Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  concomitància, n f
  • es  concomitancia
  • fr  concomitance
  • en  concomitance

Definition
Aparició conjunta d'elements o de trets diferents.

Note

  • En fonètica i fonologia, el terme s'utilitza per a referir-se a una redundància fonològica, com la que s'estableix entre els trets de sonoritat i de tensió. D'acord amb aquesta concomitància, les consonants sonores són no tenses i les sordes, tenses.
  • ca  concordança, n f
  • ca  concordança terminològica, n f sin. compl.
  • es  concordancia
  • es  concordancia terminológica
  • fr  concordance
  • fr  concordance terminologique
  • en  concordance
  • en  terminological concordance

Definition
En lexicografia, llista de mots extrets d'un text, que apareixen ordenats alfabèticament i presentats amb el seu context i amb la indicació de la localització dins del text.
  • ca  concordança, n f
  • ca  CONC, n f abrev.
  • es  concordancia
  • es  CONC abrev.
  • fr  accord
  • fr  concordance
  • fr  ACC abrev.
  • en  agreement
  • en  concord
  • en  AGR abrev.

Definition
En la teoria del règim i del lligam, conjunt de trets de persona i nombre del constituent oracional flexió.

Note

  • Recentment, i d'acord amb els principis de la sintaxi de la X amb barra, es tendeix a considerar que la concordança és una categoria funcional que es comporta com a nucli del sintagma concordança o SConc. Aquest sintagma, equivalent a la categoria oració, té com a especificador el sintagma nominal subjecte i com a complement el sintagma temps: [SConc [Conc' SN [Conc ST]].
  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • fr  accord
  • fr  concordance
  • en  agreement
  • en  concord

Definition
Relació sintàctica entre elements d'un sintagma o oració que es manifesta formalment per mitjà d'accidents gramaticals de gènere, nombre, cas, persona, mode i temps.

Note

  • En tota relació de concordança es pot distingir un element concordant, el que imposa els accidents gramaticals, i un element concordat, el que reprodueix aquests accidents. La concordança de gènere i nombre es dona entre el nucli i els modificadors directes del sintagma nominal (les dones intrèpides) i entre el pronom feble amb funció de complement directe i el participi dels temps compostos (les he vistes). La concordança de nombre i persona es dona entre el nucli del predicat i el subjecte (Vosaltres parleu massa).
  • ca  concordança pel sentit, n f
  • ca  concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
  • ca  concordança de sentit, n f sin. compl.
  • es  concordancia ad sensum
  • es  concordancia de sentido
  • fr  accord ad sensum
  • fr  accord sémantique
  • en  agreement ad sensum
  • en  semantic agreement

Definition
Concordança que no es basa en la forma gramatical sinó en el contingut o significat.

Note

  • El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.
  • ca  concordança pel sentit, n f
  • ca  concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
  • ca  concordança de sentit, n f sin. compl.
  • es  concordancia ad sensum
  • es  concordancia de sentido
  • fr  accord ad sensum
  • fr  accord sémantique
  • en  agreement ad sensum
  • en  semantic agreement

Definition
Concordança que no es basa en la forma gramatical sinó en el contingut o significat.

Note

  • El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.
  • ca  concordança negativa, n f
  • es  concordancia negativa
  • fr  accord négatif
  • en  negative concord

Definition
Exigència que mostren els termes de polaritat negativa de coaparéixer dins d'una mateixa oració amb l'adverbi no o amb un altre activador negatiu.

Note

  • En l'oració No he vist en ma vida res semblant el sintagma negatiu en ma vida i l'indefinit res presenten concordança negativa amb no.
  • ca  concordança pel sentit, n f
  • ca  concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
  • ca  concordança de sentit, n f sin. compl.
  • es  concordancia ad sensum
  • es  concordancia de sentido
  • fr  accord ad sensum
  • fr  accord sémantique
  • en  agreement ad sensum
  • en  semantic agreement

Definition
Concordança que no es basa en la forma gramatical sinó en el contingut o significat.

Note

  • El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.
  • ca  concordança, n f
  • ca  concordança terminològica, n f sin. compl.
  • es  concordancia
  • es  concordancia terminológica
  • fr  concordance
  • fr  concordance terminologique
  • en  concordance
  • en  terminological concordance

Definition
En lexicografia, llista de mots extrets d'un text, que apareixen ordenats alfabèticament i presentats amb el seu context i amb la indicació de la localització dins del text.
  • ca  concordant, n m
  • es  concordante
  • fr  concordant
  • en  agreement controller

Definition
Element que, en una relació de concordança, imposa un o uns accidents gramaticals a un altre.

Note

  • V. concordança.