Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  sortida, n f
  • ca  eixida, n f sin. compl.
  • ca  output [en], n m sin. compl.
  • es  output
  • fr  output
  • en  output

Enginyeria industrial. Indústria

Definition
Resultat d'una combinació determinada de factors de producció, com ara energia, productes o serveis.
  • ca  sortida, n f
  • ca  eixida, n f sin. compl.
  • es  salida
  • fr  départ
  • en  check out
  • de  Check-out

Lleure > Turisme

Definition
Conjunt de tràmits que es fan a la recepció d'un establiment d'allotjament perquè un hoste pugui deixar l'habitació que ocupava.

Note

  • Per a referir-se a l'acció se sol utilitzar la perífrasi fer la sortida o fer l'eixida.
  • ca  sortida falsa, n f
  • es  salida falsa
  • fr  faux départ
  • en  false start

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition
Falta que comet un jugador atacant quan es mou abans que es faci l'esnap, la qual es penalitza amb una reculada de 5 iardes.
  • ca  sostenibilitat urbana, n f
  • es  sostenibilidad urbana, n f
  • es  sustentabilidad urbana, n f
  • fr  durabilité urbaine, n f
  • it  sostenibilità urbana, n f
  • en  urban sustainability, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Condició d'una àrea urbana que fa compatibles el desenvolupament econòmic, el benestar de la població i la minimització de l'impacte ecològic sobre el medi, amb l'objectiu de garantir a llarg termini el seu equilibri econòmic, social i ambiental.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sostenibilitat urbana

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma sostenibilitat urbana.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu urbà -ana a la base nominal sostenibilitat, que és un derivat ben format de l'adjectiu normatiu sostenible ("Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l'equilibri ecològic"). Semànticament, l'adjectiu permet restringir als entorns urbans aquesta qualitat de minimitzar l'impacte ecològic sobre el medi.

    ·És paral·lela a altres denominacions també força utilitzades, com ara sostenibilitat energètica i sostenibilitat forestal.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús molt important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, tot i que no es documenta en fonts lexicogràfiques ni terminològiques.

    ·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 746, 15 de desembre de 2025]
  • ca  sostenidors d'augment, n m pl
  • es  sujetador push up
  • fr  soutien-gorge rembourré
  • en  push-up bra

Indumentària > Roba interior

Definition
Sostenidors enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa, que realcen el pit i fan que n'augmenti aparentment el volum.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sostenidors d'augment:

    S'aprova el terme sostenidors d'augment pels motius següents:

    ·és una alternativa a la forma híbrida sostenidors push up, formada pel substantiu català sostenidors i l'anglicisme push up;

    ·es pot considerar motivada semànticament, ja que aquests sostenidors aparentment augmenten el volum dels pits;

    ·té el vistiplau d'alguns especialistes consultats.
  • ca  sostenidors enconxats, n m pl
  • es  sujetador con espuma
  • es  sujetador con foam
  • es  sujetador con relleno
  • fr  soutien-gorge ampliforme
  • en  contour bra
  • en  padded bra

Indumentària > Roba interior

Definition
Sostenidors amb les copes folrades d'escuma, que arrodoneixen i modelen el pit.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sostenidors enconxats:

    S'aprova el terme sostenidors enconxats pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des d'un punt de vista semàntic, a partir del significat del verb enconxar: "Cobrir (especialment una peça de roba) amb llana, cotó, fibres sintètiques, etc., formant un regruix tou" (DIEC2);

    ·és una denominació que ja té ús;

    ·té el suport dels especialistes consultats.
  • ca  sostenidors preformats, n m pl
  • es  sujetador con copas preformadas
  • es  sujetador preformado
  • fr  soutien-gorge préformé
  • en  preformed bra

Indumentària > Roba interior

Definition
Sostenidors sense costures a les copes, que són tallades d'una sola peça.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sostenidors preformats:

    S'aprova el terme sostenidors preformats pels motius següents:

    ·és la denominació que té més ús per a fer referència a aquest concepte;

    ·es pot considerar una denominació lingüísticament adequada, com a metonímia de la forma més precisa sostenidors de copes preformades;

    ·la denominació sostenidors preformats té el suport dels especialistes consultats.

    Es descarta la denominació sostenidors de copes preformades perquè no té tant d'ús com la forma aprovada.
  • ca  sostenidors sense tirants, n m pl
  • es  sostén sin tirantes
  • es  sujetador sin tirantes
  • fr  soutien-gorge sans bretelles
  • it  reggiseno senza bretelline
  • it  reggiseno senza spalline
  • en  strapless bra
  • de  trägerloser Büstenhalter

Indumentària > Roba interior

Definition
Sostenidors sense tires per damunt de les espatlles, sovint enconxats, amb cèrcols i amb una franja vertical de silicona als costats que en permet una millor subjecció.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bandó i sostenidors sense tirants:

    S'aprova el terme bandó, adaptació gràfica del manlleu del francès bandeau, així com el terme relacionat sostenidors sense tirants, pels motius següents:

    Pel que fa a bandó:

    ·el manlleu del francès és l'única forma que es documenta per a designar aquest concepte, tant en català com en la resta de llengües de referència;

    ·l'adaptació bandó és paral·lela a altres adaptacions del francès, com per exemple buró (de bureau);

    ·la forma bandó, adaptada a partir del francès bandeau, ja es documenta al diccionari normatiu per a fer referència a un altre concepte: "Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos";

    ·els especialistes consultats són partidaris de fixar aquesta forma.


    Pel que fa a sostenidors sense tirants:

    ·és la forma que té ús per a designar aquest concepte;

    ·és descriptiva del concepte i és lingüísticament adequada;

    ·es documenta paral·lelament en la resta de llengües estudiades;

    ·té el suport de tots els especialistes consultats.
  • ca  sostre fotovoltaic, n m
  • es  techo fotovoltaico, n m
  • es  techo solar fotovoltaico, n m
  • fr  toit photovoltaïque, n m
  • fr  toit solaire, n m
  • it  tetto fotovoltaico, n m
  • it  tetto solare, n m
  • en  photovoltaic roof, n
  • en  solar roof, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Sostre de determinats vehicles equipat amb panells solars que permet fer una aportació suplementària d'energia elèctrica com a font d'energia.

Note

  • El sostre fotovoltaic és un element en desenvolupament, present només excepcionalment en cotxes de sèrie pel cost elevat que té i la baixa quantitat d'energia que aporta.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sostre fotovoltaic

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació sostre fotovoltaic.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació descriptiva, precisa i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli sostre i el complement fotovoltaic, referit a la utilització del sostre d'un vehicle com a generador d'energia elèctrica.(1)

    ·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit consultats.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues, si bé en general no són les més habituals.

    Formes desestimades

    Es descarten les denominacions sostre solar, sostre solar fotovoltaic, trespol fotovoltaic i trebol fotovoltaic.

    Pel que fa a sostre solar, tot i que les formes anàlogues són les més usuals en italià i, sobretot, en francès i anglès, té l'inconvenient semàntic de designar en català una part del sostre d'alguns automòbils que és transparent o translúcida i practicable, de manera que podria entrar fàcilment en conflicte.

    Pel que fa a sostre solar fotovoltaic, que resoldria l'ambigüitat de sostre solar, té el doble inconvenient de classificar erròniament el sostre fotovoltaic com un tipus de sostre solar i de ser una denominació massa llarga.

    Pel que fa a *trespol fotovoltaic i *trebol fotovoltaic, formes hipotètiques creades a partir de la correspondència de sostre en determinades zones dialectals, no s'ha pogut documentar que s'utilitzin referides a la part superior d'un automòbil. Per tant, tot i que sí que corresponguin a sostre en determinats casos (cases, coves i estructures similars), es prefereix descartar-les en el context automobilístic.

    (1)Tot i que aquest ús de fotovoltaic -a no està recollit en el DIEC2-E, es considera que és adequat i es proposa a la SF d'incloure-l'hi.

    [Acta 666, 25 de juny de 2020]
  • ca  sot, n m
  • es  gap
  • fr  gap
  • en  gap jump

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definition
Caixa de salts amb una depressió que cal superar entre el pla inclinat d'enlairament i el pla inclinat d'aterratge.