Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  classe de fonemes, n f
  • es  clase de fonemas
  • fr  classe de phonèmes
  • en  phoneme class

Definition
Conjunt de fonemes que comparteixen característiques en comú.

Note

  • Per exemple, la classe dels fonemes oclusius, la dels fricatius, etc.
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  classe de mots, n f sin. compl.
  • ca  classe de paraules, n f sin. compl.
  • ca  part de l'oració, n f sin. compl.
  • ca  part del discurs, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • es  clase de palabras
  • es  parte de del discurso
  • es  parte de la oración
  • fr  catégorie lexicale
  • fr  classe de mots
  • fr  partie du discours
  • en  lexical category
  • en  part of speech
  • en  word-class

Definition
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.

Note

  • Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  classe de mots, n f sin. compl.
  • ca  classe de paraules, n f sin. compl.
  • ca  part de l'oració, n f sin. compl.
  • ca  part del discurs, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • es  clase de palabras
  • es  parte de del discurso
  • es  parte de la oración
  • fr  catégorie lexicale
  • fr  classe de mots
  • fr  partie du discours
  • en  lexical category
  • en  part of speech
  • en  word-class

Definition
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.

Note

  • Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
  • ca  classe natural, n f
  • es  clase natural
  • fr  classe naturelle
  • en  natural class

Definition
En fonologia generativa, conjunt d'elements que poden ser delimitats globalment amb un nombre menor de trets dels que es necessiten per a definir cada element per separat.

Note

  • Els fonemes /p, t, k/, per exemple, constitueixen una classe natural, que pot ser delimitada amb els trets obstruent, no continu i sord. La caracterització de cadascun dels constituents d'aquesta classe, però, exigeix l'ús de més trets. El fonema /t/, per exemple, té el tret coronal, a més dels anteriors.
  • ca  classe oberta, n f
  • ca  inventari obert, n m sin. compl.
  • es  clase abierta
  • es  inventario abierto
  • fr  classe ouverte
  • fr  inventaire ouvert
  • en  open class
  • en  open inventory

Definition
Categoria lèxica que té un repertori d'elements ampli, que és fàcilment susceptible d'ampliació al llarg de la història d'una llengua.

Note

  • Els verbs, els noms, els adjectius i els adverbis són, per exemple classes obertes. S'oposa a classe tancada.
  • ca  classe tancada, n f
  • ca  inventari tancat, n m sin. compl.
  • es  clase cerrada
  • es  inventario cerrado
  • fr  classe fermée
  • fr  inventaire fermé
  • en  closed class
  • en  closed inventory

Definition
Categoria lèxica que té un repertori limitat d'elements, que és difícilment susceptible d'ampliació al llarg de la història d'una llengua.

Note

  • Els determinants, els pronoms, les preposicions o les conjuncions són, per exemple, classes tancades. S'oposa a classe oberta.
  • ca  classe transversal, n f
  • es  clase transversal
  • fr  classe transversale
  • en  transversal word-class

Definition
Classe de mots que agrupa elements de categories lèxiques diferents, però que presenten alguna propietat semàntica o sintàctica en comú.

Note

  • Per exemple, la classe dels demostratius que inclou determinants, com aquell, pronoms, com allò, i adverbis, com allà.
  • ca  classema, n m
  • es  clasema
  • fr  classème
  • en  classeme

Definition
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, tret semàntic abstracte comú a unitats lèxiques de camps semàntics diversos.

Note

  • El tret específic és el sema. Així, són classemes els trets animat/inanimat, mascle/femella.
  • ca  classema, n m
  • es  clasema
  • fr  classème
  • en  classeme

Definition
En la terminologia de Bernard Pottier, conjunt de semes genèrics, constants i denotatius d'un semema, que indica pertinença a una classe.

Note

  • Per exemple, el sema [+color] per al mot roig. El classema, juntament amb el semantema i el virtuema, constitueixen el semema.
  • ca  classificació, n f
  • es  clasificación
  • fr  classification
  • en  classification

Definition
En lingüística històrica, procediment que permet establir les relacions entre les diferents llengües del món.

Note

  • La classificació pot ser genètica o tipològica. En el primer cas, s'utilitzen criteris basats en comunitats d'origen i en punts de contacte i s'assignen relacions de parentiu. En el segon, s'utilitzen criteris lingüístics preestablits de tipus sintàctic o morfològic, sense considerar l'origen o altres coincidències.