. compl.
  • nc  Nephelium longana sin. compl.

Botànica

Definition
Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.

Note

  • 1. El fruit del longan també s'anomena longan.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa a longan,

    ·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.

    La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  longui, n m
  • es  longhi, n m
  • es  mukali, n m
  • fr  aniegre rouge, n
  • fr  longhi, n m
  • fr  longhi rouge, n m
  • en  longhi, n
  • en  mukali, n
  • de  Longhi, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

Note

  • 1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

    S'aprova la denominació longui, manlleu adaptat d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma longhi, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

    Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  lonja, n f
  • es  cable de seguridad, n m
  • es  loncha, n f
  • fr  longe, n f
  • fr  longe d'acrobatie, n f
  • fr  longe de securité, n f
  • fr  mécanique, n f
  • fr  potence, n f
  • it  longia, n f
  • en  lunge, n
  • en  mechanic, n
  • en  safety belt, n
  • en  safety line, n
  • en  safety line system, n

Arts > Circ

Definition
Sistema de seguretat consistent en una corda suspesa d'un sistema de politges, amb un extrem lligat al cinturó de l'acròbata i l'altre sota el control d'una altra persona, o bé suspesa per un extrem d'un punt de suport fix i lligada per l'altre extrem al cinturó de l'acròbata, que s'utilitza per a facilitar el procés d'aprenentatge de l'artista i per a evitar que es faci mal si cau durant l'entrenament o l'execució dels exercicis.

Note

  • Les longes es classifiquen, segons si l'extrem de la corda fixat al cinturó de l'acròbata té un sol cap o es divideix en dos, en longes simples o monolonges i en longes dobles, respectivament.
  • Les longes en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix s'anomenen autolonges.
  • La persona responsable de controlar l'extrem lliure de la lonja és el lonjador.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:

    ·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;

    ·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;

    ·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);

    ·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.

    També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]
  • ca  lonjador | lonjadora, n m, f
  • es  lonchador | lonchadora, n m, f
  • fr  longeur | longeuse, n m, f
  • en  lunge holder, n

Arts > Circ

Definition
Persona responsable de controlar l'extrem lliure d'una lonja, per evitar que l'acròbata es faci mal si cau durant l'entrenament o l'execució dels exercicis.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:

    ·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;

    ·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;

    ·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);

    ·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.

    També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]
  • ca  lopas, n f
  • es  lopas
  • en  lopas

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definition
Cassola grega o romana de terrissa.
  • ca  lori de Josephine, n m
  • es  lori de Josefina, n m
  • fr  lori de Josephine, n m
  • en  Josephine's lorikeet, n
  • de  Josefinenlori, n m
  • nc  Charmosyna josefinae

Zoologia > Ocells

Definition
Taxonomia: Psitaciformes > Psitàcids > Charmosyna

Note

  • El nom específic de Josephine fa referència a Josephine Finsch, primera esposa de l'ornitòleg alemany Friedrich Hermann Otto Finsch (1839-1917).
  • ca  lot, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Fracció d'una ramada que es trasllada a una altra explotació o a l'escorxador.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lot

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lot.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, utilitzada per especialització semàntica de la mateixa forma de la llengua general ("Part assortida d'un tot que s'ha de distribuir entre diferents persones" i també "Conjunt assortit d'articles que s'agrupen amb la finalitat de donar-los junts", segons el diccionari normatiu).

    ·És la forma utilitzada per a designar el concepte, si bé anteriorment s'havia utilitzat amb el significat que té actualment ramada.

    ·Té el vistiplau dels experts consultats.

    [Acta 725, 16 de setembre de 2024]
  • ca  louro, n m
  • es  louro
  • fr  louro
  • pt  louro
  • en  louro

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Ocotea i Nectandra (família de les lauràcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc beix i marró grogós i l'albeca de color blanc grisós o blanc grogós, emprada en fusteria interior i exterior, en la construcció de ponts i en la fabricació de talles i mobles.
  • ca  louro vermell, n m
  • es  louro rojo
  • fr  louro vermelho
  • pt  louro vermelho
  • en  red louro
  • nc  Ocotea rubra

Botànica

Definition
Arbre de la família de les lauràcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 40 m d'alçària, amb el tronc engrossit a la base, fulles esparses i pinnatinèrvies, inflorescències paniculades, flors petites i trímeres, i el fruit carnós amb una cúpula basal molt desenvolupada.